Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cèl·lula estrellada del fetge, n f
  • ca  cèl·lula estrellada hepàtica, n f
  • es  célula de Ito, n f
  • es  célula estrellada del hígado, n f
  • es  célula estrellada hepática, n f
  • es  lipocito hepático, n m
  • fr  cellule de Ito, n f
  • fr  cellule étoilées du foie, n f
  • fr  cellule stellaire hépatique, n f
  • en  fat-storing cell, n
  • en  hepatic stellate cell, n
  • en  Ito cell, n
  • en  lipocyte, n
  • en  perisinusoidal cell, n
  • en  HSC, n sigla

.FITXA REVISADA, Anatomia, Gastroenterologia

Definició
Cèl·lula del fetge formada per nombroses prolongacions que s'estenen en diverses direccions i es localitza a l'espai de Disse.

Nota

  • Després de l'activació per citocines, incloent el TGF-ß produït per les cèl·lules de Kupffer adjacents, les cèl·lules estrellades comencen a adquirir propietats miofibroblàstiques i a sintetitzar col·lagen; aquest mecanisme està implicat en la fibrosi hepàtica.

    En exposicions cròniques a alcohol, les cèl·lules de Kupffer comencen a sintetitzar citocines inflamatòries, IL-1, TNF-α, així com TGF-ß, factor de creixement, i s'activen les cèl·lules estrellades, la qual cosa pot conduir a fibrosi hepàtica greu.
  • ca  cèl·lula estrellada petita, n f

Anatomia > Citologia, Neurologia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules de la capa molecular de l'escorça cerebel·losa, superficials, de forma multipolar amb un axó que es ramifica diverses vegades, a curta distància del cos neuronal.
  • ca  cèl·lula eucariota, n f
  • es  célula eucarionte, n f
  • es  célula eucariota, n f
  • es  célula eucariótica, n f
  • fr  cellule eucaryote, n f
  • en  eucaryot cell, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Cèl·lula que conté un nucli diferenciat, separat del citoplasma per l'embolcall nuclear, i un citoplasma ple d'orgànuls.

Nota

  • La cèl·lula eucariota és la unitat estructural de vegetals i animals superiors i de la majoria de microorganismes (protozous, algues unicel·lulars i fongs unicel·lulars).
  • ca  cèl·lula PP, n f
  • ca  cèl·lula F, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia

Definició
Varietat de cèl·lula endocrina gastroenteropancreàtica, que es troba al pàncrees humà i també a l'estómac i al budell d'alguns animals, i que emmagatzema el polipèptid pancreàtic.
  • ca  cèl·lula de Deiters, n f
  • ca  cèl·lula falàngica externa, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules de sosteniment de l'òrgan de Corti que aguanten les cèl·lules acústiques.
  • ca  cèl·lula falàngica interna, n f

Anatomia > Citologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules de sosteniment de l'òrgan de Corti que s'adhereixen a les superfícies internes dels pilars interns.
  • ca  cèl·lula falciforme, n f
  • ca  cèl·lula de Herrick, n f sin. compl.
  • ca  drepanòcit, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit de dalla, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit de menisc, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit falciforme, n m sin. compl.
  • ca  eritròcit semilunar, n m sin. compl.
  • ca  meniscòcit, n m sin. compl.
  • es  drepanocito
  • fr  drépanocyte
  • en  drepanocyte
  • en  sickle cell

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Cadascuna de les hematies de forma de falç o mitja lluna, característiques de l'anèmia drepanocítica o de cèl·lules falciformes, que apareixen a conseqüència d'una anomalia de l'hemoglobina globular que consisteix en la substitució d'un àcid glutàmic per valina en les seves cadenes ß(hemoglobina S). També són anomenades cèl·lules de Herrick i drepanòcits, eritròcits falciformes, semilunars, de dalla o de menisc o meniscòcits.

Nota

  • La denominació drepanòcit està formada a partir del grec drépanon 'falç' i kýtos 'cel·la'.
  • ca  cèl·lula fantasma, n f

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Eritròcit que ha perdut la seva hemoglobina.
  • ca  cèl·lula fantasma, n f
  • ca  cèl·lula morta, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Cèl·lula el contorn de la qual roman visible, però que està desproveïda d'estructures citoplasmàtiques i d'un nucli tenyit.
  • ca  cèl·lula cromafí, n f
  • ca  cèl·lula feocroma, n f sin. compl.
  • ca  feocromòcit, n m sin. compl.
  • en  chromaffin cell, n
  • en  pheochromocyte, n

Anatomia > Citologia, Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Cadascuna de les cèl·lules polièdriques amb un citoplasma carregat d'unes fines granulacions dotades d'una certa afinitat per les sals de crom i que es troben a la medul·la suprarenal i els paraganglis o òrgans cromafins.