cèl·lula oxífila
cèl·lula oxífila
Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Neurologia
- ca cèl·lula oxífila, n f
Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Neurologia
Definició
Cadascuna de les cèl·lules de l'adenohipòfisi, ovals o polièdriques, de citoplasma ple de granulacions acidòfiles, de nucli excèntric, de les quals se'n distingeixen dues varietats: les que segreguen l'hormona del creixement (cèl·lules somatotròpiques) i les que segreguen la prolactina (cèl·lules lactotròpiques).
cèl·lula oxíntica
cèl·lula oxíntica
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia
- ca cèl·lula parietal, n f
- ca cèl·lula àcida, n f sin. compl.
- ca cèl·lula de Heidenhain, n f sin. compl.
- ca cèl·lula delomorfa, n f sin. compl.
- ca cèl·lula oxíntica, n f sin. compl.
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia
Definició
Cadascuna de les cèl·lules esferoides o piramidals que ocupen una porció més aviat superficial en les glàndules gàstriques, tenen un citoplasma que es tenyeix intensament amb eosina i d'altres colorants àcids, i són les responsables de la producció d'àcid clorhídric. També són anomenades cèl·lules àcides, cèl·lules delomorfes i cèl·lules oxíntiques.
Nota
- La denominació cèl·lula delomorfa es considera obsoleta.
cèl·lula P
cèl·lula P
Anatomia > Citologia, Cardiologia
- ca cèl·lula marcapassos, n f
- ca cèl·lula P, n f sin. compl.
Anatomia > Citologia, Cardiologia
Definició
Cèl·lula cardíaca específica amb capacitat de formació d'estímuls (cèl·lula automàtica), molt abundant en el node sinusal. Des del punt de vista electrofisiològic és una cèl·lula de resposta lenta.
cèl·lula P
cèl·lula P
Anatomia > Citologia, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia
- ca cèl·lula P, n f
Anatomia > Citologia, Anatomia patològica, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia
Definició
Varietat de cèl·lula endocrina gastroenteropancreàtica, que es troba en el pàncrees del fetus o del nadó, en les glàndules oxíntiques i pilòriques de l'estómac i en la part proximal del budell prim, que és poc nombrosa en els teixits normals, però que participa de la hiperplàsia endocrina de la gastritis crònica atròfica i s'observa també en alguns carcinoides gàstrics i tumors pancreàtics endocrins. Possiblement produeixen un pèptid semblant a la bombesina. Cal no confondre-la amb la cèl·lula EC productora de substància P.
cèl·lula parafol·licular
cèl·lula parafol·licular
Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició
- ca cèl·lula parafol·licular, n f
- ca cèl·lula C, n f sin. compl.
- ca cèl·lula telobranquial, n f sin. compl.
Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició
Definició
Cadascuna de les cèl·lules ovoides de nucli irregular i nombrosos grànuls citoplasmàtics bruns o negres, localitzades entre les cèl·lules principals dels fol·licles tiroidals i en els espais interfol·liculars, que elaboren calcitonina i tirocalcitonina; tenen un origen diferent de la resta de cèl·lules tiroidals, car procedeixen de l'últim arc branquial, i hom considera que pertanyen al sistema APUD. També són anomenades cèl·lules C, cèl·lules ultimobranquials i cèl·lules telobranquials.
cèl·lula paraluteínica
cèl·lula paraluteínica
Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia
- ca cèl·lula paraluteínica, n f
Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia
Definició
Cèl·lula luteínica.
cèl·lula parenquimàtica hepàtica
cèl·lula parenquimàtica hepàtica
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia
- ca cèl·lula hepàtica, n f
- ca cèl·lula parenquimàtica hepàtica, n f sin. compl.
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia
Definició
Cèl·lula principal del fetge, relativament voluminosa, de forma cúbica o polièdrica, amb un nucli gros, rodó i pobre de cromatina; el citoplasma és granulós i conté glicogen i gotes de greix. Les cèl·lules hepàtiques adopten una disposició en forma de trabècules o cordons que es dirigeixen radialment de la vena central a la perifèria del lobel hepàtic.
cèl·lula parietal
cèl·lula parietal
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia
- ca cèl·lula parietal, n f
- ca cèl·lula àcida, n f sin. compl.
- ca cèl·lula de Heidenhain, n f sin. compl.
- ca cèl·lula delomorfa, n f sin. compl.
- ca cèl·lula oxíntica, n f sin. compl.
Anatomia > Citologia, Gastroenterologia
Definició
Cadascuna de les cèl·lules esferoides o piramidals que ocupen una porció més aviat superficial en les glàndules gàstriques, tenen un citoplasma que es tenyeix intensament amb eosina i d'altres colorants àcids, i són les responsables de la producció d'àcid clorhídric. També són anomenades cèl·lules àcides, cèl·lules delomorfes i cèl·lules oxíntiques.
Nota
- La denominació cèl·lula delomorfa es considera obsoleta.
cèl·lula pavimentosa
cèl·lula pavimentosa
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Citologia, Dermatologia
- ca cèl·lula pavimentosa, n f
- es célula pavimentosa, n f
- fr cellule pavimenteuse, n f
- en pavement cell, n
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Citologia, Dermatologia
Definició
Cadascuna de les cèl·lules planes que componen l'epiteli estratificat pavimentós de l'epidermis.
Nota
- També formen la superfície de l'esòfag, de la uretra femenina i de la fosa navicular de la uretra masculina.
cèl·lula peluda
cèl·lula peluda
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca cèl·lula peluda, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Cadascuna de les cèl·lules característiques de la tricoleucèmia, d'aspecte limfoide, amb un citoplasma blavós desproveït de granulació atzuròfila i nucli central sense nuclèols. El tret distintiu és que aquestes cèl·lules tenen unes fines prolongacions o vellositats citoplasmàtiques, com una mena de pèls, que els donen una aspecte típic i de gran personalitat. També són anomenades tricoleucòcits.
