Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  biotipologia, n f

Anatomia

Definició
Estudi de la constitució humana amb la finalitat d'establir les correlacions existents entre les característiques morfològiques, fisiològiques, psicològiques i àdhuc patològiques dels individus, i d'agrupar aquests segons uns patrons bàsics o biotips. Bé que han estat elaborades moltes biotipologies des de les temptatives inicials d'Hipòcrates (que dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos), la més coneguda és la d'Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic (o astènic), pícnic iatlètic, englobant els que no cauen dins l'anterior classificació amb el nom de displàstics. Aquesta escola, com les altres constitucionalistes, s'esforça a establir unes relacions entre el tipus corporal o somàtic (somatotip) i la personalitat. Així, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament. Quant als altres, la correspondència no és tan clara, però cal dir que l'atlètic correspon a una manera d'ésser amorfa i a vegades explosiva, mentre que el displàstic correspon a un tipus efeminat o atròfic. Altres biotipologies són les de Claude Sigaud i la italiana de Giacinto Viola i Nicola Pende; aquesta darrera és basada en dades endocrinològiques, i classifica els individus en longilinis astènics i longilinis estènics; però potser la més coneguda, sobretot als països anglosaxons, és la de William H. Sheldon, que distribueix els subjectes en els grups següents: endomorfs, mesomorfs i ectomorfs, segons quin sigui el full blastodèrmic predominant en ells. Totes aquestes escoles es poden relacionar entre elles; els darrers anys, però, tendeixen a ésser substituïdes pels sistemes dimensionals, que descriuen l'individu en funció d'unes dimensions o factors que es refereixen a diverses mides del cos. Entre aquests sistemes els més coneguts són els d'Ekman i el de Strömgren.
  • ca  biotipològic -a, adj

Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent a la biotipologia.
  • ca  biovar, n m
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • es  biovar
  • en  biovar

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Subdivisió d'una espècie o subespècie de microorganismes que es diferencia d'altres línies o soques per les característiques bioquímiques o fisiològiques comunes als organismes que la formen.
  • ca  biotip, n m
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • ca  constitució, n f sin. compl.
  • ca  hàbit, n m sin. compl.
  • es  biotipo
  • es  constitución
  • es  hábito
  • fr  biotype
  • fr  constitution
  • fr  habitus
  • en  biotype
  • en  constitution
  • en  habit
  • en  habitus

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definició
Conjunt de característiques constitucionals corporals, biològiques i psicològiques de cada individu. Les escoles constitucionalistes s'han basat en aquests caràcters per a classificar les persones en distints grups.
  • ca  biòtop, n m

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Espai ocupat per una biocenosi. Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos. Les seves característiques ecològiques (composició del medi, il·luminació, temperatura, etc) poden ésser homogènies, o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques. El biòtop i la biocenosi que l'ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema.
  • ca  biotropisme, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Exaltació de la virulència dels microorganismes o reducció de la resistència orgànica enfront de gèrmens sapròfits.
  • ca  biotropisme, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Resposta que orienta cap a la direcció de l'estímul una cèl·lula o grup de cèl·lules.
  • ca  biovar, n m
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • es  biovar
  • en  biovar

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Subdivisió d'una espècie o subespècie de microorganismes que es diferencia d'altres línies o soques per les característiques bioquímiques o fisiològiques comunes als organismes que la formen.
  • ca  bivitel·lí -ina, adj
  • ca  biovular, adj sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Dit de cadascun dels dos bessons formats a partir de dos òvuls diferents.
  • ca  diòxid, n m
  • ca  biòxid, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definició
Compost químic que conté dos àtoms d'oxigen.