Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  broca, n f
  • es  broca, n f
  • fr  foret, n m
  • fr  mèche, n f
  • en  broach, n
  • en  bur, n
  • en  burr, n
  • en  drill, n

.FITXA REVISADA, Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument de contorn cilíndric, cònic o troncocònic, generalment metàl·lic, que actua per rotació i permet perforar teixits durs com ara ossos o dents.

Nota

  • La broca va acoblada a un trepant o a un altre instrument que, accionat manualment o elèctricament, li imprimeix els moviments de rotació.
  • ca  brodalumab, n m
  • es  brodalumab
  • fr  brodalumab
  • en  brodalumab
  • CAS  1174395-19-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
immunomodulador
  • ca  brodimoprim, n m
  • es  brodimoprima
  • fr  brodimoprime
  • en  brodimoprim
  • CAS  56518-41-3

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antibiòtic diaminopirimidínic
  • ca  brofaromina, n f
  • es  brofaromina
  • fr  brofaromine
  • en  brofaromine
  • CAS  63638-91-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antidepressiu
  • ca  broida, n f
  • ca  abròtan, n m sin. compl.
  • es  abrótano
  • fr  armoise
  • en  abrotanum
  • en  southernwood
  • nc  Artemisia abrotanum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta subarbustiva, de la família de les compostes, que desprèn una forta olor de llimona. Ha estat emprada com a vermífug, en medicina popular.
  • ca  brom, n m
  • es  bromo
  • fr  brome
  • en  bromine
  • sbl  Br

Disciplines de suport > Química

Definició
Element no-metàl·lic de la família dels halògens, pertanyent al grup 7 A de la taula periòdica; el seu nombre atòmic és 35, la massa atòmica 79,909 i el símbol Br. Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d'olor semblant a la del clor, són fortament irritants.

Nota

  • La denominació brom prové del grec bromos 'fetor, tuf'.
  • ca  brom, n m
  • es  moquillo
  • es  pepita
  • fr  pépie
  • en  distemper

Veterinària

Definició
Grup de malalties catarrals de les vies respiratòries altes, que afecten gossos i gats (etiologia vírica) i cavalls (Streptococcus equi), amb la característica comuna d'una gran producció de moc.
  • ca  brom, n m
  • es  moquillo
  • es  pepita
  • fr  pépie
  • en  distemper

Veterinària

Definició
Malaltia causada per un virus (Borreliota [Poxvirus] avium), caracteritzada per inflamació catarral de les vies respiratòries altes, que pateixen els pardals, els canaris i sobretot l'aviram. Apareix generalment en els mesos d'hivern i adopta dues formes diferents, una de diftèrica i una altra de variolosa, abans considerades com dues malalties independents. En la diftèrica, més freqüent i més perillosa, apareixen conjuntivitis i falses membranes a les mucositats de la gola, que en desprendre's deixen una ulceració i dificulten la deglució. En la forma variolosa es formen nòduls al cap, cresta i barbelleres.
  • ca  bromatologia, n f
  • ca  sitologia, n f sin. compl.
  • es  bromatología
  • fr  bromatologie
  • en  bromatology

Endocrinologia i nutrició

Definició
Ciència dels aliments. És formada per aquelles branques de la ciència amb l'ajuda de les quals és possible l'estudi de la composició, de les propietats, del procés de fabricació i de l'emmagatzematge dels aliments i de llurs ingredients.

Nota

  • La denominació bromatologia està formada a partir del grec broma -atos 'aliment' i de -logia.
  • ca  intoxicació alimentària, n f
  • ca  bromatotoxisme, n m sin. compl.

Endocrinologia i nutrició, Microbiologia i patologia infecciosa, Toxicologia

Definició
Intoxicació produïda per la ingestió d'aliments tòxics, en mal estat o bé contaminats per certs bacteris.