crioll de Guadeloupe
crioll de Guadeloupe
- ca crioll de Guadeloupe
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patois français sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French
- en Créole franco-antillais sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en kreyol sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Guadeloupe
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu guadeloupe Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole guadeloupéen
- fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- gl crioulo da Guadeloupe
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Guadeloupe
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Guadeloupe
- nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Guadeloupe
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
Definició
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
