Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  brucel·la, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Microorganisme del gènere brucel·la.

Nota

  • La denominació brucel·la prové del nom de Sir David Bruce, cirurgià britànic.
  • ca  brucel·la, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de bacteris (Brucella sp) constituït per cèl·lules capsulades immòbils, de forma des de bacil·lar a coccoide. Són gramnegatius i aerobis. Paràsits, invasors de tots els teixits animals, causen infeccions en els òrgans genitals, en les glàndules mamàries i en els tractes respiratori i intestinal. Són patògens de l'espècie humana i de diferents animals domèstics. L'espècie tipus és B. melitensis, que causa brucel·losi (febre ondulant o febre de Malta) en l'espècie humana i que té a les cabres com a principal, però no únic, reservori de la infecció. B. suis és l'espècie que es troba principalment en el porc i que causa una malaltia greu en l'home. B. abortus, bacil de Bang, causa avortament en el bestiar i en l'home, febre ondulant molt semblant a la melitensi. Els estudis genètics indiquen que hi ha una única espècie (B. melitensis); tanmateix, per motius pràctics, es manté la classificació tradicional basada en les diferències bioquímiques, serològiques i de preferència per determinades espècies animals.

Nota

  • La denominació brucel·la prové del nom de Sir David Bruce, cirurgià britànic.
  • ca  brucel·làcies, n f pl

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Antiga família de bacteris que comprenia les brucel·les.
  • ca  brucel·lar, adj

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Relatiu o pertanyent a la brucel·la o causat per brucel·les.
  • ca  brucel·losi, n f
  • ca  febre de Malta, n f sin. compl.
  • es  brucelosis, n f
  • fr  brucellose, n f
  • en  brucellosis, n

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia infecciosa zoonòtica causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja, com ara les vaques, les cabres i els porcs, i que produeix en les persones una simptomatologia diversa caracteritzada per quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.

Nota

  • Hi ha diverses espècies del gènere Brucella, específiques, però no exclusives de l'hoste, com B. mellitensis (bestiar cabrum), B. abortus (bestiar boví i inclusivament cabrum, oví, equí i porcí), B. suis (bestiar porcí), B. ovis (bestiar oví) o B. canis (gossos). Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l'espècie humana, mentre que B. canis l'afecta excepcionalment i B. ovis no l'afecta.
  • ca  brucina, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
10,11-dimetoxistricnina, de fórmula C23H26N2O4, alcaloide tòxic extret de la nou vòmica i d'altres espècies del gènere Strychnos, semblant a l'estricnina però menys tòxica.

Nota

  • La denominació brucina prové del nom de James Bruce, explorador escocès (1730-1794).
  • ca  brunzit, n m
  • es  zumbido
  • fr  bourdonnement
  • en  hum
  • en  ringing
  • en  tinnitus

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Soroll que produeix el moviment ràpid d'un cos dins l'aire. Pot ésser subjectiu, degut a una alteració vascular, una intoxicació o una afecció de l'oïda.
  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  datzerà, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  herba erisipela, n f sin. compl.
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  brusco
  • fr  fragon
  • nc  Ruscus aculeatus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.
  • ca  bruxisme, n m
  • ca  estridor dental, n m sin. compl.
  • ca  odontoprisi, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definició
Grinyolar de dents, rítmic o espasmòdic, en moviments de la mandíbula que no són els de mastegar, fets especialment durant el son. La maloclusió dental i factors emocionals hi predisposen.

Nota

  • La denominació bruxisme prové del grec brýkho 'carrisquejar les dents'.
  • La denominació odontoprisi està formada a partir de odonto- i del grec prîsis 'acció de serrar'.
  • La denominació estridor dental es considera obsoleta.
  • ca  bruxomania, n f
  • ca  bricomania, n f sin. compl.
  • es  bricomanía
  • en  brychomania

Odontoestomatologia, Salut mental

Definició
Hàbit o mania diürna de carrisquejar les dents.