Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de veterinària i ramaderia

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sinergisme, n m
  • es  sinergismo
  • fr  synergisme
  • en  synergism

Veterinària i ramaderia > Clínica

Definició
Efecte terapèutic augmentat o multiplicat que es produeix, de vegades, en administrar simultàniament dos productes o fàrmacs d'acció similar.
  • ca  singamosi, n f
  • es  singamosis
  • fr  syngamose
  • en  syngamosis

Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties parasitàries

Definició
Nematodosi que afecta les gallines, els galls dindis, les oques i els faisans, causada pel nematode Syngamus trachea i caracteritzada per una síndrome broncopneumònica i una síndrome traqueodispneica.
  • ca  sinostosi, n f
  • es  sinostosis
  • fr  synostose
  • en  synostosis

Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia

Definició
Soldadura de material ossi que es forma entre els ossos veïns, especialment entre els ossos del crani.
  • ca  sinovitis infecciosa aviària, n f
  • es  sinovitis infecciosa aviar
  • fr  synovite infectieuse des volailles
  • en  infectious avian synovitis

Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes

Definició
Malaltia bacteriana infecciosa que afecta les gallines, causada per Mycoplasma synoviae i caracteritzada per una inflamació de les articulacions i les bosses seroses que en modifica el desenvolupament i produeix caquèxia.
  • ca  sinusitis infecciosa aviària, n f
  • es  sinusitis infecciosa aviar
  • fr  sinusite infectieuse aviaire
  • en  infectious avian sinusitis

Veterinària i ramaderia > Malalties > Malalties bacterianes

Definició
Malaltia bacteriana que afecta les gallines i els galls dindis, causada per Mycoplasma gallisepticum i caracteritzada per inflamació sota els ulls i esternuts, acompanyats de problemes respiratoris crònics.
  • ca  Siphonaptera

Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia

Definició
Ordre d'insectes ectoparàsits hematòfags, que presenten metamorfosis completes i solen ser poc específics d'hoste, agents de sifonapterosi i caracteritzats per un cos marronós aplanat lateralment, sense ales, amb potes llargues, amb l'últim parell més llarg que els altres dos, la qual cosa els permet de saltar, amb antenes curtes i amb forma de porra, i amb un cap que pot presentar crestes.

Nota

  • Els gèneres més importants d'aquest ordre són Ceratophyllus, Ctenocephalides, Echidnophaga, Pulex i Spilopsyllus, i els seus individus reben el nom de sifonàpters o puces.
  • ca  siringobúlbia, n f
  • es  siringobulbia
  • fr  syringobulbie
  • en  syringobulbia

Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia

Definició
Presència de cavitats plenes de líquid en el bulb raquidi.
  • ca  siringomièlia, n f
  • es  siringomielia
  • fr  syringomyélie
  • en  syringomyelia

Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia

Definició
Presència de cavitats plenes de líquid a l'interior de la medul·la espinal, com a conseqüència d'anomalies del desenvolupament i, més rarament, de tumors intramedul·lars o d'inflamacions medul·lars.
  • ca  sistema d'identificació, n m
  • es  sistema de identificación
  • fr  système d'identification
  • en  identification system

Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Sistemes d'identificació

Definició
Cadascuna de les tècniques que s'utilitzen per a reconèixer un animal com a membre d'una determinada espècie i raça, o per a reconèixer-lo individualment.
  • ca  sistema endocrí, n m
  • es  sistema endocrino
  • fr  système endocrinien
  • en  endocrine system

Veterinària i ramaderia > Fisiologia > Endocrinologia

Definició
Sistema de control de l'organisme basat en l'existència d'hormones secretades per glàndules especialitzades o per cèl·lules de distribució difusa que són reconegudes pels receptors situats en els òrgans diana.

Nota

  • La secreció de les hormones pot ser endocrina (a través de la sang), paracrina (a través del líquid intersticial), autocrina (quan actua sobre la mateixa cèl·lula secretora un cop ha estat alliberada a l'espai extracel·lular) o neurocrina (quan el teixit que l'allibera és d'origen nerviós).