mandinga
mandinga
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca mandinga
- ca bàmbara sin. compl.
- ca diula sin. compl.
- ca malinke sin. compl.
- ca mandinka sin. compl.
- ca maninka sin. compl.
- ca manna kankan sin. compl.
- ar ماندينغا
- cy Mandinga
- cy Bambara (Mali) sin. compl.
- cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
- cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
- cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
- cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
- cy Maninka (Mali) sin. compl.
- cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
- de Manding
- de Bambara (Mali) sin. compl.
- de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
- de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
- de Mandinka (Senegal) sin. compl.
- de Maninka (Mali) sin. compl.
- de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
- en Manding
- en Bambara sin. compl.
- en Diula sin. compl.
- en Kankan Maninka sin. compl.
- en Malinke sin. compl.
- en Mandinka sin. compl.
- en Maninka sin. compl.
- es mandinga
- es bambara (Malí) sin. compl.
- es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
- es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
- es mandinka (Senegal) sin. compl.
- es maninka (Malí) sin. compl.
- es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
- eu mandinkera
- eu bambarera sin. compl.
- eu diulera sin. compl.
- eu kankan maninkera sin. compl.
- eu malinkera sin. compl.
- eu mandinkera sin. compl.
- eu maninkera sin. compl.
- fr mandingue
- fr ainsi que manding sin. compl.
- fr bambara (Mali) sin. compl.
- fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
- fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
- fr mande et socé sin. compl.
- fr mandingo sin. compl.
- fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
- fr mandinque sin. compl.
- fr maninka (Mali) sin. compl.
- fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
- gl mandé
- gl bambara sin. compl.
- gl diula sin. compl.
- gl malinke sin. compl.
- gl mandinka sin. compl.
- gl maninka sin. compl.
- gl mannka kankan sin. compl.
- gn mandinga
- gn diula sin. compl.
- gn malinke sin. compl.
- gn mandinka sin. compl.
- gn maninka sin. compl.
- gn mannka kankan sin. compl.
- gn vámbara sin. compl.
- it mandingo
- it bambara sin. compl.
- it dioula sin. compl.
- it malinke sin. compl.
- it mandinka sin. compl.
- it maninka sin. compl.
- it mannka kankan sin. compl.
- ja マンディンカ語
- ja マニンカ語 、マリンケ語 、バンバラ語 、ジュラ語 、マンカ・カンカン語 sin. compl.
- nl Mandinga
- nl Bambara sin. compl.
- nl Diula sin. compl.
- nl Malinke sin. compl.
- nl Mandinka sin. compl.
- nl Maninka sin. compl.
- nl Mannka Kankan sin. compl.
- pt mandinga
- pt bambara (Mali) sin. compl.
- pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
- pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
- pt mandinka (Senegal) sin. compl.
- pt maninka (Mali) sin. compl.
- pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
- ru Мандинго
- ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
- ru Бамбара (Мали) sin. compl.
- ru Манинка (Мали) sin. compl.
- ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
- ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
- ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
- ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
- zh 曼丁加语
- zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
- zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
- zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
- zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
- zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
- zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definició
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
mandinka
mandinka
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca mandinga
- ca bàmbara sin. compl.
- ca diula sin. compl.
- ca malinke sin. compl.
- ca mandinka sin. compl.
- ca maninka sin. compl.
- ca manna kankan sin. compl.
- ar ماندينغا
- cy Mandinga
- cy Bambara (Mali) sin. compl.
- cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
- cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
- cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
- cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
- cy Maninka (Mali) sin. compl.
- cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
- de Manding
- de Bambara (Mali) sin. compl.
- de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
- de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
- de Mandinka (Senegal) sin. compl.
- de Maninka (Mali) sin. compl.
- de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
- en Manding
- en Bambara sin. compl.
- en Diula sin. compl.
- en Kankan Maninka sin. compl.
- en Malinke sin. compl.
- en Mandinka sin. compl.
- en Maninka sin. compl.
- es mandinga
- es bambara (Malí) sin. compl.
- es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
- es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
- es mandinka (Senegal) sin. compl.
- es maninka (Malí) sin. compl.
- es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
- eu mandinkera
- eu bambarera sin. compl.
- eu diulera sin. compl.
- eu kankan maninkera sin. compl.
- eu malinkera sin. compl.
- eu mandinkera sin. compl.
- eu maninkera sin. compl.
- fr mandingue
- fr ainsi que manding sin. compl.
- fr bambara (Mali) sin. compl.
- fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
- fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
- fr mande et socé sin. compl.
- fr mandingo sin. compl.
- fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
- fr mandinque sin. compl.
- fr maninka (Mali) sin. compl.
- fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
- gl mandé
- gl bambara sin. compl.
- gl diula sin. compl.
- gl malinke sin. compl.
- gl mandinka sin. compl.
- gl maninka sin. compl.
- gl mannka kankan sin. compl.
- gn mandinga
- gn diula sin. compl.
- gn malinke sin. compl.
- gn mandinka sin. compl.
- gn maninka sin. compl.
- gn mannka kankan sin. compl.
- gn vámbara sin. compl.
- it mandingo
- it bambara sin. compl.
- it dioula sin. compl.
- it malinke sin. compl.
- it mandinka sin. compl.
- it maninka sin. compl.
- it mannka kankan sin. compl.
- ja マンディンカ語
- ja マニンカ語 、マリンケ語 、バンバラ語 、ジュラ語 、マンカ・カンカン語 sin. compl.
- nl Mandinga
- nl Bambara sin. compl.
- nl Diula sin. compl.
- nl Malinke sin. compl.
- nl Mandinka sin. compl.
- nl Maninka sin. compl.
- nl Mannka Kankan sin. compl.
- pt mandinga
- pt bambara (Mali) sin. compl.
- pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
- pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
- pt mandinka (Senegal) sin. compl.
- pt maninka (Mali) sin. compl.
- pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
- ru Мандинго
- ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
- ru Бамбара (Мали) sin. compl.
- ru Манинка (Мали) sin. compl.
- ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
- ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
- ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
- ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
- zh 曼丁加语
- zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
- zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
- zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
- zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
- zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
- zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definició
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
mandjac
mandjac
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca manjac
- ca mandjac sin. compl.
- ca mandjak sin. compl.
- ca manjaku sin. compl.
- ca manjanku sin. compl.
- ar مانجاك
- cy Manjac
- cy Mandjac sin. compl.
- cy Mandjak sin. compl.
- cy Manjaku sin. compl.
- cy Manjanku sin. compl.
- de Mandjak
- de Mandjac sin. compl.
- de Manjaku sin. compl.
- de Manjanku sin. compl.
- en Mandjak
- en Mandyak sin. compl.
- en Manjack sin. compl.
- en Manjaku sin. compl.
- en Manjanku sin. compl.
- es manchako
- es mandjac sin. compl.
- es mandjak sin. compl.
- es mandyak sin. compl.
- es manjac sin. compl.
- es manjaku sin. compl.
- es manjanku sin. compl.
- eu mandyakera
- eu mandjac sin. compl.
- eu mandjak sin. compl.
- eu manjaku sin. compl.
- eu manjanku sin. compl.
- fr manjaque
- fr kanyop sin. compl.
- fr mandjak sin. compl.
- fr mandjaque sin. compl.
- fr mandyak sin. compl.
- fr manjaca sin. compl.
- fr manjack sin. compl.
- fr manjaco sin. compl.
- fr manjak sin. compl.
- fr manjaku sin. compl.
- fr manjanku sin. compl.
- fr manjiak sin. compl.
- fr mendyako sin. compl.
- fr ndyak sin. compl.
- gl manjac
- gl mandjac sin. compl.
- gl mandjak sin. compl.
- gl manjaku sin. compl.
- gl manjanku sin. compl.
- gn mancháko
- gn mandjac sin. compl.
- gn mandjak sin. compl.
- gn manjaku sin. compl.
- gn manjanku sin. compl.
- it manjaco
- it mandjac sin. compl.
- it mandjak sin. compl.
- it manjaku sin. compl.
- it manjanku sin. compl.
- ja マンジャック語
- ja マンジャク語 sin. compl.
- nl Manjac
- nl Mandjac sin. compl.
- nl Mandjak sin. compl.
- nl Manjaku sin. compl.
- nl Manjanku sin. compl.
- pt mandjaque
- pt mandjac sin. compl.
- pt mandjak sin. compl.
- pt manjaku sin. compl.
- pt manjanku sin. compl.
- pt manjaque sin. compl.
- ru Манджак
- ru Мандьяк sin. compl.
- ru Мандьяку sin. compl.
- zh 曼加克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definició
El manjac és una llengua atlàntica septentrional, com el wòlof, el ful, el serer, el diola i el balante, entre d'altres. Dins d'aquest grup, el manjac té una afinitat especial amb el mankanya (70.000 parlants a Guinea Bissau, Senegal i Gàmbia) i amb el papel (125.550 parlants a Guinea Bissau), amb els quals hi ha mútua intel·ligibilitat. A més, el bilingüisme manjac-mankanya és general entre els parlants d'ambdues llengües; també és freqüent el coneixement de llengües veïnes com ara el mandinga i el diola.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
mandjak
mandjak
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca manjac
- ca mandjac sin. compl.
- ca mandjak sin. compl.
- ca manjaku sin. compl.
- ca manjanku sin. compl.
- ar مانجاك
- cy Manjac
- cy Mandjac sin. compl.
- cy Mandjak sin. compl.
- cy Manjaku sin. compl.
- cy Manjanku sin. compl.
- de Mandjak
- de Mandjac sin. compl.
- de Manjaku sin. compl.
- de Manjanku sin. compl.
- en Mandjak
- en Mandyak sin. compl.
- en Manjack sin. compl.
- en Manjaku sin. compl.
- en Manjanku sin. compl.
- es manchako
- es mandjac sin. compl.
- es mandjak sin. compl.
- es mandyak sin. compl.
- es manjac sin. compl.
- es manjaku sin. compl.
- es manjanku sin. compl.
- eu mandyakera
- eu mandjac sin. compl.
- eu mandjak sin. compl.
- eu manjaku sin. compl.
- eu manjanku sin. compl.
- fr manjaque
- fr kanyop sin. compl.
- fr mandjak sin. compl.
- fr mandjaque sin. compl.
- fr mandyak sin. compl.
- fr manjaca sin. compl.
- fr manjack sin. compl.
- fr manjaco sin. compl.
- fr manjak sin. compl.
- fr manjaku sin. compl.
- fr manjanku sin. compl.
- fr manjiak sin. compl.
- fr mendyako sin. compl.
- fr ndyak sin. compl.
- gl manjac
- gl mandjac sin. compl.
- gl mandjak sin. compl.
- gl manjaku sin. compl.
- gl manjanku sin. compl.
- gn mancháko
- gn mandjac sin. compl.
- gn mandjak sin. compl.
- gn manjaku sin. compl.
- gn manjanku sin. compl.
- it manjaco
- it mandjac sin. compl.
- it mandjak sin. compl.
- it manjaku sin. compl.
- it manjanku sin. compl.
- ja マンジャック語
- ja マンジャク語 sin. compl.
- nl Manjac
- nl Mandjac sin. compl.
- nl Mandjak sin. compl.
- nl Manjaku sin. compl.
- nl Manjanku sin. compl.
- pt mandjaque
- pt mandjac sin. compl.
- pt mandjak sin. compl.
- pt manjaku sin. compl.
- pt manjanku sin. compl.
- pt manjaque sin. compl.
- ru Манджак
- ru Мандьяк sin. compl.
- ru Мандьяку sin. compl.
- zh 曼加克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definició
El manjac és una llengua atlàntica septentrional, com el wòlof, el ful, el serer, el diola i el balante, entre d'altres. Dins d'aquest grup, el manjac té una afinitat especial amb el mankanya (70.000 parlants a Guinea Bissau, Senegal i Gàmbia) i amb el papel (125.550 parlants a Guinea Bissau), amb els quals hi ha mútua intel·ligibilitat. A més, el bilingüisme manjac-mankanya és general entre els parlants d'ambdues llengües; també és freqüent el coneixement de llengües veïnes com ara el mandinga i el diola.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
mangue
mangue
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
- ca chorotega
- ca choluteca sin. compl.
- ca diria sin. compl.
- ca mangue sin. compl.
- ca monimbó sin. compl.
- ca nagranda sin. compl.
- ca orotiña sin. compl.
- ca paro sin. compl.
- ar تشوروطيغا
- cy Chorotega
- cy Choluteca sin. compl.
- cy Diria sin. compl.
- cy Mangue sin. compl.
- cy Monimbó sin. compl.
- cy Nagranda sin. compl.
- cy Orotiña sin. compl.
- cy Paro sin. compl.
- de Chorotega
- de Choluteca sin. compl.
- de Diria sin. compl.
- de Mangue sin. compl.
- de Monimbó sin. compl.
- de Nagranda sin. compl.
- de Orotiña sin. compl.
- de Paro sin. compl.
- en Chorotega
- en Choluteca sin. compl.
- en Diria sin. compl.
- en Mangue sin. compl.
- en Monimbó sin. compl.
- en Orotina sin. compl.
- es chorotega
- es choluteca sin. compl.
- es diria sin. compl.
- es mangue sin. compl.
- es nagranda sin. compl.
- es nonimbó sin. compl.
- es orotiña sin. compl.
- es paro sin. compl.
- eu chorotegera
- eu choluteca sin. compl.
- eu diria sin. compl.
- eu mangue sin. compl.
- eu monimbo sin. compl.
- eu nagranda sin. compl.
- eu orotiña sin. compl.
- eu paro sin. compl.
- fr chorotega
- fr choluteca sin. compl.
- fr diria sin. compl.
- fr mangue sin. compl.
- fr monimbó sin. compl.
- fr nagranda sin. compl.
- fr orotiña sin. compl.
- fr paro sin. compl.
- gn chorotega
- gn choluteca sin. compl.
- gn diria sin. compl.
- gn mangue sin. compl.
- gn monimbo sin. compl.
- gn nagranda sin. compl.
- gn orotiña sin. compl.
- gn paro sin. compl.
- it chorotega
- it choluteca sin. compl.
- it diria sin. compl.
- it mangue sin. compl.
- it monimbó sin. compl.
- it nagranda sin. compl.
- it orotiña sin. compl.
- it paro sin. compl.
- ja チョロテガ語
- ja パロ語 sin. compl.
- ja マンゲ語 sin. compl.
- ja モニンボ語 sin. compl.
- ja ﾃﾞｨﾘｱ語 sin. compl.
- ja ﾁｮﾙﾃｶ語 sin. compl.
- ja ｵﾛﾃｨﾆｬｺ語 sin. compl.
- ja ﾅｸﾞﾗﾝﾀﾞｺ語 sin. compl.
- nl Chorotega
- nl Choluteca sin. compl.
- nl Diria sin. compl.
- nl Mangue sin. compl.
- nl Monimbó sin. compl.
- nl Nagranda sin. compl.
- nl Orotiña sin. compl.
- nl Paro sin. compl.
- pt chorotega
- pt choluteca sin. compl.
- pt diria sin. compl.
- pt mangue sin. compl.
- pt monimbó sin. compl.
- pt nagranda sin. compl.
- pt orotiña sin. compl.
- pt paro sin. compl.
- ru Чоротега
- ru Дириа sin. compl.
- ru Манге sin. compl.
- ru Монимбо sin. compl.
- ru Оротина sin. compl.
- ru Чолутека sin. compl.
- zh 乔罗特加语
- zh 帕罗语 sin. compl.
- zh 芒戈语 sin. compl.
- zh 迪利亚语 sin. compl.
- zh 乔鲁特加语 sin. compl.
- zh 莫尼姆波语 sin. compl.
- zh 纳格兰达语 sin. compl.
- zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
- num Sistema aràbic
Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Nicaragua
Definició
Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.
La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.
maninka
maninka
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
- ca mandinga
- ca bàmbara sin. compl.
- ca diula sin. compl.
- ca malinke sin. compl.
- ca mandinka sin. compl.
- ca maninka sin. compl.
- ca manna kankan sin. compl.
- ar ماندينغا
- cy Mandinga
- cy Bambara (Mali) sin. compl.
- cy Diula (Burkina Faso a'r Traeth Ifori) sin. compl.
- cy Gambia (a Gini Bisssau) sin. compl.
- cy Malinke (Senegal a Mali) sin. compl.
- cy Mandinka (Senegal) sin. compl.
- cy Maninka (Mali) sin. compl.
- cy Mannka Kankan (Gini) sin. compl.
- de Manding
- de Bambara (Mali) sin. compl.
- de Dioula (Burkina Faso und Elfenbeinküste) sin. compl.
- de Malinke (Senegal und Mali) sin. compl.
- de Mandinka (Senegal) sin. compl.
- de Maninka (Mali) sin. compl.
- de Maninkakan (Guinea) sin. compl.
- en Manding
- en Bambara sin. compl.
- en Diula sin. compl.
- en Kankan Maninka sin. compl.
- en Malinke sin. compl.
- en Mandinka sin. compl.
- en Maninka sin. compl.
- es mandinga
- es bambara (Malí) sin. compl.
- es diula (Burkina Faso y Costa de Marfil) sin. compl.
- es malinke (Senegal y Malí) sin. compl.
- es mandinka (Senegal) sin. compl.
- es maninka (Malí) sin. compl.
- es mannka kankan (Guinea) sin. compl.
- eu mandinkera
- eu bambarera sin. compl.
- eu diulera sin. compl.
- eu kankan maninkera sin. compl.
- eu malinkera sin. compl.
- eu mandinkera sin. compl.
- eu maninkera sin. compl.
- fr mandingue
- fr ainsi que manding sin. compl.
- fr bambara (Mali) sin. compl.
- fr dioula (Burkina Faso et Côte d'Ivoire) sin. compl.
- fr malinké (Sénégal et Mali) sin. compl.
- fr mande et socé sin. compl.
- fr mandingo sin. compl.
- fr mandinka (Sénégal) sin. compl.
- fr mandinque sin. compl.
- fr maninka (Mali) sin. compl.
- fr mannka kankan (Guinée) sin. compl.
- gl mandé
- gl bambara sin. compl.
- gl diula sin. compl.
- gl malinke sin. compl.
- gl mandinka sin. compl.
- gl maninka sin. compl.
- gl mannka kankan sin. compl.
- gn mandinga
- gn diula sin. compl.
- gn malinke sin. compl.
- gn mandinka sin. compl.
- gn maninka sin. compl.
- gn mannka kankan sin. compl.
- gn vámbara sin. compl.
- it mandingo
- it bambara sin. compl.
- it dioula sin. compl.
- it malinke sin. compl.
- it mandinka sin. compl.
- it maninka sin. compl.
- it mannka kankan sin. compl.
- ja マンディンカ語
- ja マニンカ語 、マリンケ語 、バンバラ語 、ジュラ語 、マンカ・カンカン語 sin. compl.
- nl Mandinga
- nl Bambara sin. compl.
- nl Diula sin. compl.
- nl Malinke sin. compl.
- nl Mandinka sin. compl.
- nl Maninka sin. compl.
- nl Mannka Kankan sin. compl.
- pt mandinga
- pt bambara (Mali) sin. compl.
- pt diula (Burkina Faso e Costa do Marfim) sin. compl.
- pt malinke (Senegal e Mali) sin. compl.
- pt mandinka (Senegal) sin. compl.
- pt maninka (Mali) sin. compl.
- pt mannka kankan (Guiné) sin. compl.
- ru Мандинго
- ru Гамбия и Гвинея-Биссау) sin. compl.
- ru Бамбара (Мали) sin. compl.
- ru Манинка (Мали) sin. compl.
- ru Манинка канкан (Гвинея) sin. compl.
- ru Мандинка (Сенегал sin. compl.
- ru Малинке (Сенегал и Мали) sin. compl.
- ru Диула (Буркина-Фасо и Кот-д'Ивуар) sin. compl.
- zh 曼丁加语
- zh 曼宁卡 (马里) sin. compl.
- zh 班巴拉 (马里) sin. compl.
- zh 曼恩卡坎坎 (几内亚) sin. compl.
- zh 马林科 (塞内加尔、马里) sin. compl.
- zh 迪乌拉(布基纳法索、科特迪瓦) sin. compl.
- zh 曼丁卡(塞内加尔、冈比亚、几内亚比绍) sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- scr Alfabet n ko
- num Sistema aràbic
- num Sistema n ko
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Gàmbia, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Libèria, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Senegal
Definició
El mandinga és un entramat de dialectes mútuament intel·ligibles (amb major o menor facilitat, segons les varietats) parlat en molts països de l'Àfrica occidental. Es distingeixen bàsicament cinc blocs dialectals mandingues: el mandinga oriental, el mandinga occidental, el bolon, el jahanka i el sininkere.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
El bloc mandinga oriental es divideix en tres feixos dialectals: el marka (225.000 parlants a Burkina Fasso); el nord-oriental, que comprèn el bàmbara (3.527.000 parlants a Mali, bàsicament) i el diula (1.300.000 parlants, bàsicament entre Burkina Fasso i Costa d'Ivori), i el sud-oriental, que comprèn el mannka kankan (2.684.000 parlants a Guinea, bàsicament), el konyanka (128.400 parlants a Guinea) i el manya (70.400 parlants a Libèria), entre d'altres.
El bloc mandinga occidental inclou el xaasongaxango (128.170 parlants a Mali), el malinke (500.000 parlants, la majoria al Senegal), el mandinka (1.215.000 parlants al Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau) i el maninka (992.000 parlants a Mali).
El bolon és un dialecte parlat per uns 17.000 individus a la regió de Kenedugu (Burkina Fasso), el jahanka és un dialecte parlat per uns 13.100 individus a Guinea i el sininkere és un dialecte parlat per uns 6.000 individus a Burkina Fasso.
Els dialectes mandingues de major pes demogràfic són, per aquest ordre, el bàmbara (3.527.000 parlants), el mannka kankan (2.684.000), el diula (1.300.000), el mandinka (1.215.000), el maninka (992.000) i el malinke (500.000). A més dels parlants nadius, el mandinga és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural per més de cinc milions de persones a Mali, Costa d'Ivori, Burkina Fasso, Guinea i Ghana, principalment.
Els mandingues, encapçalats per Sundiata Keita, són els fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Els mandingues van exercir la seva hegemonia a les regions actuals de Gàmbia fins a Guinea, on van fundar l'imperi de Kaabu, que comprenia vint regnes petits. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.
La conversió a l'islam dels mandingues és força recent (data del període 1855-1890), però avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la música (en què excel·leix l'instrument de corda anomenat kora), les cançons i la literatura oral, de la qual són dipositaris i transmissors els griots. Alhora, la cultura mandinga és molt receptiva a les cultures veïnes.
A la majoria dels estats on viuen, els mandingues no constitueixen una majoria ètnica: al Senegal predominen els wòlofs i els fuls; a Guinea els fuls (40%) predominen sobre els mandingues (30%); a Guinea Bissau els balantes (30%) i els fuls (20%) predominen sobre els mandingues (13%); a Burkina Fasso el mossi és, de llarg, la llengua amb més parlants (més del 40% de la població). Les excepcions són Gàmbia, on els mandingues són més nombrosos que els wòlofs, els fuls, els dioles i els soninkes; Costa d'Ivori, on el mandinga diula està àmpliament difós (també com a segona llengua), i, sobretot, Mali, on el mandinga bàmbara gaudeix d'una gran difusió i promoció.
La llengua mandinga no és oficial en cap dels territoris on es parla. A la majoria dels estats implicats, la llengua oficial és l'antiga llengua colonial, el francès (llevat de Guinea Bissau, on ho és el portuguès). El mandinga té, però, certa presència (variable segons els estats) en el sistema educatiu i els mitjans de comunicació. De tots els dialectes mandingues, el bàmbara és el que ha arribat a un grau més satisfactori d'estandardització, a tots els nivells, també en el registre escrit, mentre que oralment el dialecte que gaudeix d'una major difusió és el diula.
manipuri
manipuri
Sinotibetana > Tibetobirmana, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar
- ca manipuri
- ca meitei sin. compl.
- ca meithei sin. compl.
- en manipuri
- en meitei
- en meiteilon
- en meithei
- es manipurí
- es meitei
- fr manipouri
- fr manipuri
- fr meitei
- fr meithei
- fr miteilon
Sinotibetana > Tibetobirmana, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar
Definició
Llengua tibetobirmana parlada pels meiteis, a la regió de Manipur, a l'Índia. Té al voltant d'1,6 milions de parlants i és reconeguda oficialment a l'Índia.
El manipuri s'escriu amb un alfabet propi. L'antic alfabet manipuri es va desenvolupar al segle XI i es va fer servir fins al segle XVIII. Entre 1709 i mitjan segle XX la llengua manipuri es va escriure amb l'alfabet bengalí. A partir dels anys 40 i 50 del segle XX es va fer campanya per reivindicar l'escriptura en l'alfabet propi. El 1976 es va acordar una nova versió de l'alfabet manipuri, que conté algunes lletres addicionals per representar sons que no existien quan es va desenvolupar l'alfabet. L'actual alfabet manipuri és una reconstrucció de l'antic alfabet. El nom de les lletres de l'alfabet són parts del cos humà.
El manipuri s'ensenya en escoles i universitats a Manipur.
El manipuri s'escriu amb un alfabet propi. L'antic alfabet manipuri es va desenvolupar al segle XI i es va fer servir fins al segle XVIII. Entre 1709 i mitjan segle XX la llengua manipuri es va escriure amb l'alfabet bengalí. A partir dels anys 40 i 50 del segle XX es va fer campanya per reivindicar l'escriptura en l'alfabet propi. El 1976 es va acordar una nova versió de l'alfabet manipuri, que conté algunes lletres addicionals per representar sons que no existien quan es va desenvolupar l'alfabet. L'actual alfabet manipuri és una reconstrucció de l'antic alfabet. El nom de les lletres de l'alfabet són parts del cos humà.
El manipuri s'ensenya en escoles i universitats a Manipur.
manitenere
manitenere
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca machinerí
- ca machinere sin. compl.
- ca machineri sin. compl.
- ca manchinere sin. compl.
- ca manchineri sin. compl.
- ca manitenere sin. compl.
- ca manitenerí sin. compl.
- ca piro sin. compl.
- ca yini sin. compl.
- cod yineru-tokanu
- ar ماتشينيرية
- cy Machinerí
- cy Machinere sin. compl.
- cy Machineri sin. compl.
- cy Manchinere sin. compl.
- cy Manchineri sin. compl.
- cy Manitenere sin. compl.
- cy Manitenerí sin. compl.
- cy Piro sin. compl.
- cy Yini sin. compl.
- de Machineri
- de Machinere sin. compl.
- de Machinerí sin. compl.
- de Manchinere sin. compl.
- de Manchineri sin. compl.
- de Manitenere sin. compl.
- de Manitenerí sin. compl.
- de Piro sin. compl.
- de Yini sin. compl.
- en Machinere
- en Manchinere sin. compl.
- en Manchineri sin. compl.
- en Manitenére sin. compl.
- en Manitenerí sin. compl.
- en Maxinéri sin. compl.
- en Piro sin. compl.
- en Yine sin. compl.
- es machinerí
- es machinere sin. compl.
- es machineri sin. compl.
- es manchinere sin. compl.
- es manitenere sin. compl.
- es manitenerí sin. compl.
- es piro sin. compl.
- es yineru-tokanu sin. compl.
- es yini sin. compl.
- eu machinereera
- eu machinere sin. compl.
- eu machineri sin. compl.
- eu manchinere sin. compl.
- eu manchineri sin. compl.
- eu manitenere sin. compl.
- eu manitenerí sin. compl.
- eu piro sin. compl.
- eu yini sin. compl.
- fr machinere
- fr machineri sin. compl.
- fr manchinere sin. compl.
- fr manchineri sin. compl.
- fr manitenere sin. compl.
- fr manitenerí sin. compl.
- fr piro sin. compl.
- fr yini sin. compl.
- gn machineri
- gn machinere sin. compl.
- gn machineri sin. compl.
- gn manchinere sin. compl.
- gn manchineri sin. compl.
- gn manitenerí sin. compl.
- gn piro sin. compl.
- it machineri
- it machinere sin. compl.
- it machinerí sin. compl.
- it manchinere sin. compl.
- it manchineri sin. compl.
- it manitenere sin. compl.
- it manitenerí sin. compl.
- it piro sin. compl.
- it yini sin. compl.
- ja マシネリ語
- ja イニ語 sin. compl.
- ja ピロ語 sin. compl.
- ja マチネリ語 sin. compl.
- ja マチネレ語 sin. compl.
- ja マニテネリ語 sin. compl.
- ja マニテネレ語 sin. compl.
- ja マンチネリ語 sin. compl.
- ja マンチネレ語 sin. compl.
- nl Machinerí
- nl Machinere sin. compl.
- nl Machineri sin. compl.
- nl Manchinere sin. compl.
- nl Manchineri sin. compl.
- nl Manitenere sin. compl.
- nl Manitenerí sin. compl.
- nl Piro sin. compl.
- nl Yini sin. compl.
- pt machineri
- pt machinere sin. compl.
- pt machineri sin. compl.
- pt manchinere sin. compl.
- pt manchinerí sin. compl.
- pt manitenere sin. compl.
- pt manitenerí sin. compl.
- pt piro sin. compl.
- pt yini sin. compl.
- ru Мачинере
- ru Йине sin. compl.
- ru Пиро sin. compl.
- ru Мачинери sin. compl.
- ru Машинери sin. compl.
- ru Манчинере sin. compl.
- ru Манчинери sin. compl.
- ru Манитенере sin. compl.
- ru Манитенери sin. compl.
- zh 马钦奈里语
- zh 皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
manitenerí
manitenerí
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca machinerí
- ca machinere sin. compl.
- ca machineri sin. compl.
- ca manchinere sin. compl.
- ca manchineri sin. compl.
- ca manitenere sin. compl.
- ca manitenerí sin. compl.
- ca piro sin. compl.
- ca yini sin. compl.
- cod yineru-tokanu
- ar ماتشينيرية
- cy Machinerí
- cy Machinere sin. compl.
- cy Machineri sin. compl.
- cy Manchinere sin. compl.
- cy Manchineri sin. compl.
- cy Manitenere sin. compl.
- cy Manitenerí sin. compl.
- cy Piro sin. compl.
- cy Yini sin. compl.
- de Machineri
- de Machinere sin. compl.
- de Machinerí sin. compl.
- de Manchinere sin. compl.
- de Manchineri sin. compl.
- de Manitenere sin. compl.
- de Manitenerí sin. compl.
- de Piro sin. compl.
- de Yini sin. compl.
- en Machinere
- en Manchinere sin. compl.
- en Manchineri sin. compl.
- en Manitenére sin. compl.
- en Manitenerí sin. compl.
- en Maxinéri sin. compl.
- en Piro sin. compl.
- en Yine sin. compl.
- es machinerí
- es machinere sin. compl.
- es machineri sin. compl.
- es manchinere sin. compl.
- es manitenere sin. compl.
- es manitenerí sin. compl.
- es piro sin. compl.
- es yineru-tokanu sin. compl.
- es yini sin. compl.
- eu machinereera
- eu machinere sin. compl.
- eu machineri sin. compl.
- eu manchinere sin. compl.
- eu manchineri sin. compl.
- eu manitenere sin. compl.
- eu manitenerí sin. compl.
- eu piro sin. compl.
- eu yini sin. compl.
- fr machinere
- fr machineri sin. compl.
- fr manchinere sin. compl.
- fr manchineri sin. compl.
- fr manitenere sin. compl.
- fr manitenerí sin. compl.
- fr piro sin. compl.
- fr yini sin. compl.
- gn machineri
- gn machinere sin. compl.
- gn machineri sin. compl.
- gn manchinere sin. compl.
- gn manchineri sin. compl.
- gn manitenerí sin. compl.
- gn piro sin. compl.
- it machineri
- it machinere sin. compl.
- it machinerí sin. compl.
- it manchinere sin. compl.
- it manchineri sin. compl.
- it manitenere sin. compl.
- it manitenerí sin. compl.
- it piro sin. compl.
- it yini sin. compl.
- ja マシネリ語
- ja イニ語 sin. compl.
- ja ピロ語 sin. compl.
- ja マチネリ語 sin. compl.
- ja マチネレ語 sin. compl.
- ja マニテネリ語 sin. compl.
- ja マニテネレ語 sin. compl.
- ja マンチネリ語 sin. compl.
- ja マンチネレ語 sin. compl.
- nl Machinerí
- nl Machinere sin. compl.
- nl Machineri sin. compl.
- nl Manchinere sin. compl.
- nl Manchineri sin. compl.
- nl Manitenere sin. compl.
- nl Manitenerí sin. compl.
- nl Piro sin. compl.
- nl Yini sin. compl.
- pt machineri
- pt machinere sin. compl.
- pt machineri sin. compl.
- pt manchinere sin. compl.
- pt manchinerí sin. compl.
- pt manitenere sin. compl.
- pt manitenerí sin. compl.
- pt piro sin. compl.
- pt yini sin. compl.
- ru Мачинере
- ru Йине sin. compl.
- ru Пиро sin. compl.
- ru Мачинери sin. compl.
- ru Машинери sin. compl.
- ru Манчинере sin. compl.
- ru Манчинери sin. compl.
- ru Манитенере sin. compl.
- ru Манитенери sin. compl.
- zh 马钦奈里语
- zh 皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.
El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
manjac
manjac
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
- ca manjac
- ca mandjac sin. compl.
- ca mandjak sin. compl.
- ca manjaku sin. compl.
- ca manjanku sin. compl.
- ar مانجاك
- cy Manjac
- cy Mandjac sin. compl.
- cy Mandjak sin. compl.
- cy Manjaku sin. compl.
- cy Manjanku sin. compl.
- de Mandjak
- de Mandjac sin. compl.
- de Manjaku sin. compl.
- de Manjanku sin. compl.
- en Mandjak
- en Mandyak sin. compl.
- en Manjack sin. compl.
- en Manjaku sin. compl.
- en Manjanku sin. compl.
- es manchako
- es mandjac sin. compl.
- es mandjak sin. compl.
- es mandyak sin. compl.
- es manjac sin. compl.
- es manjaku sin. compl.
- es manjanku sin. compl.
- eu mandyakera
- eu mandjac sin. compl.
- eu mandjak sin. compl.
- eu manjaku sin. compl.
- eu manjanku sin. compl.
- fr manjaque
- fr kanyop sin. compl.
- fr mandjak sin. compl.
- fr mandjaque sin. compl.
- fr mandyak sin. compl.
- fr manjaca sin. compl.
- fr manjack sin. compl.
- fr manjaco sin. compl.
- fr manjak sin. compl.
- fr manjaku sin. compl.
- fr manjanku sin. compl.
- fr manjiak sin. compl.
- fr mendyako sin. compl.
- fr ndyak sin. compl.
- gl manjac
- gl mandjac sin. compl.
- gl mandjak sin. compl.
- gl manjaku sin. compl.
- gl manjanku sin. compl.
- gn mancháko
- gn mandjac sin. compl.
- gn mandjak sin. compl.
- gn manjaku sin. compl.
- gn manjanku sin. compl.
- it manjaco
- it mandjac sin. compl.
- it mandjak sin. compl.
- it manjaku sin. compl.
- it manjanku sin. compl.
- ja マンジャック語
- ja マンジャク語 sin. compl.
- nl Manjac
- nl Mandjac sin. compl.
- nl Mandjak sin. compl.
- nl Manjaku sin. compl.
- nl Manjanku sin. compl.
- pt mandjaque
- pt mandjac sin. compl.
- pt mandjak sin. compl.
- pt manjaku sin. compl.
- pt manjanku sin. compl.
- pt manjaque sin. compl.
- ru Манджак
- ru Мандьяк sin. compl.
- ru Мандьяку sin. compl.
- zh 曼加克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Senegal
Definició
El manjac és una llengua atlàntica septentrional, com el wòlof, el ful, el serer, el diola i el balante, entre d'altres. Dins d'aquest grup, el manjac té una afinitat especial amb el mankanya (70.000 parlants a Guinea Bissau, Senegal i Gàmbia) i amb el papel (125.550 parlants a Guinea Bissau), amb els quals hi ha mútua intel·ligibilitat. A més, el bilingüisme manjac-mankanya és general entre els parlants d'ambdues llengües; també és freqüent el coneixement de llengües veïnes com ara el mandinga i el diola.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
Els manjacs tenen certa influència política a Guinea Bissau, on constitueixen la tercera ètnia més representada (14%), després dels balantes (30%) i els fuls (20%).
Els dialectes del manjac són el bok, el likes-utsia, el cur, el lund i el yu.
Hi ha una comunitat important de manjacs a França.
