francoprovençal
francoprovençal
- ca francoprovençal
- ca arpità sin. compl.
- cod francoprovençal
- ar البروفانسية
- cy Profensaleg
- de Franko-Provenzalisch
- en Franco-Provençal
- es francoprovenzal
- eu franko-proventzera
- eu arpitana sin. compl.
- fr franco-provençal
- gl francoprovenzal
- gn frankoprovensal
- it francoprovenzale
- ja フランコ・プロバンス語
- nl Francoprovençaals
- oc francoprovençau
- pt franco-provençal
- ru Франко-провансальский язык
- sw Franco-Provençal
- tmh Tafrankupruvinsit
- zh 弗朗科普罗文萨语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > França, Europa > Itàlia, Europa > Suïssa
Definició
El francoprovençal no és altra cosa que un conjunt de parlars afins que, a causa de circumstàncies històriques diverses, mai no han arribat a tenir una llengua estàndard de referència que els unís, per la qual cosa avui són molt diversificats. Ja a l'edat mitjana i al començament de la moderna el francès va esdevenir la llengua de cultura de les terres on es parlen les varietats francoprovençals, i d'aleshores ençà n'ha anat reduint el territori fins que s'ha arribat a la situació actual, en què les fan servir sobretot persones grans de contrades rurals i, doncs, es troben en ple procés de substitució lingüística.
Els parlants del francoprovençal no han tingut mai consciència de parlar una única llengua diferenciada, i per això només utilitzen el nom del seu parlar local o designacions pejoratives com ara patois i desconeixen el terme francoprovençal. Aquesta denominació, amb la idea d'unitat que implica, l'usen solament els lingüistes, que la necessiten per indicar que aquests parlars presenten una sèrie de trets comuns que els aglutinen i els distingeixen clarament de les llengües veïnes, el francès, l'occità i l'italià.
Malgrat aquests trets, però, no tots els autors consideren el francoprovençal una llengua separada. Amb tot, cal dir que la idea de l'existència d'una llengua francoprovençal autònoma -i amb la idea el nom unitari- ha començat a arrelar darrerament més enllà dels entorns científics on va néixer.
Els parlants del francoprovençal no han tingut mai consciència de parlar una única llengua diferenciada, i per això només utilitzen el nom del seu parlar local o designacions pejoratives com ara patois i desconeixen el terme francoprovençal. Aquesta denominació, amb la idea d'unitat que implica, l'usen solament els lingüistes, que la necessiten per indicar que aquests parlars presenten una sèrie de trets comuns que els aglutinen i els distingeixen clarament de les llengües veïnes, el francès, l'occità i l'italià.
Malgrat aquests trets, però, no tots els autors consideren el francoprovençal una llengua separada. Amb tot, cal dir que la idea de l'existència d'una llengua francoprovençal autònoma -i amb la idea el nom unitari- ha començat a arrelar darrerament més enllà dels entorns científics on va néixer.
