estonià
estonià
- ca estonià
- cod eesti
- ar الأستونية
- cy Estoneg
- de Estnisch
- en Estonian
- es estonio
- eu estoniera
- fr estonien
- gl estoniano
- gn estónio
- it estone
- ja エストニア語
- nl Ests
- nl Estlands sin. compl.
- nl Ests sin. compl.
- oc estonian
- pt estónio
- pt estoniano sin. compl.
- pt estónico sin. compl.
- ru Эстонский язык
- sw Estonian
- tmh Tistunit
- zh 爱沙尼亚语
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès, Europa > Estònia
Definició
L'estonià pertany al grup finopermià de la família de llengües finoúgriques. No està emparentat, per tant, amb llengües veïnes del grup indoeuropeu, com ara el rus, el letó o el suec. Pertanyen al grup finoúgric, a més de l'estonià, llengües com ara el finès, l'hongarès, l'estonià meridional, el vot, el vepse, el carelià, el sami, el mordovià, l'udmurt, el mari i el komi, parlades d'Escandinàvia a Sibèria.
Els primers textos en estonià daten del segle XVI. El primer document conegut en estonià és del 1525, però no es conserva. Es conserven onze pàgines fragmentades del catecisme luterà publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.
L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el primer terç del segle XX. Les diferències entre els dos blocs dialectals són molt grans, raó per la qual alguns autors els consideren llengües independents. El dialecte meridional de Vôru, parlat al sud-est del país, difereix molt de l'estàndard.
Com a resultat del sistema educatiu estonià i dels mitjans de comunicació, els dialectes estonians s'estan assimilant de forma remarcable. Tots els parlants d'estonià són competents en estonià escrit.
L'any 2004, el govern estonià va aprovar l'Estratègia de Desenvolupament de la Llengua Estoniana (2004-2010), amb l'objectiu de desenvolupar les àrees següents: terminologia específica en estonià per als diversos àmbits de la recerca, educació superior en estonià i suport tecnològic per a la llengua (recursos lingüístics, programari lingüístic i sistemes d'enginyeria lingüística). Durant l'any 2010 es preveu l'aprovació de les noves estratègies per al període 2011-2017.
Els primers textos en estonià daten del segle XVI. El primer document conegut en estonià és del 1525, però no es conserva. Es conserven onze pàgines fragmentades del catecisme luterà publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.
L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el primer terç del segle XX. Les diferències entre els dos blocs dialectals són molt grans, raó per la qual alguns autors els consideren llengües independents. El dialecte meridional de Vôru, parlat al sud-est del país, difereix molt de l'estàndard.
Com a resultat del sistema educatiu estonià i dels mitjans de comunicació, els dialectes estonians s'estan assimilant de forma remarcable. Tots els parlants d'estonià són competents en estonià escrit.
L'any 2004, el govern estonià va aprovar l'Estratègia de Desenvolupament de la Llengua Estoniana (2004-2010), amb l'objectiu de desenvolupar les àrees següents: terminologia específica en estonià per als diversos àmbits de la recerca, educació superior en estonià i suport tecnològic per a la llengua (recursos lingüístics, programari lingüístic i sistemes d'enginyeria lingüística). Durant l'any 2010 es preveu l'aprovació de les noves estratègies per al període 2011-2017.
