Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de neurociència

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  estímul supramàxim, n m
  • es  estímulo supramáximo
  • en  supramaximal stimulus

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definició
Estímul d'intensitat determinada que aplicat sobre un receptor adequat és capaç de produir la freqüència màxima de descàrrega.
  • ca  estimulació cerebral profunda, n f
  • es  estimulación cerebral profunda
  • en  deep brain stimulation

Neurologia

Definició
Procediment neuroquirúrgic consistent en la col·locació de microelèctrodes en el pàl·lid, el tàlem o el nucli subtalàmic que estimulen les neurones del seu entorn a freqüències elevades i produeixen un efecte beneficiós en el control de la simptomatologia produïda per alteracions dels nuclis basals en pacients que no responen a la teràpia farmacològica.

Nota

  • Actualment l'estimulació cerebral profunda és una de les tècniques més utilitzades en la cirurgia del Parkinson.
  • ca  estimulació del nervi vague, n f
  • ca  estimulació vagal, n f
  • es  estimulación del nervio vago
  • es  estimulación vagal
  • en  vagal stimulation
  • en  vagus nerve stimulation

Neurologia

Definició
Procediment neuroquirúrgic consistent en la col·locació d'un elèctrode d'estimulació sobre el nervi vague.

Nota

  • L'estimulació del nervi vague s'utilitza com a tractament de l'epilèpsia resistent als fàrmacs. El mecanisme d'acció més probable es basa en la dessincronització de l'activitat elèctrica cerebral quan s'estimula el nervi vague a determinades freqüències, gràcies a les connexions del seu nucli amb els nuclis del tronc de l'encèfal i l'escorça cerebral.
  • ca  estimulació elèctrica funcional, n f
  • ca  FES, n f sigla
  • es  estimulación eléctrica funcional
  • es  FES sigla
  • en  functional electrical stimulation
  • en  FES sigla

Neurociència computacional

Definició
Tècnica terapèutica que utilitza el corrent elèctric per a estimular i restaurar la funció parcial d'un múscul afectat per lesions neurològiques.

Nota

  • La sigla FES prové de la denominació anglesa functional electrical stimulation.
  • ca  estimulació elèctrica transcutània, n f
  • ca  TENS, n f sigla
  • es  estimulación eléctrica transcutánea
  • es  TENS sigla
  • en  transcutaneous electrical nerve stimulation
  • en  TENS sigla

Neurociència computacional

Definició
Tècnica terapèutica d'alleujament del dolor basada en l'aplicació de corrents elèctrics mitjançant elèctrodes col·locats sobre la pell que bloquegen la transmissió dels senyals dolorosos per estimulació intermitent de nervis de la superfície.

Nota

  • La sigla TENS prové de la denominació anglesa transcutaneous electrical nerve stimulation.
  • ca  estimulació magnètica transcranial, n f
  • ca  EMT, n f sigla
  • es  estimulación magnética transcraneal
  • es  EMT sigla
  • en  transcranial magnetic stimulation
  • en  TMS sigla

Neurociència computacional

Definició
Sistema generador d'impulsos magnètics que, aplicats sobre la superfície del crani, indueixen un corrent elèctric de direcció perpendicular que estimula les interneurones de la superfície cortical i indueix indirectament la despolarització de neurones.

Nota

  • L'estimulació magnètica transcranial s'utilitza per al diagnòstic de trastorns de la primera motoneurona en electrofisiologia clínica. S'ha demostrat experimentalment la seva capacitat per a modificar l'excitabilitat cortical segons el patró d'estimulació aplicat.
  • ca  estimulació magnètica transcranial d'impulsos simples, n f
  • ca  EMTs, n f sigla
  • es  estimulación magnética transcraneal simple
  • es  EMTs sigla
  • en  single pulse transcranial magnetic stimulation
  • en  sTMS sigla

Neurociència computacional

Definició
Estimulació magnètica transcranial en què s'apliquen impulsos magnètics simples d'una freqüència prou baixa perquè no es produeixin efectes acumulatius.

Nota

  • L'estimulació magnètica transcranial d'impulsos simples permet l'estudi de l'excitabilitat de l'escorça motora i del funcionament del tracte piramidal intraencefàlic corresponent a la primera motoneurona.
  • ca  estimulació magnètica transcranial repetitiva, n f
  • ca  EMTr, n f sigla
  • es  estimulación magnética transcraneal repetitiva
  • es  EMTr sigla
  • en  repetitive transcranial magnetic stimulation
  • en  rTMS sigla

Neurociència computacional

Definició
Estimulació magnètica transcranial en què s'apliquen de manera no invasiva sobre regions corticals impulsos magnètics que alteren transitòriament l'evocació d'una resposta motora, el processament d'un estímul sensorial o l'execució d'una tasca cognitiva.

Nota

  • L'estimulació magnètica transcranial repetitiva, a freqüències d'1 Hz, s'utilitza en el tractament d'alguns trastorns mentals ja que té efectes inhibidors de l'excitabilitat cortical i pot generar efectes de supressió reversibles de l'activitat cortical. A freqüències d'entre 3-5 Hz actua incrementant l'excitabilitat cortical.
  • ca  estimulació del nervi vague, n f
  • ca  estimulació vagal, n f
  • es  estimulación del nervio vago
  • es  estimulación vagal
  • en  vagal stimulation
  • en  vagus nerve stimulation

Neurologia

Definició
Procediment neuroquirúrgic consistent en la col·locació d'un elèctrode d'estimulació sobre el nervi vague.

Nota

  • L'estimulació del nervi vague s'utilitza com a tractament de l'epilèpsia resistent als fàrmacs. El mecanisme d'acció més probable es basa en la dessincronització de l'activitat elèctrica cerebral quan s'estimula el nervi vague a determinades freqüències, gràcies a les connexions del seu nucli amb els nuclis del tronc de l'encèfal i l'escorça cerebral.
  • ca  estimulador, n m
  • es  estimulador
  • en  stimulator

Neurociència computacional

Definició
Instrument que aplica impulsos elèctrics per excitar un nervi, un múscul o una àrea del sistema nerviós central amb finalitat diagnòstica o terapèutica.