Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari d'educació

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gestaltisme, n m
  • ca  psicologia de la forma, n f sin. compl.
  • ca  psicologia de la Gestalt, n f sin. compl.
  • es  gestaltismo
  • es  psicología de la forma
  • es  psicología de la Gestalt
  • fr  gestaltisme
  • fr  théorie de la forme
  • fr  théorie de la Gestalt
  • en  Gestalt psychology
  • en  Gestalt theory
  • en  Gestaltism

Pedagogia general > Filosofia de l'educació

Definició
Teoria de la psicologia que concep els processos psíquics com a conjunts unificats i indestriables, i no com a addicions d'activitats o elements separats.

Nota

  • Els principals representants del gestaltisme són Kurt Lewin, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Max Wertheimer.
  • ca  psicologia evolutiva, n f
  • es  psicología evolutiva
  • fr  psychologie développementale
  • fr  psychologie du développement
  • en  developmental psychology

Orientació psicopedagògica > Educació emocional

Definició
Branca de la psicologia que estudia els canvis que es produeixen en el desenvolupament psicològic humà al llarg de la vida.
  • ca  psicometria, n f
  • es  psicometría
  • fr  psychométrie
  • en  psychometrics

Recerca educativa > Instruments i estratègies de recollida d'informació

Definició
Branca de la psicologia que s'ocupa dels tests psicomètrics i de qualsevol test psicològic que mesuri quantitativament trets o actituds individuals o col·lectives.
  • ca  psicomotricitat, n f
  • es  psicomotricidad
  • fr  psychomotricité
  • en  psychomotility

Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques

Definició
Domini dels moviments corporals i de les funcions motores en general, dirigides pel sistema nerviós.
  • ca  psicòpata, n m, f
  • ca  sociòpata, n m, f
  • es  psicópata
  • es  sociópata
  • fr  psychopathe
  • fr  sociopathe
  • en  psychopath
  • en  sociopath

Educació especial > Discapacitats

Definició
Persona afectada per un trastorn antisocial de la personalitat.
  • ca  trastorn antisocial de la personalitat, n m
  • ca  psicopatia, n f sin. compl.
  • es  psicopatía
  • es  trastorno antisocial de la personalidad
  • fr  psychopathie
  • fr  trouble de la personnalité antisociale
  • en  antisocial personality disorder
  • en  psychopathy

Educació especial > Discapacitats

Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.
  • ca  psicopatologia, n f
  • es  psicopatología
  • fr  psychopathologie
  • en  psychopathology

Educació especial > Discapacitats

Definició
Disciplina que descriu i sistematitza els símptomes i signes que són propis dels trastorns mentals.
  • ca  psicopedagog | psicopedagoga, n m, f
  • es  psicopedagogo
  • fr  psychopédagogue
  • en  educational psychologist

Orientació psicopedagògica > Orientació educativa

Definició
Persona especialitzada en psicopedagogia.
  • ca  psicopedagogia, n f
  • es  psicopedagogía
  • fr  psychopédagogie
  • en  psychopedagogy

Pedagogia general > Teoria de l'educació, Orientació psicopedagògica > Orientació educativa

Definició
Branca de la psicologia que s'ocupa dels fenòmens d'ordre psicològic per arribar a una formulació més adequada dels mètodes didàctics i pedagògics.
  • ca  trastorn psicòtic, n m
  • ca  psicosi, n f sin. compl.
  • es  psicosis
  • es  trastorno psicótico
  • fr  psychose
  • fr  trouble psychotique
  • en  psychosis
  • en  psychotic disorder

Educació especial > Discapacitats

Definició
Trastorn greu caracteritzat per la pèrdua del contacte amb la realitat, un comportament inadaptat, la desorganització de la personalitat, alteracions del pensament, el desequilibri de l'estat d'ànim i la presència de deliris i al·lucinacions.