Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ceruminoma, n m

Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició, Oncologia i radioteràpia, Otorrinolaringologia

Definició
Tumor habitualment benigne de les glàndules ceruminoses del conducte auditiu extern. Excepcionalment, malignitza i es converteix en adenocarcinoma.
  • ca  ceruminós -osa, adj

Endocrinologia i nutrició, Odontoestomatologia

Definició
Relatiu o pertanyent al cerumen.
  • ca  ceruminós -osa, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que s'assembla al cerumen.
  • ca  ceruminós -osa, adj

Endocrinologia i nutrició, Odontoestomatologia

Definició
Que segrega cerumen.
  • ca  ceruminosi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Otorrinolaringologia

Definició
Secreció excessiva de cerumen, que pot arribat a obstruir el conducte auditiu extern.
  • ca  cerussa, n f

Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definició
Blanc de plom, pigment blanc, de poder cobrent i solidesa a la llum excel·lents, format per carbonat bàsic de plom amb alguna quantitat de carbonat neutre de plom. Havia estat molt emprada en la pintura a l'oli, però el seu ús ha minvat a causa de la seva toxicitat.
  • ca  cervell, n m
  • es  cerebro, n m
  • fr  cerveau, n m
  • en  brain, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Salut mental

Definició
Part del sistema nerviós central que es troba dins del crani i que constitueix l'òrgan més gran relacionat amb l'activitat mental.

Nota

  • La denominació cervell prové del llatí cerebrum.
  • ca  cervell, n m
  • es  cerebro
  • fr  cerveau
  • en  brain

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Salut mental > Psicologia

Definició
El cervell considerat com la seu del pensament, intel·ligència, seny, judici.

Nota

  • La denominació cervell prové del llatí cerebrum.
  • ca  plexe solar, n m
  • ca  cervell abdominal, n m sin. compl.
  • ca  gangli de Vieussens, n m sin. compl.
  • ca  plexe celíac, n m sin. compl.
  • ca  plexe epigàstric, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Plexe perivisceral o esplàncnic format per una massa de ganglis simpàtics units per anastomosis curtes i molt nombroses, situada entre la cara anterior de l'aorta i el pàncrees, a l'altura de la part inferior de la dotzena vèrtebra dorsal i de la primera lumbar. Comprèn els ganglis semilunars, els aorticorenals i els mesentèrics superiors. Presenta branques aferents i branques eferents destinades a les vísceres del compartiment superior de l'abdomen i llurs vasos.
  • ca  movitort bord, n m
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  cervellina, n f sin. compl.
  • ca  cervina, n f sin. compl.
  • ca  herba de sang, n f sin. compl.
  • nc  Coronopus squamatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcies biennal de la família de les crucíferes, que es troba en contrades marítimes, principalment als deltes i a les àrees d'aiguamolls litorals, d'arreu dels Països Catalans. Les tiges i les fulles, que es cullen quan la planta és a punt de florir o ja és florida o bé té els fruits madurs, en amanides, tenen propietats antiescorbútiques.