Back to top
prehistòria prehistòria

Divisions cronoculturals

  • ca  prehistòria, n f
  • es  prehistoria
  • en  prehistory

Divisions cronoculturals

Definició
Època de la història d'una societat humana anterior a l'ús de l'escriptura.
prehistoriador | prehistoriadora prehistoriador | prehistoriadora

Teoria

  • ca  prehistoriador | prehistoriadora, n m, f
  • es  prehistoriador
  • en  prehistorian

Teoria

Definició
Persona que es dedica a l'estudi de la prehistòria.
preromà -ana preromà -ana

Divisions cronoculturals

  • ca  preromà -ana, adj
  • es  prerromano
  • en  pre-Roman

Divisions cronoculturals

Definició
Relatiu o pertanyent al període cronològic d'un poble anterior a la seva annexió a Roma.
presbiteri presbiteri

Estructures religioses

  • ca  presbiteri, n m
  • es  presbiterio
  • en  presbytery

Estructures religioses

Definició
Part de l'església situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, reservada als clergues.
pretalaiòtic -a pretalaiòtic -a

Divisions cronoculturals

  • ca  pretalaiòtic -a, adj
  • es  pretalayótico
  • en  Pretalayotic

Divisions cronoculturals

Definició
Relatiu o pertanyent al període de la prehistòria de Mallorca i Menorca datat entre els anys 3000 i 1300 aC.
  • ca  primats, n m pl
  • es  primates
  • en  Primates

Paleoantropologia

Definició
Ordre de mamífers placentaris d'extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, ulls en posició davantera, cos recobert de pèl i sentit de l'olfacte poc desenvolupat, que tendeixen a formar grups.

Nota

  • Inclou el gènere humà.
  • ca  principat, n m
  • es  principat

Numismàtica

Definició
Moneda catalana d'or encunyada a Barcelona i Perpinyà per Ferran II, de la mateixa llei i talla que el ducat d'or de Venècia.
pritanèon pritanèon

Estructures civils

  • ca  pritanèon, n m
  • es  pritaneo
  • en  pritaneion

Estructures civils

Definició
Construcció civil grega de planta rectangular, amb sales obertes a un pati d'un o de més pòrtics, la façana principal de la qual presenta una columnata.

Nota

  • Era l'arxiu i la seu de la magistratura més alta de la ciutat.
prògnat -a prògnat -a

Paleoantropologia

  • ca  prògnat -a, adj
  • es  prognato
  • en  prognathic
  • en  prognathous

Paleoantropologia

Definició
Dit de l'individu que té el maxil·lar superior prominent.

Nota

  • La qualitat de prògnat s'anomena prognatisme.
pronaos pronaos

Estructures religioses

  • ca  pronaos, n m
  • es  pronaos
  • en  pronaos

Estructures religioses

Definició
Cambra d'un temple grec o romà que precedeix la cel·la.