Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gàmbir, n m
  • ca  catechu clar, n m sin. compl.
  • ca  terra japonesa, n f sin. compl.
  • ca  uncària, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Extret aquós dessecat, astringent, de les fulles i els branquillons de la liana Uncaria gambir, els principals constituents del qual són catequina, àcid catecutàmic, quercetina i taní, que ha estat emprat com antidiarreic i, en gàrgares, contra el mal de coll.
Liana amb circells uncinats (Uncaria gambir), de la família de les rubiàcies, que es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia. Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel, nous d'areca i calç morta, als països que voregen l'Oceà Índic. ((uncària))

Nota

  • La denominació gàmbir prové del malai gambir.
  • ca  catechu, n m
  • ca  caixú, n m sin. compl.
  • ca  catechu negre, n m sin. compl.
  • ca  catecu, n m sin. compl.
  • ca  catxú, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Matèria colorant vegetal extreta de la fusta de dues espècies d'acàcia (Acacia catechu i A. suma), abundants a l'Índia, a Birmània i a la Xina, un dels elements tànnics i colorants naturals emprats de més antic. Conté catequina, àcid catecutànnic i quercetina, per la qual cosa ha estat usat com a antidiarreic.

Nota

  • Les denominacions caixú i catxú provenen de malai kachu, nom d'un extret de diverses plantes indígenes.
  • ca  pirocatecol, n m
  • ca  catecol, n m sin. compl.
  • ca  pirocatequina, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Química

Definició
1,2-benzendiol, de fórmula C6H6O2; és un compost fenòlic cristal·lí que ha estat emprat com a antisèptic tòpic, com a reactiu i en l'obtenció de colorants. Pot provocar dermatitis eczematosa i efectes generals similars als del fenol.
  • ca  catecol-O-metiltransferasa, n f
  • ca  COMT, n f sigla

Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definició
Enzim que catalitza la metilació del grup hidroxil de posició 3 de l'anell aromàtic de diverses catecolamines.
  • ca  catecolamina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definició
Nom genèric d'aquelles substàncies de síntesi endògena la molècula de les quals té com a grup aromàtic la pirocatequina o catecol i com a grup alifàtic una amina. Totes elles tenen acció simpaticomimètica; les més importants són l'epinefrina, la norepinefrina, la dopa i la dopamina.
  • ca  catechu, n m
  • ca  caixú, n m sin. compl.
  • ca  catechu negre, n m sin. compl.
  • ca  catecu, n m sin. compl.
  • ca  catxú, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Matèria colorant vegetal extreta de la fusta de dues espècies d'acàcia (Acacia catechu i A. suma), abundants a l'Índia, a Birmània i a la Xina, un dels elements tànnics i colorants naturals emprats de més antic. Conté catequina, àcid catecutànnic i quercetina, per la qual cosa ha estat usat com a antidiarreic.

Nota

  • Les denominacions caixú i catxú provenen de malai kachu, nom d'un extret de diverses plantes indígenes.
  • ca  catelectrotò, n m

Neurologia

Definició
Canvi de l'excitabilitat i de la conductivitat d'un nervi o d'una cèl·lula muscular a les proximitats del càtode durant el pas d'un corrent elèctric. Oposat a anelectrotò.
  • ca  catenari -ària, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a una cadena de ganglis simpàtics.

Nota

  • La denominació catenari -ària prové del llatí catena 'cadena'.
  • ca  catenoide, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que s'assembla a una cadena; disposat de manera semblant a una cadena.
  • ca  catepsina, n f
  • es  catepsina
  • fr  cathepsine
  • en  cathepsin

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cadascun dels enzims hidrolítics intracel·lulars del grup de les endopeptidases, com ara la catepsina C i la catepsina D. Són localitzades en molts teixits, principalment al fetge, el ronyó i la melsa. Intervenen en la biosíntesi d'enllaços peptídics i són els principals responsables de l'autòlisi post mortem dels teixits.