tàmil
tàmil
- ca tàmil
- cod tamil
- ar تاميلية
- cy Tamil
- de Tamil
- de Tamilisch sin. compl.
- en Tamil
- en Damulian sin. compl.
- en Tamal sin. compl.
- en Tamalsan sin. compl.
- en Tambul sin. compl.
- en Tamili sin. compl.
- es tamil
- es támil sin. compl.
- eu tamilera
- eu damulian sin. compl.
- eu tamal sin. compl.
- eu tamalsan sin. compl.
- eu tambul sin. compl.
- eu tamil sin. compl.
- eu tamili sin. compl.
- fr tamoul
- fr tamil sin. compl.
- gl támil
- gl tamil sin. compl.
- gn támil
- gn tamil sin. compl.
- it tamil
- it tamil sin. compl.
- ja タミル語
- nl Tamil
- pt tamil
- pt tamili sin. compl.
- ru Тамильский
- ru Тамиж sin. compl.
- ru Тамили sin. compl.
- ru Тамиль sin. compl.
- ru Тамуль sin. compl.
- ru Малабарский sin. compl.
- zh 泰米尔
- zh 泰米尔 sin. compl.
- scr Alfabet tàmil
- num Sistema aràbic
- num Sistema tàmil
Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada, Àsia > Índia, Àsia > Malàisia, Àsia > Singapur, Àsia > Sri Lanka
Definició
El tàmil és una de les llengües dravídiques que gaudeix actualment de major difusió (68.000.000 de parlants), juntament amb el telugu (76.000.000), el kannada (35.000.000) i el malaiàlam (35.757.100).
Les llengües dravídiques es parlaven antigament a tota l'Índia abans de l'arribada de migracions indoàries. Actualment, les llengües indoàries (hindi, bengalí, marathi, urdú, gujarati, etc.) són parlades pel 74% dels indis, mentre que un 24% encara parla llengües dravídiques. A Sri Lanka, els tàmils constitueixen el 18% de la població, la segona comunitat lingüística després dels sinhalesos (74%), parlants d'una llengua indoària.
Dintre de la família lingüística dravídica, el tàmil és especialment proper al malaiàlam, per tal com al segle IX dC el tàmil i el malaiàlam eren dialectes d'una mateixa llengua, que els parlants d'ambdós dialectes anomenaven tàmil; el procés de separació del tàmil i el malaiàlam no es va consumar fins al segle XIII o XIV.
Entre els dialectes del tàmil, cal citar l'adi dravida, l'aiyar, l'aiyangar, l'arava, el burgandi, el kasuva, el kongar, el korava, el korchi, el madrasi, el parikala, el pattapu bhasha, el tàmil de Sri Lanka, el tàmil de Malàisia, el tigalu, el harijan, el sankethi, el hebbar, el tirunelveli i el madurai.
Els sociolectes del tàmil són força distintius, fins al punt que sovint és possible identificar la casta a la qual pertany una persona a partir de la seva parla. En tàmil hi ha tres variants d'estil principals de gran difusió: la llengua literària clàssica (cankattamil), la llengua literària moderna (centamil), i la forma col·loqual moderna (kotuntamil). L'ús de cada estil depèn de la situació comunicativa, tot i que es produeixen interferències entre els diferents estils.
A l'Índia, la forma col·loquial (kotuntamil) s'està estandarditzant i és present generalment al cinema, teatre, televisió, ràdio. A Sri Lanka, l'estàndard modern es basa en el dialecte de Jaffna. En les seves diferents formes, la difusió escrita del tàmil és enorme: segons un informe de 2001, hi havia 1.863 diaris publicats en tàmil.
El tàmil és una llengua amb una tradició literària de més de dos mil anys i ha estat la primera llengua de l'Índia a ser declarada com a llengua clàssica, l'any 2004.
Les llengües dravídiques es parlaven antigament a tota l'Índia abans de l'arribada de migracions indoàries. Actualment, les llengües indoàries (hindi, bengalí, marathi, urdú, gujarati, etc.) són parlades pel 74% dels indis, mentre que un 24% encara parla llengües dravídiques. A Sri Lanka, els tàmils constitueixen el 18% de la població, la segona comunitat lingüística després dels sinhalesos (74%), parlants d'una llengua indoària.
Dintre de la família lingüística dravídica, el tàmil és especialment proper al malaiàlam, per tal com al segle IX dC el tàmil i el malaiàlam eren dialectes d'una mateixa llengua, que els parlants d'ambdós dialectes anomenaven tàmil; el procés de separació del tàmil i el malaiàlam no es va consumar fins al segle XIII o XIV.
Entre els dialectes del tàmil, cal citar l'adi dravida, l'aiyar, l'aiyangar, l'arava, el burgandi, el kasuva, el kongar, el korava, el korchi, el madrasi, el parikala, el pattapu bhasha, el tàmil de Sri Lanka, el tàmil de Malàisia, el tigalu, el harijan, el sankethi, el hebbar, el tirunelveli i el madurai.
Els sociolectes del tàmil són força distintius, fins al punt que sovint és possible identificar la casta a la qual pertany una persona a partir de la seva parla. En tàmil hi ha tres variants d'estil principals de gran difusió: la llengua literària clàssica (cankattamil), la llengua literària moderna (centamil), i la forma col·loqual moderna (kotuntamil). L'ús de cada estil depèn de la situació comunicativa, tot i que es produeixen interferències entre els diferents estils.
A l'Índia, la forma col·loquial (kotuntamil) s'està estandarditzant i és present generalment al cinema, teatre, televisió, ràdio. A Sri Lanka, l'estàndard modern es basa en el dialecte de Jaffna. En les seves diferents formes, la difusió escrita del tàmil és enorme: segons un informe de 2001, hi havia 1.863 diaris publicats en tàmil.
El tàmil és una llengua amb una tradició literària de més de dos mil anys i ha estat la primera llengua de l'Índia a ser declarada com a llengua clàssica, l'any 2004.
