turcman - Diccionari de llengües del món

Els turcmans són descendents dels oghuz, una de les branques principals dels pobles turquesos. Els oghuz es van assentar a l'actual Turkmenistan i altres territoris de l'entorn a partir del segle VII aC, procedents de la regió de l'Altai. Molts oghuz van emigrar cap a l'oest entre els segles IX i XII dC, però els que es van quedar a l'Àsia Central van donar origen al poble turcman actual entre els segles XIII i XVI.

El turcman és molt proper al tàtar de Crimea, al turc i a l'àzeri, llengües amb què manté un elevat grau d'intel·ligibilitat. Al llarg de la història, el turcman ha incorporat préstecs del persa, l'àrab i el rus, tot i que els turcmans van ser un dels pobles menys russificats de tota l'antiga Unió Soviètica.

La llengua turcmana s'acostuma a dividir en dos grans blocs: els dialectes centrals i els dialectes perifèrics. Els centrals, i sobretot els subdialectes teke i yomut, han servit de base per a la llengua estàndard turcmana, desenvolupada al Turkmenistan soviètic a partir de la dècada de 1920.

El turcman va ser llengua oficial de la República Socialista Soviètica del Turkmenistan, juntament amb el rus. Després de la independència (1991), la nova constitució va fixar l'estatus oficial de l'idioma i el govern va iniciar una política lingüística dirigida a depurar el turcman de paraules russes i a estendre l'ús de la llengua entre tots els sectors socials.

La literatura turcmana té una llarga tradició oral. Un dels millors exemples és l'epopeia oghuz Dede Korkut, que probablement data dels segles VIII-IX dC i que els turcmans comparteixen amb els àzeris i amb els turcs.

Fins al segle XVIII, la majoria de pobles de l'Àsia Central van fer servir el txagatai -una llengua turquesa d'una branca diferent a la del turcman- com a llengua literària. El poeta Magtymguly (1733-1783) va ser el primer a adaptar la llengua escrita a l'idioma parlat pel poble turcman. És des d'aquest punt de vista que els treballs de Magtymguly poden ser considerats els primers registres escrits del turcman modern.

La llengua turcmana va escriure's en alfabet aràbic fins que, l'any 1929, les autoritats soviètiques el van reemplaçar pel llatí. El 1939 es va adoptar el ciríl·lic. L'any 1991, amb la independència, el turcman va recuperar l'alfabet llatí, tot i que el ciríl·lic s'ha continuat fent servir àmpliament.

Tant a l'Iran com a l'Afganistan és habitual que els parlants de turcman siguin bilingües amb altres llengües, sobretot el persa. La substitució lingüística que pateix part de la població turcmana de l'Iran fa molt difícil de donar una xifra, ni que sigui aproximada, del nombre actual de parlants de la llengua.

Existeix un grup de turcmans, habitualment coneguts com a trukhmen, que viuen al Caucas i formen un illot lingüístic al nord-est del territori de Stavropol. Són descendents d'una migració turcmana del segle XVII. Parlen un dialecte turcman molt influït pel nogai. Segons el cens rus de 2002, a tot Rússia hi ha 38.500 parlants de turcman.

A banda, també hi ha grups de parlants de turcman a l'Uzbekistan, el Pakistan, Turquia, els Estats Units i Alemanya, entre d'altres estats.