mongol
mongol
- ca mongol
- ca halh sin. compl.
- cod mongol khel
- ar منغولية
- cy Mongoleg
- cy Halh sin. compl.
- de Mongolisch
- de Chalcha-Mongolisch sin. compl.
- de Halh sin. compl.
- en Mongolian
- en Halh sin. compl.
- en Khalkha Mongolian sin. compl.
- en Mongol sin. compl.
- es mongol
- es halh sin. compl.
- eu mongoliera
- eu halh sin. compl.
- eu khalkha mongoliera sin. compl.
- eu mongol sin. compl.
- fr mongol
- fr halh sin. compl.
- fr khalkha sin. compl.
- fr xalx sin. compl.
- gl mongol
- gl halh sin. compl.
- gn mongol
- gn halh sin. compl.
- it mongolo
- it halh sin. compl.
- ja モンゴル語
- ja ハルハ語 sin. compl.
- nl Mongools
- nl Halh sin. compl.
- pt mongol
- pt halh sin. compl.
- pt khalkha sin. compl.
- ru Монгольский язык
- ru Халхаский sin. compl.
- zh 蒙古语
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet mongol clàssic
- num Sistema aràbic
- num Sistema mongol clàssic
Altaica > Mongòlica > Oriental, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Mongòlia, Àsia > Xina
Definició
El mongol constitueix un contínuum dialectal força homogeni a Mongòlia, on gairebé el 96% dels habitants són parlants d'aquesta llengua; l'única minoria lingüística significativa, la constitueixen els kazakhs (102.983). A la Xina i a Rússia, en canvi, els mongols estan escampats en regions discontínues, la qual cosa afavoreix la variació dialectal.
Entre els dialectes del mongol, el més estès és, de llarg, el khalkha, parlat a la major part de Mongòlia, inclosa la capital, Ulaanbaatar, el qual funciona com a estàndard a Mongòlia. A la Xina l'estàndard està basat en el grup dialectal xahar, parlat sobretot a la regió xinesa de Mongòlia interior i a les regions limítrofes de Mongòlia. Les diferències entre ambdós grups dialectals, el khalkha i el xahar, són menors i afecten bàsicament la fonètica i els manlleus procedents de llengües diferents.
Des dels primers monuments literaris, que daten del segle XIII (coincidint amb l'expansió de l'imperi mongol de Genghis Kan), el mongol apareix amb un sofisticat sistema d'escriptura propi (basat en l'escriptura uighur antiga) i amb una identitat literària particular. L'obra més important de la literatura mongol, però, La història secreta dels mongols (1240), va ser escrita i transmesa en escriptura xinesa. A Mongòlia, es va adoptar l'alfabet ciríl·lic el 1941 per escriure el mongol khalkha, encara que l'antiga escriptura mongol continua en ús per a la correspondència privada.
Hi ha comunitats lingüístiques mongols a l'Afganistan i al Kirguisistan.
Entre els dialectes del mongol, el més estès és, de llarg, el khalkha, parlat a la major part de Mongòlia, inclosa la capital, Ulaanbaatar, el qual funciona com a estàndard a Mongòlia. A la Xina l'estàndard està basat en el grup dialectal xahar, parlat sobretot a la regió xinesa de Mongòlia interior i a les regions limítrofes de Mongòlia. Les diferències entre ambdós grups dialectals, el khalkha i el xahar, són menors i afecten bàsicament la fonètica i els manlleus procedents de llengües diferents.
Des dels primers monuments literaris, que daten del segle XIII (coincidint amb l'expansió de l'imperi mongol de Genghis Kan), el mongol apareix amb un sofisticat sistema d'escriptura propi (basat en l'escriptura uighur antiga) i amb una identitat literària particular. L'obra més important de la literatura mongol, però, La història secreta dels mongols (1240), va ser escrita i transmesa en escriptura xinesa. A Mongòlia, es va adoptar l'alfabet ciríl·lic el 1941 per escriure el mongol khalkha, encara que l'antiga escriptura mongol continua en ús per a la correspondència privada.
Hi ha comunitats lingüístiques mongols a l'Afganistan i al Kirguisistan.
