Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  trastorn de Rett, n m
  • es  trastorno de Rett
  • fr  syndrome de Rett
  • en  Rett disorder
  • de  Rett-Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn generalitzat del desenvolupament que afecta habitualment el sexe femení, caracteritzat per la desacceleració del creixement cranial posteriorment als cinc mesos de vida, acompanyada de deteriorament psicomotor progressiu, sovint amb símptomes d'autisme i amb pèrdua progressiva del llenguatge.
  • ca  trastorn de somatització, n m
  • es  trastorno de somatización
  • fr  trouble de somatisation
  • en  somatization disorder
  • de  Somatisierungsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definició
Trastorn somatomorf caracteritzat per múltiples símptomes físics sense base orgànica que obliguen a cercar atenció mèdica o provoquen un deteriorament social o laboral significatiu de l'individu.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn de somatització es designava amb la denominació síndrome de Briquet.
  • ca  trastorn de tics, n m
  • es  trastorno de tics
  • fr  trouble de tics
  • en  tic disorder
  • de  Ticstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn d'inici en la infància o l'adolescència caracteritzat per tics motors o vocals crònics o transitoris no atribuïbles als efectes de cap substància ni de cap altre trastorn mental.
  • ca  trastorn del càlcul, n m
  • es  trastorno del cálculo
  • fr  trouble du calcul
  • en  mathematics disorder
  • de  Rechenstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn de l'aprenentatge caracteritzat per un marcat dèficit en les habilitats aritmètiques, que no pot ser explicat per un retard mental ni per una escolarització insuficient.
  • ca  trastorn del control dels impulsos, n m
  • es  trastorno del control de los impulsos
  • fr  trouble du contrôle des impulsions
  • en  impulse-control disorder
  • de  Störung der Impulskontrolle

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn caracteritzat pel fracàs de resistir l'impuls d'executar alguna acció perjudicial per a un mateix o per als altres.
  • ca  trastorn del desenvolupament de la coordinació, n m
  • es  trastorno del desarrollo de la coordinación
  • fr  trouble du développement de la coordination
  • en  developmental coordination disorder
  • de  entwicklungsbezogene Koordinationsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn de les habilitats motores caracteritzat per un marcat dèficit en el desenvolupament de la coordinació motora, que no pot ser explicat per un retard mental ni per un trastorn físic conegut.
  • ca  trastorn del desig sexual, n m
  • es  trastorno del deseo sexual
  • fr  trouble du désir sexuel
  • en  sexual desire disorder

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn sexual persistent o recurrent que es manifesta en la fase de desig de la resposta sexual.
  • ca  trastorn del llenguatge expressiu, n m
  • es  trastorno del lenguaje expresivo
  • fr  trouble du langage de type expressif
  • en  expressive language disorder
  • de  expressive Sprachstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn de la comunicació caracteritzat per un marcat dèficit en el desenvolupament de les habilitats expressives del llenguatge que no pot ser explicat per un retard mental ni per una escolarització insuficient.

Nota

  • Alguns dels símptomes del trastorn del llenguatge expressiu són: vocabulari extremament limitat, errors de conjugació verbal, dificultats en la memorització de paraules o problemes per a produir frases de longitud o complexitat pròpies del nivell evolutiu de l'individu.
  • ca  trastorn del pensament, n m
  • es  trastorno del pensamiento
  • fr  trouble de la pensée
  • en  thought disorder
  • de  Denkstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn del llenguatge, la comunicació o el contingut del pensament caracteritzat per símptomes com ara deliris, idees de referència o pobresa de pensament.
  • ca  trastorn del ritme circadiari, n m
  • es  trastorno del ritmo circadiano
  • fr  trouble du rythme veille-sommeil
  • en  circadian rhythm sleep disorder
  • de  Störung des zirkadianen Rhythmus

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Dissòmnia caracteritzada per la presència persistent o recurrent d'un patró de son desestructurat que obeeix a una mala sincronització entre el ritme circadiari endogen de son-vigília i les exigències exògenes d'espai i durada del son.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn del ritme circadiari es designava amb la denominació trastorn del ritme son-vigília.