prehistòria
prehistòria
Divisions cronoculturals
- ca prehistòria, n f
- es prehistoria
- en prehistory
Divisions cronoculturals
Definició
Època de la història d'una societat humana anterior a l'ús de l'escriptura.
prehistoriador | prehistoriadora
prehistoriador | prehistoriadora
Teoria
- ca prehistoriador | prehistoriadora, n m, f
- es prehistoriador
- en prehistorian
Teoria
Definició
Persona que es dedica a l'estudi de la prehistòria.
preromà -ana
preromà -ana
Divisions cronoculturals
- ca preromà -ana, adj
- es prerromano
- en pre-Roman
Divisions cronoculturals
Definició
Relatiu o pertanyent al període cronològic d'un poble anterior a la seva annexió a Roma.
presbiteri
presbiteri
Estructures religioses
- ca presbiteri, n m
- es presbiterio
- en presbytery
Estructures religioses
Definició
Part de l'església situada al fons de la nau central, on hi ha l'altar major, reservada als clergues.
pretalaiòtic -a
pretalaiòtic -a
Divisions cronoculturals
- ca pretalaiòtic -a, adj
- es pretalayótico
- en Pretalayotic
Divisions cronoculturals
Definició
Relatiu o pertanyent al període de la prehistòria de Mallorca i Menorca datat entre els anys 3000 i 1300 aC.
primats
primats
Paleoantropologia
- ca primats, n m pl
- es primates
- en Primates
Paleoantropologia
Definició
Ordre de mamífers placentaris d'extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats, ulls en posició davantera, cos recobert de pèl i sentit de l'olfacte poc desenvolupat, que tendeixen a formar grups.
Nota
- Inclou el gènere humà.
principat
principat
Numismàtica
- ca principat, n m
- es principat
Numismàtica
Definició
Moneda catalana d'or encunyada a Barcelona i Perpinyà per Ferran II, de la mateixa llei i talla que el ducat d'or de Venècia.
pritanèon
pritanèon
Estructures civils
- ca pritanèon, n m
- es pritaneo
- en pritaneion
Estructures civils
Definició
Construcció civil grega de planta rectangular, amb sales obertes a un pati d'un o de més pòrtics, la façana principal de la qual presenta una columnata.
Nota
- Era l'arxiu i la seu de la magistratura més alta de la ciutat.
prògnat -a
prògnat -a
Paleoantropologia
- ca prògnat -a, adj
- es prognato
- en prognathic
- en prognathous
Paleoantropologia
Definició
Dit de l'individu que té el maxil·lar superior prominent.
Nota
- La qualitat de prògnat s'anomena prognatisme.
pronaos
pronaos
Estructures religioses
- ca pronaos, n m
- es pronaos
- en pronaos
Estructures religioses
Definició
Cambra d'un temple grec o romà que precedeix la cel·la.
