Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cefalotomia, n f
  • es  cefalotomía
  • fr  céphalotomie
  • en  cephalotomy

Anatomia > Embriologia, Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Decapitació d'un fetus mort, mitjançant un cefalòtom, per tal de facilitar el part.
  • ca  cefalotoràcic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent al cap i al tòrax.
  • ca  cefalotoracòpag, n m

Anatomia, Anatomia > Embriologia

Definició
Individu siamès unit al bessó pel cap, el coll i el tòrax, amb quatre extremitats superiors i quatre d'inferiors. Si hi ha dos caps ben desenvolupats és un craniotoracòpag bisimètric, i si un d'ells és ben desenvolupat i l'altre rudimentari, se'n diu craniotoracòpag asimètric o monosimètric.
  • ca  cefalòtrib, n m
  • es  cefalotribo
  • en  cephalotribe

Ginecologia i obstetrícia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument quirúrgic semblant a un fòrceps emprat per a fer una cefalotrípsia.
  • ca  craniotripesi, n f
  • ca  cefalotripesi, n f sin. compl.
  • en  craniotrypesis, n

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Neurocirurgia

Definició
Trepanació del crani.
  • ca  cefalotrípsia, n f
  • ca  cefaloclàsia, n f sin. compl.
  • es  cefalotripsia
  • fr  céphalotripsie
  • en  cephalotripsy

Ginecologia i obstetrícia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Aixafament del cap del fetus mitjançant un cefalòtrib, que hom havia practicat en casos de distòcia.
  • ca  cefalotròpic -a, adj

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Que té afinitat pel teixit cerebral.
  • ca  cefamandole, n m
  • es  cefamandol, n m
  • fr  céfamandole, n m
  • en  cefamandole, n
  • CAS  34444-01-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Antibiòtic cefalosporínic.

Nota

  • La denominació cefamandole és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  cefamicina, n f

Farmacologia

Definició
Cadascun dels antibiòtics d'estructura betalactàmica obtinguts de diverses espècies d'estreptomices, i també aquells que en deriven. Llur nucli actiu és l'àcid 7-aminocefalosporànic amb un grup metoxi en la posició 7 de l'anell. Segons les cadenes laterals de la molècula, hom ha descrit tres cefamicines naturals: A, B i C. D'aquesta última en deriva la cefoxitina, anàloga estructuralment a la cefalotina. Més resistents a la betalactamasa, conserven les característiques i les indicacions de les cefalosporines.
  • ca  cefapirina, n f
  • es  cefapirina, n f
  • fr  céfapirine, n f
  • en  cefapirin, n
  • CAS  21593-23-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
Antibiòtic cefalosporínic sensible a la cefalosporinasa.

Nota

  • La denominació cefapirina és la forma catalana corresponent a la DCI.