Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  antigen criptocòccic, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Antigen capsular observat en el líquid cefalorraquidi en el 95% dels casos de meningitis criptocòccica i en més del 60% dels casos si la determinació és efectuada en el sèrum sanguini. Les titulacions més elevades s'obtenen en els pacients amb sida.
  • ca  antigen D, n m
  • ca  antigen dens, n m sin. compl.
  • ca  antigen N, n m sin. compl.
  • ca  antigen natiu, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Antigen de la partícula completa dels enterovirus, que indueix la formació d'anticossos específics de tipus, els quals permeten distingir els diferents tipus d'enterovirus, sobretot per mitjà de reaccions de neutralització.
  • ca  antigen D, n m
  • ca  antigen 1, n m sin. compl.
  • ca  antigen Rho, n m sin. compl.
  • ca  Rh0, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Antigen dominant en el complex antigènic del sistema Rh dels eritròcits, que confereix positivitat en aquest sistema, mentre que les persones que no el tenen (15%) són Rh negatives.
  • ca  antigen d'histocompatibilitat, n m
  • ca  antigen de trasplantament, n m sin. compl.
  • es  antígeno de histocompatibilidad, n m
  • es  antígeno de trasplante, n m
  • fr  antigène d'histocompatibilité, n m
  • fr  antigène de transplantation, n m
  • en  histocompatibility antigen, n
  • en  transplantation antigen, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Antigen de la superfície de les cèl·lules nucleades, característic de cada individu, que determina la compatibilitat o la incompatibilitat d'un òrgan o un teixit en un trasplantament.
  • ca  antigen d'histocompatibilitat menor, n m
  • es  antígeno de histocompatibilidad menor, n m
  • fr  antigène mineur d'histocompatibilité, n m
  • en  minor histocompatibility antigen, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Antigen d'histocompatibilitat no codificat per l'MHC que afecta, d'una manera feble, la compatibilitat o la incompatibilitat d'un òrgan o un teixit en un trasplantament.

Nota

  • Tot i que la resposta immunitària a un antigen d'histocompatibilitat menor és feble, pot causar rebuig o la malaltia de l'empelt contra l'hoste.
  • ca  antigen d'histocompatibilitat principal, n m
  • es  antígeno de histocompatibilidad mayor, n m
  • es  antígeno de histocompatibilidad principal, n m
  • fr  antigène majeur d'histocompatibilité, n m
  • en  major histocompatibility antigen, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Antigen d'histocompatibilitat codificat per l'MHC.
  • ca  antigen de Chido-Rodgers, n m
  • es  antígeno de Chido-Rodgers, n m
  • fr  antigène de Chido et Rodgers, n m
  • en  Chido-Rodgers antigen, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Determinant antigènic del factor del complement C4d unit a eritròcits, constituït per substàncies que determinen el grup sanguini.
  • ca  antigen de diferenciació, n m
  • es  antígeno de diferenciación, n m
  • fr  antigène de différenciation, n m
  • en  differentiation antigen, n

.FITXA REVISADA, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Antigen que es detecta durant determinades etapes del desenvolupament cel·lular o en determinats teixits.
  • ca  antigen CD, n m
  • ca  antigen de diferenciació cel·lular, n m sin. compl.
  • ca  antigen de diferenciació leucocítica, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Cadascuna de les molècules de superfície expressades en diversos tipus de cèl·lules del sistema immunitari que són reconegudes per un grup d'anticossos monoclonals. El desenvolupament de la tecnologia dels hibridomes ha permès l'obtenció d'anticossos monoclonals murins que identifiquen una gran quantitat de molècules que distingeixen els limfòcits B i les diverses classes de limfòcits T, altrament indiferenciables des del punt de vista morfològic. Hom ha establert una classificació i una nomenclatura internacionals d'aquestes molècules reconegudes per un veritable arsenal d'anticossos monoclonals murins, que es comporten com a excel·lents marcadors limfocítics. Segons aquest sistema terminològic, una molècula de superfície que identifica un estirp o una fase determinada de la diferenciació cel·lular, que té una estructura definida i és reconeguda per un grup d'anticossos monoclonals, és considerada membre d'un grup de diferenciació (cluster of differentiation). D'aquesta manera, tots els antígens limfocítics de superfície, les estructures dels quals estan definides, reben la designació CD (sigla de cluster of differentiation) amb un nombre ordinal, per exemple CD1, CD2, etc. En el cas dels limfòcits T les molècules de superfície més importants són CD3, CD4 i CD8 Tots el limfòcits T expressen CD3 en llur superfície, mentre que no pas tots expressen CD4 i CD8. Els limfòcits T col·laboradors expressen CD4, mentre que els citotòxics expressen CD8. El complex de molècules CD3 és el responsable de la transducció de senyals després de la interacció del receptor de limfòcits T amb l'antigen, i de l'activació ulterior de la cèl·lula T. En el cas dels limfòcits T que expressen CD4 (col·laboradors), l'antigen s'associa amb una molècula de la classe II del complex principal d'histocompatibilitat (MHC), mentre que en els limfòcits T que expressen CD8 (citotòxics) l'antigen es presentat per una molècula de classe I del MHC. El virus de la immunodeficiència tipus I infecta preferentment els limfòcits T CD4+, de manera que llur determinació, conjuntament amb la càrrega vírica, constitueix un excel·lent marcador pronòstic de l'evolució clínica de la sida. Hom ha descrit, de moment, 166 molècules CD ben tipificades pel que fa a família, pes molecular, distribució, lligand i funció. També són anomenades antígens de diferenciació cel·lular, de diferenciació leucocítica i de diferenciació de leucòcits humans.
  • ca  antigen de diferenciació específic de teixits, n m

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Cadascun dels antígens presents en condicions normals en les cèl·lules d'origen que s'expressen en tumors. La denominació fa referència a que aquests antígens són específics d'estirp o estadis de diferenciació determinats. La seva importància radica en la possibilitat d'actuar com a dianes per a la immunoteràpia i en la identificació del teixit d'origen dels tumors. Per exemple, els limfomes poden diagnosticar-se com a tumors derivats de les cèl·lules B mitjançant la detecció de marcadors de superfície característics d'aquest estirp (antígens CD10 i CD20). Els anticossos contra aquestes molècules també són emprats en la immunoteràpia tumoral.