Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cementogènesi, n f

Anatomia > Histologia, Odontoestomatologia

Definició
Procés que condueix a la formació de cement a l'arrel d'una dent.
  • ca  cementoma, n m

Anatomia > Histologia, Odontoestomatologia

Definició
Petita estructura de cement lliure a la zona de l'arrel d'una dent que és més aviat reactiva enfront d'alguna agressió que no és pas una neoplàsia. De primer, evoluciona de forma osteolítica i, després, dona lloc a nous focus.
  • ca  cementopatia, n f

Malalties i síndromes, Odontoestomatologia

Definició
Periodontitis o periodontosi degudes a alguna alteració del cement.
  • ca  cementosi, n f

Anatomia > Histologia, Odontoestomatologia

Definició
Formació de cement, especialment en quantitat major de la normal.
  • ca  cenadelf -a, adj

Anatomia, Anatomia > Embriologia

Definició
Dit de l'individu siamès en què ambdós bessons estan igualment desenvolupats.

Nota

  • La denominació cenadelf -a està formada a partir del grec koinós 'repartit en comú' i adelphós 'germà'.
  • ca  cenapsa, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascuna de les agrupacions macromoleculars, força complexes, que incessantment es formen en el citoplasma. Tenen propietats físiques i químiques totalment diferents de les de llurs constituents. Hom distingeix les lipidicoprotídiques, associacions de cossos grassos i proteïnes, i les glucidicoprotídiques, agrupacions de glúcids i proteïnes.
  • ca  fumària oficinal, n f
  • ca  cendrosa, n f sin. compl.
  • ca  herba de colom, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de fum, n f sin. compl.
  • ca  herba dels innocents, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • nc  Fumaria officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta anual o monocàrpica, que creix en camps de cultiu de les valls pirinenques, comarques del litoral i zones continentals poc plujoses, de tots els Països Catalans. La planta florida, en infusió, ha estat emprada com a depuratiu i diürètica, i contra les malalties del fetge. Com a ús extern, ha estat usada també contra erupcions cutànies.
  • ca  cenencefalocele, n f

Anatomia, Neurologia

Definició
Encefalocele sense contingut líquid.

Nota

  • La denominació cenencefalocele està formada a partir del grec kenós 'buit' i de encefalo- i -cele.
  • ca  cenestèsia, n f
  • ca  sentit de l'existència, n m sin. compl.
  • ca  sisè sentit, n m sin. compl.
  • es  cenestesia
  • fr  cénesthésie
  • en  cenesthesia

Neurologia, Salut mental > Psicologia

Definició
Sensibilitat propioceptiva, la que informa de l'existència i funcionalitat de propi cos.

Nota

  • La denominació cenestèsia està formada a partir del grec koinós 'repartir en comú' i de -estèsia.
  • ca  cenestèsia, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Sensació de buidor, pèrdua de la consistència de la pròpia identitat.

Nota

  • La denominació cenestèsia està formada a partir del grec kenós 'buit' i de -estèsia.