llengua de signes de les Grans Planes
llengua de signes de les Grans Planes
- ca llengua de signes de les Grans Planes
- cy Iaith Arwyddion y Gwastadeddau Mawr
- de Gebärdensprache der Great Plains
- en Plains Indian Sign Language
- en American Indian Sign Language sin. compl.
- es lengua de signos de las Grandes Llanuras
- fr langue des signes des Grandes Plaines
- gl lingua de signos das Grandes Planicies
- gn ñe'ẽ rechaukaha Grandes Planas-gua
- it lingua dei segni delle Grandi Pianure
- pt língua gestual das Grandes Planícies
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La llengua de signes de les Grans Planes és un pidgin que es va originar com a mitjà de comunicació intertribal entre els indis americans de la zona de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que també comprèn una petita part del sud del Canadà).
No és una llengua de signes creada per persones sordes, sinó per persones oïents. Els parlants de llengües diferents en aquest gran territori de l'Amèrica del Nord la utilitzaven com a llengua franca. No ha tingut mai parlants natius, ja que sempre ha estat utilitzada com a segona llengua. Hi havia certa variació en els signes entre parlants de grups o de zones diferents.
Aquesta llengua de signes podria ser anterior al contacte amb els europeus. S'hauria originat a la Gulf Coast, a la zona de Louisiana, Texas i nord de Mèxic, i des d'aquí s'hauria difòs a tota la zona de les Grans Planes. Alguns grups amerindis n'atribueixen la creació als kiowa.
La comparació d'aquesta llengua amb les llengües de signes de les comunitats de sords ha revelat algunes diferències com, per exemple, que els gestos que es fan amb les mans són més amplis i, així, es poden interpretar a una distància més gran.
L'any 1930 es va celebrar a Browning, a Montana, una conferència amb parlants de llengües de signes pertanyents a 14 grups etnolingüístics diferents i es van enregistrar en vídeo totes les intervencions.
La llengua de signes de les Grans Planes encara s'utilitza actualment, tot i que de forma bastant limitada, en la narració d'històries, per exemple.
No és una llengua de signes creada per persones sordes, sinó per persones oïents. Els parlants de llengües diferents en aquest gran territori de l'Amèrica del Nord la utilitzaven com a llengua franca. No ha tingut mai parlants natius, ja que sempre ha estat utilitzada com a segona llengua. Hi havia certa variació en els signes entre parlants de grups o de zones diferents.
Aquesta llengua de signes podria ser anterior al contacte amb els europeus. S'hauria originat a la Gulf Coast, a la zona de Louisiana, Texas i nord de Mèxic, i des d'aquí s'hauria difòs a tota la zona de les Grans Planes. Alguns grups amerindis n'atribueixen la creació als kiowa.
La comparació d'aquesta llengua amb les llengües de signes de les comunitats de sords ha revelat algunes diferències com, per exemple, que els gestos que es fan amb les mans són més amplis i, així, es poden interpretar a una distància més gran.
L'any 1930 es va celebrar a Browning, a Montana, una conferència amb parlants de llengües de signes pertanyents a 14 grups etnolingüístics diferents i es van enregistrar en vídeo totes les intervencions.
La llengua de signes de les Grans Planes encara s'utilitza actualment, tot i que de forma bastant limitada, en la narració d'històries, per exemple.
