Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  accelerina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Factor VI de la coagulació sanguínia.
  • ca  acceptor, n m
  • ca  portador d'electrons, n m sin. compl.
  • es  acceptor
  • es  aceptor
  • fr  accepteur
  • en  acceptor

Disciplines de suport > Química

Definició
Substància que actua, en les reaccions químiques heterolítiques, com a acceptant d'electrons.
  • ca  accés, n m
  • es  acceso
  • es  ataque
  • fr  accès
  • en  access
  • en  attack

Malalties i síndromes

Definició
Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o cessen més o menys sobtadament i que es repeteixen sovint amb una certa regularitat.
  • ca  via d'abordatge, n f
  • ca  accés, n m sin. compl.
  • ca  via d'accés, n f sin. compl.
  • es  acceso, n m
  • es  vía de abordaje, n f
  • es  vía de acceso, n f
  • fr  voie d'abord, n f
  • fr  voie d'abord chirurgicale, n f
  • en  access, n
  • en  approach, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes generals

Definició
Accés quirúrgic a una determinada zona anatòmica o a un òrgan per tal d'exposar-lo anatòmicament i poder practicar l'operació planejada.
  • ca  accés, n m
  • es  acceso, n m
  • fr  approche, n f
  • en  approach, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Arribada d'agents morbosos, terapèutics o operatoris en un punt del cos.

Nota

  • La via d'accés és la via que s'empra per a atènyer-hi.
  • ca  accés delirant, n m

Salut mental > Psiquiatria

Definició
Fenomen psiquiàtric caracteritzat per l'aparició brusca d'un quadre de deliri que té una evolució curta i que es resol favorablement. Es presenta en dèbils mentals, en hiperemotius, en individus amb predisposició caracterològica.
  • ca  accessori -òria, adj
  • es  accesorio -ria, adj
  • fr  accessoire, adj
  • en  accessory, adj

.FITXA REVISADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Dit d'una cosa o d'un òrgan que acompanya la principal, que n'és auxiliar.

Nota

  • S'aplica a músculs, nervis, glàndules, etc.
  • ca  accident, n m
  • es  accidente, n m
  • fr  accident, n m
  • en  accident, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Esdeveniment sobtat o fortuït que se segueix d'un dany i que advé a un individu sa o es produeix en el curs d'una malaltia.
  • ca  accident anestèsic, n m

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Pneumologia

Definició
Complicació sobtada sorgida durant la pràctica d'una anestèsia, que ocasionalment pot conduir a la mort de la persona afectada.

En els darrers 30 anys, l'índex de mortalitat anestèsica ha disminuït d'1 o 2 morts per cada 3.000 anestèsies, fins a 1 per cada 20.000. Les causes dels accidents anestèsics poden ésser predictibles o impredictibles. Exemples d'aquestes darreres inclouen la síndrome de la mort sobtada, reaccions farmacològiques idiosincràtiques fatals, o qualsevol circumstància indesitjable malgrat un manejament adequat. La majoria dels accidents són, això no obstant, prevenibles i imputables a un error humà més que no pas a un mal funcionament de l'equipament anestèsic. La majoria dels accidents s'associen amb fenòmens respiratoris adversos: ventilació inapropiada, extubació prematura, intubació esofàgica inadvertida, de connexió del circuit de respiració, sovint localitzada en el connector del tub endotraqueal. La hipòxia per fallida dels sistemes de ventilació del malalt és probablement la causa més freqüent de parada cardíaca intraoperatòria. Una complicació important és l'aspiració del contingut gàstric vers les vies respiratòries produïda per una alteració reflexa (intoxicació farmacològica, anestèsia general, encefalopatia o malaltia neuromuscular prèvies) o una anatomia faríngia o esofàgica anormal (hèrnia hiatal, esclerodèrmia, embaràs, obesitat). Els accidents deguts a errors humans inclouen l'ús equivocat de fàrmacs anestèsics, relaxants musculars o fàrmacs ressuscitadors, carregats prèviament en xeringues, i els anomenats errors de fixació (ignorància dels problemes crítics per atenció inapropiada i focalitzada cap a problemes de menor importància). Un altre accident anestèsic és representat per les reaccions anafilàctiques induïdes pels fàrmacs anestèsics o pels expansors del plasma emprats durant la intervenció anestèsica, la incidència de les quals és estimada en una proporció que oscil·la entre 1 : 5.000 i 1 : 25.000
  • ca  accident per descompressió, n m
  • ca  accident per disbàric, n m sin. compl.

Angiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Fenomen d'insuficiència vascular aguda produït per l'alliberament de bombolles de gas, principalment nitrogen, a la sang i als teixits d'individus que han estat sotmesos a una descompressió massa ràpida després d'un període de temps determinat d'exposició a un ambient hiperbàric (submarinistes, bussos). En circumstàncies ambientals de pressió externa elevada els gasos atmosfèrics es troben saturats en la sang i els teixits, i en retornar l'individu a una pressió atmosfèrica normal poden presentar un estat de sobresaturació. La ventilació normal pot produir la dispersió de l'excés d'oxigen i de diòxid de carboni, però el nitrogen alliberat origina bombolles dins l'arbre circulatori, les quals actuen com a èmbols i ocluen parcialment o total els vasos sanguinis en un o diversos indrets. L'acumulació tissular de nitrogen és més gran en els teixits rics en greixos (medul·la òssia) i pot determinar l'aparició ulterior d'osteonecrosi disbàrica.