Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anapnoteràpia, n f

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Qualsevol tractament mitjançant la inhalació d'aire o gasos (pràctiques de reanimació, anestèsia per inhalació, etc).
  • ca  anapòfisi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Apòfisi vertebral accessòria, especialment d'una vèrtebra toràcica o lumbar.
  • ca  coixejar, v intr
  • ca  anar coix, v intr sin. compl.
  • ca  caminar coix, v intr sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia

Definició
Anar coix, ésser coix.
  • ca  anaràxia, n f

Odontoestomatologia

Definició
Oclusió dental deficient.
  • ca  anarítmia, n f
  • es  anarritmia
  • fr  anarythmie
  • en  anarithmia

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Afàsia caracteritzada per la impossibilitat per a comptar.

Nota

  • La denominació anarítmia està formada a partir de ana- i del grec arithmós 'nombre'.
  • ca  anarrea, n f

Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Direcció dels humors de les parts inferiors del cos a les superiors.
  • ca  anarrexi, n f

.FITXA MODIFICADA, Terminologia històrica > Cirurgia

Definició
Fractura quirúrgica d'un os, que en una fractura anterior havia consolidat malament.

Nota

  • La denominació anarrexi està formada a partir de ana- i del grec rhexis 'fractura'.
  • ca  anàrtria, n f
  • es  anartria
  • fr  anarthrie
  • en  anarthria

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Impossibilitat d'articular les paraules.

Nota

  • La denominació anàrtria està formada a partir de an- i del grec arthrós 'articulació'.
  • ca  afàsia motora subcortical, n f
  • ca  afàsia motora pura, n f sin. compl.
  • ca  afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
  • ca  anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
  • ca  mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
  • ca  mudesa verbal pura, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Afàsia originada per una lesió que interromp les fibres nervioses que uneixen els centres corticals motors del llenguatge i els nervis que intervenen en la parla (hipoglòs, facial). Es caracteritza per la incapacitat de parlar espontàniament i de reproduir el llenguatge escoltat, bé que aquest és comprensible, i la conservació del llenguatge intern i de l'escriptura.
  • ca  quequesa, n f
  • ca  anàrtria literal, n f sin. compl.
  • ca  palinsil·làbia, n f sin. compl.
  • ca  paràrtria sil·làbica, n f sin. compl.
  • ca  psel·lisme, n m sin. compl.
  • ca  tartamudesa, n f sin. compl.
  • es  tartamudez
  • fr  bégaiement
  • en  stuttering

Neurologia, Salut mental

Definició
Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l'emissió de les paraules, acompanyades de diversos moviments i trastorns respiratoris i vasomotors. Generalment té un origen psíquic (hiperemotivitat, complex d'inferioritat, actituds vicioses, etc), però en ocasions pot tenir un origen orgànic (lesions, congènites o adquirides, dels centres motors del llenguatge o dels òrgans de la fonació).

Nota

  • La denominació psel·lisme prové del grec pséllisma 'mala pronúncia'.
  • L'ús de la denominació anàrtria literal es considera impropi.