Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
- ca accelerina, n f
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
Definició
Disciplines de suport > Química
- ca acceptor, n m
- ca portador d'electrons, n m sin. compl.
- es acceptor
- es aceptor
- fr accepteur
- en acceptor
Disciplines de suport > Química
Definició
Malalties i síndromes
- ca accés, n m
- es acceso
- es ataque
- fr accès
- en access
- en attack
Malalties i síndromes
Definició
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes generals
- ca via d'abordatge, n f
- ca accés, n m sin. compl.
- ca via d'accés, n f sin. compl.
- es acceso, n m
- es vía de abordaje, n f
- es vía de acceso, n f
- fr voie d'abord, n f
- fr voie d'abord chirurgicale, n f
- en access, n
- en approach, n
.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes generals
Definició
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca accés, n m
- es acceso, n m
- fr approche, n f
- en approach, n
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definició
Nota
- La via d'accés és la via que s'empra per a atènyer-hi.
Salut mental > Psiquiatria
- ca accés delirant, n m
Salut mental > Psiquiatria
Definició
.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia
- ca accessori -òria, adj
- es accesorio -ria, adj
- fr accessoire, adj
- en accessory, adj
.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia
Definició
Nota
- S'aplica a músculs, nervis, glàndules, etc.
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca accident, n m
- es accidente, n m
- fr accident, n m
- en accident, n
.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals
Definició
Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Pneumologia
- ca accident anestèsic, n m
Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Pneumologia
Definició
En els darrers 30 anys, l'índex de mortalitat anestèsica ha disminuït d'1 o 2 morts per cada 3.000 anestèsies, fins a 1 per cada 20.000. Les causes dels accidents anestèsics poden ésser predictibles o impredictibles. Exemples d'aquestes darreres inclouen la síndrome de la mort sobtada, reaccions farmacològiques idiosincràtiques fatals, o qualsevol circumstància indesitjable malgrat un manejament adequat. La majoria dels accidents són, això no obstant, prevenibles i imputables a un error humà més que no pas a un mal funcionament de l'equipament anestèsic. La majoria dels accidents s'associen amb fenòmens respiratoris adversos: ventilació inapropiada, extubació prematura, intubació esofàgica inadvertida, de connexió del circuit de respiració, sovint localitzada en el connector del tub endotraqueal. La hipòxia per fallida dels sistemes de ventilació del malalt és probablement la causa més freqüent de parada cardíaca intraoperatòria. Una complicació important és l'aspiració del contingut gàstric vers les vies respiratòries produïda per una alteració reflexa (intoxicació farmacològica, anestèsia general, encefalopatia o malaltia neuromuscular prèvies) o una anatomia faríngia o esofàgica anormal (hèrnia hiatal, esclerodèrmia, embaràs, obesitat). Els accidents deguts a errors humans inclouen l'ús equivocat de fàrmacs anestèsics, relaxants musculars o fàrmacs ressuscitadors, carregats prèviament en xeringues, i els anomenats errors de fixació (ignorància dels problemes crítics per atenció inapropiada i focalitzada cap a problemes de menor importància). Un altre accident anestèsic és representat per les reaccions anafilàctiques induïdes pels fàrmacs anestèsics o pels expansors del plasma emprats durant la intervenció anestèsica, la incidència de les quals és estimada en una proporció que oscil·la entre 1 : 5.000 i 1 : 25.000
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca accident per descompressió, n m
- ca accident per disbàric, n m sin. compl.
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia