Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  cartílag de l'orella externa, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Làmina prima de cartílag elàstic que ocupa tota l'extensió del pavelló de l'orella, llevat del lòbul.
  • ca  cartílag de la laringe, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun dels nou cartílags que formen la laringe: a) tres cartílags imparells i medians, que són el cartílag cricoide, el cartílag tiroide i l'epiglotis; b) sis cartílags parells i laterals, que són els cartílags aritenoides, els cartílags corniculats i els cartílags de Wrisberg.
  • ca  cartílag tubari, n m
  • ca  cartílag de la trompa auditiva, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cartílag de forma acanalada que estructura els dos terços anteriors de la trompa auditiva.
  • ca  cartílag de la trompa d'Eustaqui, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Làmina cartilaginosa del con faringi de la trompa d'Eustaqui, que ocupa la part posterointerna d'aquesta estructura.
  • ca  cartílag de Luschka, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun dels petits nodes, parells i simètrics, trobats de manera inconstant a l'extrem superior de la vora externa del cartílag aritenoide.
  • ca  cartílag de Meckel, n m
  • ca  barra de Meckel, n f sin. compl.
  • ca  bastonet de Meckel, n m sin. compl.
  • ca  cartílag mandibular, n m sin. compl.
  • ca  cartílag timpanomandibular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Part de l'arc branquial embrionari que forma la major part dels ossos martell i enclusa de l'orella mitjana.
  • ca  cartílag de Meyer, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun dels cartílags sesamoides anteriors de les insercions anteriors dels lligaments tiroaritenoidals inferiors.
  • ca  cartílag de Wrisberg, n m
  • ca  cartílag cuneïforme, n m sin. compl.
  • ca  cartílag de Morgagni, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun de la parella de cartílags, dret i esquerre, inconstants, de la laringe situats entre els plecs aritenoepiglòtics. També rep les denominacions de cartílag cuneïforme i de Morgagni.
  • ca  cartílag de Reichert, n m
  • ca  cartílag hioidal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Segon arc bronquial embrionari que forma una part dels ossos de l'orella mitjana: el mànec del martell, una part de l'enclusa i de l'estrep.
  • ca  cartílag articular, n m
  • ca  cartílag artrodial, n m sin. compl.
  • ca  cartílag de revestiment, n m sin. compl.
  • ca  cartílag diartrodial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Capa fina de cartílag hialí que recobreix les superfícies articulars dels ossos, en forma de substància vítria, d'aspecte lletós i de color blavenc. Conté cèl·lules escasses en una substància fonamental constituïda per fibres col·làgenes i agregats de proteoglicans. La major part del col·lagen del cartílag articular és del tipus II, per bé que també presenta col·lagen dels tipus IX i XI. La substància interfibril·lar és un gel format per aigua i proteoglicans (agrecan, biglican, decorina i fibromodulina), els quals s'uneixen a una llarga molècula d'àcid hialurònic. Els proteoglicans són constituïts, en general, per una cadena molt llarga a la qual s'ajunten, en angle recte, un centenar de glicosaminoglicans (condroïtina-4-sulfat, condroïtina-6-sulfat i queratà-sulfat).