Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  carbonil, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Nom que rep el monòxid de carboni segons la nomenclatura sistemàtica, quan forma part d'un complex com a lligand.
  • ca  carbonil, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Radical bivalent positiu >C=O, que pot ésser considerat com a derivat de l'àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH. El clorur de carbonil, COCl2, és el fosgen, i l'amida de carbonil, CO(NH2)2, és la urea.
  • ca  urea, n f
  • ca  carbamida, n f sin. compl.
  • ca  carbonildiamida, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Urologia, Disciplines de suport > Química, Veterinària

Definició
Diamida de l'àcid carbònic, de fórmula NH2CO-NH2, present en l'orina i, en petita quantitat, en la sang, el quil i la limfa. És el principal metabòlit de les proteïnes, excretat per l'orina a raó d'uns 30 grams diaris en individus adults i dieta normal mitjana. Té aplicació en síntesi orgànica, en la preparació de la hidrazina i l'àcid sulfamídic, com a aliment per al bestiar i en separacions analítiques.
  • ca  carbonitzar, v tr
  • es  carbonizar
  • fr  carboniser
  • en  carbonize

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física

Definició
Reduir (un cos orgànic) a carbó.
  • ca  carbonometria, n f

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mesura de la quantitat de diòxid de carboni que hom exhala durant la respiració.
  • ca  carbonúria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Presència de carboni o d'altres composts de carboni a l'orina.
  • ca  carbonúria desoxidant, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Trastorn del metabolisme que es caracteritza per l'oxidació insuficient dels composts del carboni que elimina l'orina.
  • ca  carboplatí, n m
  • es  carboplatino, n m
  • fr  carboplatine, n m
  • en  carboplatin, n
  • CAS  41575-94-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Oncologia i radioteràpia

Definició
Fàrmac antineoplàstic que inhibeix la replicació i transcripció del DNA en les cèl·lules tumorals.

Nota

  • El carboplatí és emprat en el tractament del carcinoma d'ovari avançat, del neuroblastoma, de la leucèmia refractària i dels càncers de bufeta, testicle, cap, coll i mama. És d'origen sintètic.

    La denominació carboplatí és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  carboprost, n m
  • es  carboprost
  • fr  carboprost
  • en  carboprost
  • CAS  35700-23-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
oxitòcic; prostaglandina
  • ca  carboquona, n f
  • es  carbocuona
  • fr  carboquone
  • en  carboquone
  • CAS  24279-91-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antineoplàstic alquilant