konda
konda
- ca konda
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Konda
- de Miguhni sin. compl.
- de Nguni sin. compl.
- de Ngunu sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Konda
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es konda
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu konda
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr konda
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl konda
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it konda
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Konda
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt konda
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El konda és parlat per una comunitat que s'autodenomina konda o ikonda i anomena la seva llengua konda tigako. Els kondes es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns. Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
