Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  carnús, n m

Anatomia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Excrescència carnosa al voltant d'una ferida o contusió.
  • ca  caro, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Mot llatí que vol dir carn, teixit muscular.

Nota

  • La denominació caro és un llatinisme.
  • ca  caro luxurians, n m

Anatomia > Histologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Creixement abundós de teixit de granulació en una ferida.

Nota

  • La denominació caro luxurians és un llatinisme.
  • ca  carotè, n m
  • ca  previtamina A, n f sin. compl.
  • ca  previtamina H, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Cadascun dels hidrocarburs carotenoides àmpliament distribuïts en la natura en les espècies vegetals i animals i que poden actuar com a provitamines A. Els trobem en pastanagues, patates, verdures, el greix de la llet i del cos, rovells d'ou, etc. Els carotens principals són: l'α-carotè, el ß-carotè, el γ-carotè i el licopè. El ß-carotè és el més important com a precursor de la vitamina A; d'una sola molècula se n'obtenen dues de vitamina A.

Nota

  • La denominació carotina prové del llatí carota 'pastanaga'.
  • ca  carotenèmia, n f
  • ca  carotinèmia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència de carotè a la sang.
  • ca  carotènic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Relatiu o pertanyent al carotè.
  • ca  carotenodèrmia, n f
  • es  carotenodermia, n f
  • fr  caroténodermie, n f
  • en  aurantiasis cutis, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Dermatologia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Pigmentació groguenca de la pell causada per la presència de carotè.

Nota

  • La carotenodèrmia és causada per la ingestió de quantitats excessives d'aliments rics en carotens (pastanagues, taronges, carbassa...). La coloració és més accentuada als palmells de les mans i les plantes dels peus.
  • ca  carotenoide, n m

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Cadascun dels pigments de color groc, taronja o vermellós trobats en la fracció lipídica insaponificable dels extrets d'animals, vegetals i microorganismes, que poden ésser considerats com a derivats del licopè. Tenen un paper molt important com a antecessors de la vitamina A, i per això també són anomenats provitamines A. Segons que continguin o no continguin oxigen en la molècula, es divideixen en dos grans grups: xantofil·les i carotens.
  • ca  carotenoproteid, n m

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Cromoproteid que conté un carotenoide, generalment un carotè, com a grup prostètic.
  • ca  caròtic -a, adj

Neurologia, Salut mental

Definició
Que produeix estupor o estupefacció.

Nota

  • La denominació caròtic -a prové del grec karóo 'adormir'.