Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cereal, n m

Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d'ésser transformat en farina, serveix d'aliment a l'home i als animals domèstics. Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d'emmagatzematge. En sentit estricte, cal considerar només sis cereals: el blat, el blat de moro, l'arròs, l'ordi, la civada i el sègol; en un sentit més ampli, hom considerava cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol. El gra dels diversos cereals és molt semblant quant a estructura, bé que alguns posseeixen cobertes protectores de la cariopsi (civada, ordi, arròs), i uns altres no. Ultra ésser ric en glúcids, té quantitats remarcables de proteïnes, lípids, sals minerals i vitamina B1. Quant a la composició de les proteïnes, cal destacar una general deficiència de lisina i, només pel que fa al blat, la presència d'àcid glutàmic i prolina, aminoàcids que confereixen a la farina les propietats reològiques que fan possible la panificació.

Nota

  • La denominació cereal prové del llatí cerealis, de Ceres, deessa en honor de la qual els romans celebraven festes en l'època de la sembra i de la recol·lecció.
  • ca  cereal, adj

Endocrinologia i nutrició

Definició
Dit de les llavors dels cereals.

Nota

  • La denominació cereal prové del llatí cerealis, de Ceres, deessa en honor de la qual els romans celebraven festes en l'època de la sembra i de la recol·lecció.
  • ca  cerealina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Enzim que hom troba al gra dels cereals i que catalitza la transformació del midó en dextrosa.
  • ca  cerebel, n m
  • es  cerebelo, n m
  • fr  cervelet, n m
  • en  cerebellum, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció de l'encèfal situada a la fossa posterior del crani que cobreix la cara dorsal de la protuberància i del bulb raquidi, que participa en el control, la planificació i la correcció de l'activitat motora voluntària.

Nota

  • El cerebel està constituït pel vermis, al voltant del qual se situen simètricament els dos hemisferis cerebel·losos. Algunes línies de recerca actuals vinculen la implicació del cerebel en funcions complexes relacionades amb activitats cognitives.

    La denominació cerebel prové del llatí cerebellum, diminutiu de cerebrum 'cervell'.
  • ca  cerebel·lífug -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Que tendeix a allunyar-se del cerebel.
  • ca  cerebel·lípet -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Que tendeix cap al cerebel, dirigit cap al cerebel.
  • ca  cerebel·litis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Inflamació del cerebel.
  • ca  cerebel·lo-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Neurologia

Definició
Forma prefixada del mot llatí cerebellum, dim de cerebrum cervell, que indica relació amb el cerebel.
  • ca  cerebel·loespinal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent al cerebel i a les olives bulbars. Especialment, que des del cerebel es dirigeix cap a les olives bulbars.
  • ca  cerebel·lopòntic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent al cerebel i a la protuberància. Especialment, que des del cerebel es dirigeix cap a la protuberància.