Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anticòs anti receptor d'acetilcolina, n m
  • ca  anticòs anti AChR, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Neurologia

Definició
Anticòs circulant dirigit contra els receptors d'acetilcolina observat en el 80 % aproximadament dels malalts de miastènia greu, bé que només en el 50 % dels casos de miastènia confinada als músculs oculars. La seva presència és virtualment diagnòstica de la malaltia, però un resultat negatiu no l'exclou. Els anticossos antireceptors acetilcolínics redueixen els nombre de receptors d'acetilcolina funcionalment hàbils segons tres mecanismes: endocitosi dels receptors; blocatge de l'indret on es fixa normalment l'acetilcolina; i lesió de la membrana muscular postsimpàtica per l'anticòs en col·laboració amb el complement. Aquests anticossos són immunoglobulines IgG dependents de les cèl·lules T.

Nota

  • La denominació anticòs anti-AChR està formada a partir de les sigles de l'anglès acetylcholine receptor.
  • ca  anticòs anti àcids nucleics, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Anticòs antinuclear, principalment anti-DNA i anti-RNA. En l'esclerosi sistèmica, hom ha descrit també un anticòs anticentre organitzador del nuclèol. També s'han detectat anticossos anti-DNA de forma Z en el lupus eritematós sistèmic i en l'artritis reumatoide. En el lupus eritematós sistèmic i en el lupus induït pel fàrmacs, hom ha observat anticossos antipoliadenosinadifosfatribosa .
  • ca  anticòs anti antigen 17-1A, n m

Anatomia patològica, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Anticòs monoclonal antineoplàstic de tipus murí que reconeix la glicoproteïna de membrana 17-1A, que s'expressa en cèl·lules epitelials normals i tumorals. Ha estat emprat com a agent immunoterapèutic en el tractament del càncer colorectal.
  • ca  anticòs anti antigen CD 20, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Anticòs monoclonal antineoplàstic que s'uneix específicament a l'antigen CD 20 de la superfície dels limfòcits B. Posseeix un efecte citolític sobre les cèl·lules B que expressen el dit antigen, mitjançant la inducció de citotoxicitat dependent d'anticossos, de citotoxicitat dependent de complement i d'apoptosi. És emprat en limfomes no hodgkinians de cèl·lules B, que són CD 20 positius recidivants o resistents a la quimioteràpia.
  • ca  anticòs anti antigen Jo-1, n m
  • ca  anticòs contra l'antigen Jo-1, n m
  • es  anticuerpo contra el antígeno Jo-1, n m
  • en  antibody anti-Jo-1 antigen, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Autoanticòs antinuclear la concentració plasmàtica del qual pot augmentar en la dermatomiositis i en la polimiositis.
  • ca  anticòs anti antigen Ku, n m
  • ca  anticòs contra l'antigen Ku, n m
  • es  anticuerpo contra el antígeno Ku, n m
  • en  antibody anti-Ku antigen, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Autoanticòs antinuclear la concentració plasmàtica del qual pot augmentar en el lupus eritematós sistèmic.
  • ca  anticòs anti antigen La/SS-B, n m
  • ca  anticòs contra l'antigen La/SS-B, n m
  • es  anticuerpo contra el antígeno La/SS-B, n m
  • fr  anticorps anti-antigen La/SS-B, n m
  • en  antibody anti-La/SS-B antigen, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Autoanticòs dirigit contra una proteïna ribonucleica la concentració plasmàtica del qual pot augmentar en la síndrome de Sjögren i en alguns casos de lupus eritematós sistèmic, esclerodèrmia i artritis reumatoide.
  • ca  anticòs anti antigen nuclear de la cèl·lula proliferant, n m
  • ca  anticòs anti PCNA, n m
  • ca  anticòs anticiclina, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Anticòs antigen nuclear soluble dirigit contra l'antigen nuclear de la cèl·lula proliferant, proteïna que s'acumula en el nucleoplasma de les cèl·lules durant la fase de cicle cel·lular anomenada G1/S, que correspon al període de síntesi del DNA. És molt específic del lupus eritematós sistèmic (més del 95%), bé que molt poc sensible (3-5%dels casos). No es troba en cap altra malaltia. La seva producció és inhibida ràpidament amb l'administració de corticoesteroides i immunosupressors. També és anomenat anticòs-PCNA, que correspon a la sigla anglesa proliferating cell nuclear antigen, anticòs anticiclina, car la ciclina, descrita anteriorment, ha estat assimilada després a l'antigen reconegut per l'anticòs anti-PDCNA.
  • ca  anticòs anti ENA, n m
  • ca  anticòs anti antigen nuclear extraïble, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Nom genèric del grup d'anticossos antigènics nuclears solubles formats per l'anticòs anti-Sm i l'anticòs RNP. ENA és la sigla anglesa d'extractable nuclear antigen, que significa antigen nuclear extraïble. La seva determinació s'efectua mitjançant l'ús d'extrets solubles de cèl·lules tímiques de moltó, els quals contenen diversos antígens que permeten demostrar els dits anticossos.
  • ca  anticòs anti antigen Scl-70, n m
  • ca  anticòs contra l'antigen Scl-70, n m
  • es  anticuerpo contra el antígeno Scl-70, n m
  • fr  anticorps anti-Scl-70, n m
  • en  anti-Scl-70, n
  • en  antibody anti-Scl-70 antigen, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Autoanticòs dirigit contra la DNA-topoisomerasa.