Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  disfunció, n f
  • es  disfunción
  • fr  dysfonctionnement
  • en  dysfunction
  • de  Funktionsstörung

Ciències de la vida 2>Biologia general>Fisiologia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definició
Alteració o deficiència funcional d'un òrgan.
  • ca  disfunció endotelial, n f
  • es  disfunción endotelial
  • en  endothelial dysfunction

Ciències de la vida 2>Biologia general>Fisiologia, .PARAULES CLAU

  • ca  disfunció erèctil, n f
  • ca  impotència, n f sin. compl.
  • ca  trastorn de l'erecció, n m sin. compl.
  • es  disfunción eréctil
  • es  impotencia
  • es  trastorno de la erección en el hombre
  • fr  dysfonctionnement érectile
  • fr  impuissance
  • fr  trouble de l'érection chez l'homme
  • en  erectile dysfunction
  • en  impotence
  • en  male erectile disorder
  • de  Erektionsstörung
  • de  Impotenz

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn de l'excitació sexual caracteritzat per la incapacitat permanent o recurrent de l'home per a obtenir una erecció o mantenir-la durant el temps necessari per aconseguir una relació sexual satisfactòria, malgrat que existeixi desig sexual i els òrgans genitals estiguin inalterats.

Nota

  • La disfunció erèctil pot tenir una causa orgànica, farmacològica o psicològica.
  • ca  disfunció mitocondrial, n f
  • es  disfunción mitocondrial
  • en  mitochondrial dysfunction

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina

  • ca  trastorn sexual, n m
  • ca  disfunció sexual, n f sin. compl.
  • es  disfunción sexual
  • es  trastorno sexual
  • fr  dysfonctionnement sexuel
  • fr  trouble sexuel
  • en  sexual disorder
  • en  sexual dysfunction
  • de  Sexualstörung
  • de  sexuelle Dysfunktion

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definició
Trastorn d'índole i causalitat molt diverses, caracteritzat per una alteració repetida del desenvolupament normal d'una o més fases del cicle de resposta sexual humana.
  • ca  disgènesi, n f
  • ca  disgenèsia, n f sin. compl.
  • es  disgenesia, n f
  • es  disgénesis, n f
  • en  dysgenesis

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica, .PARAULES CLAU

Definició
Desenvolupament anòmal o defectuós.
  • ca  disgènesi, n f
  • ca  disgenèsia, n f sin. compl.
  • es  disgenesia, n f
  • es  disgénesis, n f
  • en  dysgenesis

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica, .PARAULES CLAU

Definició
Desenvolupament anòmal o defectuós.
  • ca  disgenèsia, n f
  • es  disgenesia, n f
  • en  dysgenesis

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, .PARAULES CLAU

Definició
Alteració de la facultat de procrear.
  • ca  disgregació, n f
  • es  disgregación
  • en  disgregation

Ciències>Química>Química analítica

  • ca  disgregació àcida, n f
  • es  disgregación ácida
  • en  acid disgregation

Ciències>Química>Química analítica