Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  flascó, n m
  • ca  ampolla, n f sin. compl.
  • ca  botella, n f sin. compl.
  • ca  lagena, n f sin. compl.
  • es  botella
  • es  frasco
  • fr  bouteille
  • fr  flacon
  • en  bottle
  • en  flask

Material mèdic i ortopèdic

Definició
Ampolla de coll estret, feta de vidre, porcellana o metall per a tenir-hi líquids, pólvores, etc.
Recipient portàtil, de vidre, plàstic, etc, generalment cilíndric, de coll més o menys llarg i estret, destinat a contenir líquids. ((ampolla))

Nota

  • La denominació lagena prové del llatí lagoena 'flascó'.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  embotornament, n m
  • ca  botinflament, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Efecte d'embotornar-se.
  • ca  embotornar-se, v intr pron
  • ca  botinflar-se, v intr pron sin. compl.
  • ca  embofegar-se, v intr pron sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Inflar-se una part del cos.
  • ca  botir, v intr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Fer a algú bot alguna cosa, especialment causant la tibantor de la pell, de l'embolcall.
  • ca  embotir-se, v intr pron
  • ca  botir-se, v intr pron sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Inflar-se, alguna cosa, fins a posar-se tibant, botir-se.
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera vera, n f sin. compl.
  • ca  plantatge de ca, n m sin. compl.
  • ca  puça en llavor, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  saragatona de llei, n f sin. compl.
  • es  zaragatona
  • fr  herbe-aux puces
  • en  fleawort
  • nc  Plantago psyllium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies, alta de 10 a 40 cm, que prospera en terrenys sorrencs i pedregosos de gairebé tot el país. Les seves llavors (saragatona, llavor de puça), riques en mucílag, en maceració han estat emprades com a laxant, emol·lient i antiinflamatori. Com a ús extern, en cataplasmes, també han estat utilitzades contra el dolor reumàtic i en el tractament de les ferides.
  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  flor de Corpus, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla borda, n f sin. compl.
  • nc  Helichrysum stoechas

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica de la família de les compostes, de fulla persistent, que es fa en tot tipus de sols i, especialment, en els sorrals marítims de la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, estimulen la diüresi. També han estat emprades amb pretensions colagogues i contra les afeccions de les vies respiratòries. També és anomenada botja.
  • ca  plantatge de ca, n m
  • ca  afrontallauradors, n m sin. compl.
  • ca  apagafoc, n m sin. compl.
  • ca  botja, n f sin. compl.
  • ca  botja ronyosa, n f sin. compl.
  • ca  herba pucera, n f sin. compl.
  • ca  matafoc, n m sin. compl.
  • ca  plantatge de matafoc, n m sin. compl.
  • ca  pucera, n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • nc  Plantago cyrops

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica que es fa en terres incultes i pedregoses de tota la Mediterrània. Les llavors, en maceració, actuen contra el restrenyiment, les hemorroides i les inflamacions anals, i com a ús extern, en cataplasmes, han estat emprades contra dolors reumàtics, i en el tractament de ferides i erupcions cutànies.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.