Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  bronopol, n m
  • es  bronopol
  • fr  bronopol
  • en  bronopol
  • CAS  52-51-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
coadjuvant tecnològic; conservant
  • ca  bronqui, n m
  • es  bronquio
  • fr  bronche
  • en  bronchus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Cadascun dels dos conductes en què es bifurca la tràquea i llurs ramificacions a través de les quals l'aire arriba als pulmons. Són constituïts per anells de cartílag hialí de diàmetre gradualment decreixent, units per teixit fibrós i elàstic entremesclats amb teixit muscular llis. En els bronquis petits falta l'esquelet cartilaginós i hi és molt important la capa muscular. Del bronqui principal es desprenen els bronquis lobulars que aporten l'aire a un lòbul pulmonar; aquests es divideixen en bronquis segmentaris o lobel·lars que aporten l'aire a un lobel. Cadascuna d'aquestes ramificacions pot dur apel·latiu topogràfic: apical, apicoposterior, lateral, lateral basal, mitjà posterior, etc.

Nota

  • La denominació bronqui prové del llatí bronchium, que prové del grec brónchos 'gorga'.
  • ca  bronquial, adj

Pneumologia

Definició
Relatiu o pertanyent al bronqui.
  • ca  dilatació dels bronquis, n f
  • ca  bronquièctasi, n f sin. compl.

Pneumologia

Definició
Bronquièctasi. Pot ésser regular (dilatació cilíndrica), en forma de dilatacions successives (dilatació moniliforme) o localitzada a l'extrem bronquial (dilatació sacciforme).
Dilatació bronquial que pot ésser congènita o conseqüència de bronquitis, bronquiectàsia. És anomenada bronquièctasi cilíndrica la que és de calibre uniforme en tota l'extensió del bronqui afectat. ((bronquièctasi))
  • ca  bronquiectàtic -a, adj

Pneumologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la bronquièctasi.
  • ca  broncofonia, n f
  • ca  bronquilòquia, n f sin. compl.
  • ca  pectorofonia, n f sin. compl.
  • ca  veu bronquial, n f sin. compl.
  • ca  veu tubària, n f sin. compl.

Pneumologia

Definició
Ressonància de la veu en zones toràciques on normalment no ressona; indica condensació pulmonar.
  • ca  broncocele, n f
  • ca  bronquiocele, n f sin. compl.

Pneumologia

Definició
Dilatació sacular d'un bronqui.
  • ca  broncoespasme, n m
  • ca  espasme bronquial, n m
  • ca  bronquioespasme, n m sin. compl.

Pneumologia

Definició
Contracció de la musculatura de la paret dels bronquis que en redueix calibre.
  • ca  broncoestenosi, n f
  • ca  bronquioestenosi, n f sin. compl.
  • es  broncostenosis
  • fr  bronchosténose
  • en  bronchiostenosis

Pneumologia

Definició
Reducció del calibre d'un segment o segments bronquials.
  • ca  broncogènic -a, adj
  • ca  bronquiogènic -a, adj sin. compl.

Pneumologia

Definició
Que té l'origen en un bronqui.