lamanik
lamanik
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
- ca aasax
- ca aasa sin. compl.
- ca aramanik sin. compl.
- ca asa sin. compl.
- ca asax sin. compl.
- ca lamanik sin. compl.
- cod aasáx
- cod afoku
- cod asá
- ar آساكس
- cy Aasax
- cy Aasa sin. compl.
- cy Aramanik sin. compl.
- cy Asa sin. compl.
- cy Asax sin. compl.
- cy Lamanik sin. compl.
- de Aasáx
- de Aasa sin. compl.
- de Aasax sin. compl.
- de Aramanik sin. compl.
- de Asa sin. compl.
- de Asax sin. compl.
- de Lamanik sin. compl.
- en Aasáx
- en Aasá sin. compl.
- en Aasax sin. compl.
- en Aramanik sin. compl.
- en Asak sin. compl.
- en Asax sin. compl.
- en Assa sin. compl.
- en Lamanik sin. compl.
- es aasax
- es aasa sin. compl.
- es aramanik sin. compl.
- es asa sin. compl.
- es asax sin. compl.
- es lamanik sin. compl.
- eu asera
- eu aasa sin. compl.
- eu aramanik sin. compl.
- eu asa sin. compl.
- eu asax sin. compl.
- eu lamanik sin. compl.
- fr aasax
- fr aasa sin. compl.
- fr aramanik sin. compl.
- fr asa sin. compl.
- fr asax sin. compl.
- fr lamanik sin. compl.
- gl aasax
- gl aasa sin. compl.
- gl aramanik sin. compl.
- gl asa sin. compl.
- gl asax sin. compl.
- gl lamanik sin. compl.
- gn aasax
- gn aasa sin. compl.
- gn aramanik sin. compl.
- gn asa sin. compl.
- gn asax sin. compl.
- gn lamanik sin. compl.
- it aasax
- it aasa sin. compl.
- it aramanik sin. compl.
- it asa sin. compl.
- it asax sin. compl.
- it lamanik sin. compl.
- pt aasax
- pt aasa sin. compl.
- pt aramanik sin. compl.
- pt asa sin. compl.
- pt asax sin. compl.
- pt lamanik sin. compl.
- tmh Taasaxt
- tmh aasa sin. compl.
- tmh aramanik sin. compl.
- tmh Asa sin. compl.
- tmh asax sin. compl.
- tmh lamanik sin. compl.
- zh 阿萨克斯语
- num Sistema aràbic
Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
L'aasax és una llengua de la família afroasiàtica parlada a Tanzània que està extingida o pràcticament extingida: segons alguns autors, la llengua asa està extingida des de l'any 1976. Hi ha fonts, però, que afirmen que hi ha entre 100 i 300 individus que tenen algun coneixement d'aquesta llengua.
El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.
El terme aasax significa 'caçadors'.
El procés d'extinció d'aquesta llengua va començar a final del segle XIX, quan els massai, un poble tradicionalment ramader, es van expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic sobre els asa, que van abandonar la seva llengua i van adoptar la llengua massai.
El terme aasax significa 'caçadors'.
lambia
lambia
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca lambya
- ca ichilambya sin. compl.
- ca lambia sin. compl.
- de Lambya
- de Ichilambya sin. compl.
- de Lambia sin. compl.
- de Lambwa sin. compl.
- de Rambia sin. compl.
- en Lambya
- en Ichilambya sin. compl.
- en Lambia sin. compl.
- es lambya
- es ichilambya sin. compl.
- es lambia sin. compl.
- eu lambya
- eu ichilambya sin. compl.
- eu lambia sin. compl.
- fr lambia
- fr ichilambya sin. compl.
- fr lambwa sin. compl.
- fr lambya sin. compl.
- fr rambia sin. compl.
- gl lambya
- gl ichilambya sin. compl.
- gl lambia sin. compl.
- it lambya
- it ichilambya sin. compl.
- it lambia sin. compl.
- nl Lambya
- nl Ichilambya sin. compl.
- nl Lambia sin. compl.
- nl Lambwa sin. compl.
- nl Rambia sin. compl.
- pt lambya
- pt ichilambya sin. compl.
- pt lambia sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El lambya es parla al nord-oest de Malawi (al sud del riu Songwe, a prop de la frontera entre Tanzània i Malawi) i al sud-oest de Tanzània (on el seu territori tradicional se situa al districte d'Ileje, a la riba nord del riu Songwe i la frontera amb Malawi). També hi ha uns 2.000 parlants al nord-est de Zàmbia, concretament al districte d'Isoka.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
lambya
lambya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca lambya
- ca ichilambya sin. compl.
- ca lambia sin. compl.
- de Lambya
- de Ichilambya sin. compl.
- de Lambia sin. compl.
- de Lambwa sin. compl.
- de Rambia sin. compl.
- en Lambya
- en Ichilambya sin. compl.
- en Lambia sin. compl.
- es lambya
- es ichilambya sin. compl.
- es lambia sin. compl.
- eu lambya
- eu ichilambya sin. compl.
- eu lambia sin. compl.
- fr lambia
- fr ichilambya sin. compl.
- fr lambwa sin. compl.
- fr lambya sin. compl.
- fr rambia sin. compl.
- gl lambya
- gl ichilambya sin. compl.
- gl lambia sin. compl.
- it lambya
- it ichilambya sin. compl.
- it lambia sin. compl.
- nl Lambya
- nl Ichilambya sin. compl.
- nl Lambia sin. compl.
- nl Lambwa sin. compl.
- nl Rambia sin. compl.
- pt lambya
- pt ichilambya sin. compl.
- pt lambia sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El lambya es parla al nord-oest de Malawi (al sud del riu Songwe, a prop de la frontera entre Tanzània i Malawi) i al sud-oest de Tanzània (on el seu territori tradicional se situa al districte d'Ileje, a la riba nord del riu Songwe i la frontera amb Malawi). També hi ha uns 2.000 parlants al nord-est de Zàmbia, concretament al districte d'Isoka.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El lambya és lingüísticament proper al malila, el nyiha i el safwa, i alguns autors consideren que són varietats d'una mateixa llengua.
Pel que fa al nombre de parlants de lambya, les dades disponibles són molt divergents. Segons alguns autors, la població lambya és d'unes 45.000 persones a Tanzània i d'unes 50.000 a Malawi; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa (un cens de l'any 1966 estima que la població lambya a Malawi és de 18.646 persones i un cens de l'any 1967 estima que la població lambya a Tanzània és d'11.847 persones).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
lamnso'
lamnso'
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca lamnso'
- ca banso sin. compl.
- ca lamso sin. compl.
- ca nso' sin. compl.
- de Lamnso'
- de Bansaw sin. compl.
- de Banso sin. compl.
- de Nso' sin. compl.
- de Panso sin. compl.
- en Lamnso'
- en Banso sin. compl.
- en Lamso sin. compl.
- en Nso´ sin. compl.
- es lamnso'
- es banso sin. compl.
- es lamso sin. compl.
- es nso´ sin. compl.
- eu lamnso'
- eu banso sin. compl.
- eu lamso sin. compl.
- eu nso´ sin. compl.
- fr lamso
- fr banso sin. compl.
- fr lamnso' sin. compl.
- fr nso' sin. compl.
- fr panso sin. compl.
- gl lamnso'
- gl banso sin. compl.
- gl lamso sin. compl.
- gl nso´ sin. compl.
- it lamnso'
- it banso sin. compl.
- it lamso sin. compl.
- it nso´ sin. compl.
- nl Lamnso'
- nl Banso sin. compl.
- nl Lamso sin. compl.
- nl Nso' sin. compl.
- nl Panso sin. compl.
- pt lamnso'
- pt banso sin. compl.
- pt lamso sin. compl.
- pt nso´ sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El terme lamnso', literalment 'llengua (de) nso', fa referència a la llengua parlada pel poble nso' i, banso, al seu territori tradicional.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
lamso
lamso
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca lamnso'
- ca banso sin. compl.
- ca lamso sin. compl.
- ca nso' sin. compl.
- de Lamnso'
- de Bansaw sin. compl.
- de Banso sin. compl.
- de Nso' sin. compl.
- de Panso sin. compl.
- en Lamnso'
- en Banso sin. compl.
- en Lamso sin. compl.
- en Nso´ sin. compl.
- es lamnso'
- es banso sin. compl.
- es lamso sin. compl.
- es nso´ sin. compl.
- eu lamnso'
- eu banso sin. compl.
- eu lamso sin. compl.
- eu nso´ sin. compl.
- fr lamso
- fr banso sin. compl.
- fr lamnso' sin. compl.
- fr nso' sin. compl.
- fr panso sin. compl.
- gl lamnso'
- gl banso sin. compl.
- gl lamso sin. compl.
- gl nso´ sin. compl.
- it lamnso'
- it banso sin. compl.
- it lamso sin. compl.
- it nso´ sin. compl.
- nl Lamnso'
- nl Banso sin. compl.
- nl Lamso sin. compl.
- nl Nso' sin. compl.
- nl Panso sin. compl.
- pt lamnso'
- pt banso sin. compl.
- pt lamso sin. compl.
- pt nso´ sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definició
El terme lamnso', literalment 'llengua (de) nso', fa referència a la llengua parlada pel poble nso' i, banso, al seu territori tradicional.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
El lamnso' és una de les tres llengües majoritàries a la província del Nord-oest, juntament amb el bafut i el kom. La concentració demogràfica dels parlants de lamnso' i l'actitud positiva envers la seva llengua n'afavoreix l'ús i la transmissió. El bilingüisme en anglès o pidgin anglès del Camerun és habitual, especialment entre els homes adults, però els infants generalment són monolingües en lamnso'.
El lamnso' s'ensenya a les escoles gràcies als programes d'educació bilingüe, que es duen a terme des de fa més de deu anys.
lanapsua
lanapsua
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca sanapanà
- ca kasnapan sin. compl.
- ca kyisapang sin. compl.
- ca lanapsua sin. compl.
- ca quiativis sin. compl.
- ca sa'apan sin. compl.
- ca sanam sin. compl.
- ca sapukí sin. compl.
- cod enenlhit (tananelhit)
- cod kilyamok (takilyamukt)
- cod saapang (tasapangt)
- ar سانابانية
- cy Sanapaná
- cy Kasnapan sin. compl.
- cy Kyisapang sin. compl.
- cy Lanapsua sin. compl.
- cy Quiativis sin. compl.
- cy Sa'apan sin. compl.
- cy Sanam sin. compl.
- cy Sapukí sin. compl.
- de Sanapaná
- de Lanapsua sin. compl.
- de Quiativis sin. compl.
- de Saapaa'apan sin. compl.
- en Sanapaná
- en Kasnapan sin. compl.
- en Kyisapang sin. compl.
- en Lanapsua sin. compl.
- en Quiativis sin. compl.
- en Sa'apan sin. compl.
- en Sanam sin. compl.
- en Sapukí sin. compl.
- es sanapaná
- es kasnapan sin. compl.
- es kyisapang sin. compl.
- es lanapsua sin. compl.
- es quiativis sin. compl.
- es sa'apan sin. compl.
- es sanam sin. compl.
- es sapukí sin. compl.
- eu sanapanera
- eu kasnapan sin. compl.
- eu kyisapang sin. compl.
- eu lanapsua sin. compl.
- eu quiativis sin. compl.
- eu sa'apan sin. compl.
- eu sanam sin. compl.
- eu sapukí sin. compl.
- fr sanapaná
- fr kasnapan sin. compl.
- fr kyisapang sin. compl.
- fr lanapsua sin. compl.
- fr quiativis sin. compl.
- fr quilyacmoc sin. compl.
- fr saapa sin. compl.
- fr sanam sin. compl.
- fr sapukí sin. compl.
- gl sanapaná
- gl kasnapan sin. compl.
- gl kyisapang sin. compl.
- gl lanapsua sin. compl.
- gl quiativis sin. compl.
- gl sa'apan sin. compl.
- gl sanam sin. compl.
- gl sapukí sin. compl.
- gn sanapana
- gn kasnapan sin. compl.
- gn kyisapang sin. compl.
- gn lanapsua sin. compl.
- gn quiativis sin. compl.
- gn sa'apan sin. compl.
- gn sanam sin. compl.
- gn sapukí sin. compl.
- it sanapanà
- it kasnapan sin. compl.
- it kyisapang sin. compl.
- it lanapsua sin. compl.
- it quiativis sin. compl.
- it sa'apan sin. compl.
- it sanam sin. compl.
- it sapukí sin. compl.
- ja サナパナ語
- ja サナン語、 sin. compl.
- ja サプキ語、 sin. compl.
- ja サアパン語、 sin. compl.
- ja キサパン語、 sin. compl.
- ja キアティビス語 sin. compl.
- ja ラナプスア語、 sin. compl.
- ja カスナパン語、 sin. compl.
- ja カスナパン語、 sin. compl.
- nl Sanapaná
- nl Kasnapan sin. compl.
- nl Kyisapang sin. compl.
- nl Lanapsua sin. compl.
- nl Quiativis sin. compl.
- nl Sa'apan sin. compl.
- nl Sanam sin. compl.
- nl Sapukí sin. compl.
- pt sanapaná
- pt kasnapan sin. compl.
- pt kyisapang sin. compl.
- pt lanapsua sin. compl.
- pt quiativis sin. compl.
- pt sa'apan sin. compl.
- pt sanam sin. compl.
- pt sapukí sin. compl.
- ru Санапана
- ru Санам sin. compl.
- ru Сапуки sin. compl.
- ru Са-апан sin. compl.
- ru Каснапан sin. compl.
- ru Кисапанг sin. compl.
- ru Кьятивис sin. compl.
- ru Ланапсуа sin. compl.
- sw Sanapaná
- sw Kasnapan sin. compl.
- sw Kyisapang sin. compl.
- sw Lanapsua sin. compl.
- sw Quiativis sin. compl.
- sw Sa'apan sin. compl.
- sw Sanam sin. compl.
- sw Sapukí sin. compl.
- tmh Tasanapant
- zh 萨纳帕拿
- zh 卡纳帕 sin. compl.
- zh 撒普提 sin. compl.
- zh 撒纳姆 sin. compl.
- zh 萨阿帕 sin. compl.
- zh 肯萨帕 sin. compl.
- zh 拉纳普萨 sin. compl.
- zh 其阿提唯斯 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definició
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es va incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, entre els quals els sanapanàs. En aquella època molts sanapanàs vivien a prop de ports, especialment a Puerto Pinasco i Puerto Casado. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels sanapanàs i dels altres grups mascoys. Amb el tancament de les fàbriques de tanins es van dispersar i alguns es van establir a la zona mennonita.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
landogo
landogo
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Sierra Leone
- ca loko
- ca landogo sin. compl.
- ar لوكو
- cy Loko
- cy Landogo sin. compl.
- de Loko
- de Landogo sin. compl.
- en Loko
- en Landogo sin. compl.
- es loko
- es landogo sin. compl.
- eu lokoera
- eu landogo sin. compl.
- fr loko
- fr landogo sin. compl.
- gl loko
- gl landogo sin. compl.
- gn loko
- gn landogo sin. compl.
- it loko
- it landogo sin. compl.
- ja ロコ語
- nl Loko
- nl Landogo sin. compl.
- pt loko
- pt landogo sin. compl.
- ru Локо
- ru Ландого sin. compl.
- zh 洛科语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Mande, Àfrica > Sierra Leone
Definició
Dins el grup de les llengües mandes, el loko és especialment proper al mende, una de les dues llengües amb més parlants de Sierra Leone, aproximadament 1.480.000 (l'altra és el temne, amb 1.200.000). Els dialectes del loko són el magbiambo, el gbendembu, el ngoahu, el nagbanmba, el sanda, el laia, el libisegahun, el koya, el ribbi i el buya.
Els lokos constitueixen el 3,4% de la població de Sierra Leone. També hi ha una petita comunitat lingüística loko al sud de la regió guineana de Futa Jalon.
Els lokos constitueixen el 3,4% de la població de Sierra Leone. També hi ha una petita comunitat lingüística loko al sud de la regió guineana de Futa Jalon.
langi
langi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rangi
- ca irangi sin. compl.
- ca kilaangi sin. compl.
- ca kilangi sin. compl.
- ca kirangi sin. compl.
- ca langi sin. compl.
- cod kilangi
- ar رانغي
- cy Rangi
- cy Irangi sin. compl.
- cy Kilaangi sin. compl.
- cy Kilangi sin. compl.
- cy Kirangi sin. compl.
- cy Langi sin. compl.
- de Langi
- de Irangi sin. compl.
- de Kilaangi sin. compl.
- de Kilangi sin. compl.
- de Kirangi sin. compl.
- de Rangi sin. compl.
- en Langi
- en Irangi sin. compl.
- en Kilaangi sin. compl.
- en Kilangi sin. compl.
- en Kirangi sin. compl.
- en Rangi sin. compl.
- es languí
- es irangi sin. compl.
- es kilaangi sin. compl.
- es kilangi sin. compl.
- es kirangi sin. compl.
- es langi sin. compl.
- es rangi sin. compl.
- eu rangiera
- eu irangi sin. compl.
- eu kilaangi sin. compl.
- eu kilangi sin. compl.
- eu kirangi sin. compl.
- eu langi sin. compl.
- eu langiera sin. compl.
- eu rangi sin. compl.
- fr rangi
- fr irangi sin. compl.
- fr kilaangi sin. compl.
- fr kilangi sin. compl.
- fr kirangi sin. compl.
- fr langi sin. compl.
- gl rangi
- gl irangi sin. compl.
- gl kilaangi sin. compl.
- gl kilangi sin. compl.
- gl kirangi sin. compl.
- gl langi sin. compl.
- gn rangi
- gn irangi sin. compl.
- gn kilaangi sin. compl.
- gn kilangi sin. compl.
- gn kirangi sin. compl.
- gn langi sin. compl.
- it rangi
- it irangi sin. compl.
- it kilaangi sin. compl.
- it kilangi sin. compl.
- it kirangi sin. compl.
- it langi sin. compl.
- pt rangi
- pt irangi sin. compl.
- pt kilaangi sin. compl.
- pt kilangi sin. compl.
- pt kirangi sin. compl.
- pt langi sin. compl.
- tmh Tarangit
- tmh Irangi sin. compl.
- tmh kilaangi sin. compl.
- tmh kilangi sin. compl.
- tmh kirangi sin. compl.
- tmh langi sin. compl.
- zh 朗吉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El rangi es parla al centre-nord de Tanzània, principalment al districte de Kondoa (a la regió de Dodoma), on és una de les llengües dominants. El territori lingüístic del rangi se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi i el mbugwe), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, iraqw, burunge) i la khoisan (sandawe). Es produeixen força matrimonis mixtos entre els grups rangi i burunge, fet que sovint provoca una assimilació per part dels burunges de la cultura i de la llengua rangi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
lanon
lanon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca maranao
- ca hiloona sin. compl.
- ca lanon sin. compl.
- ca maranaw sin. compl.
- ca ranao sin. compl.
- ar ماراناو
- cy Maranao
- cy Hiloona sin. compl.
- cy Lanon sin. compl.
- cy Maranaw sin. compl.
- cy Ranao sin. compl.
- de Maranao
- de Maranaw sin. compl.
- de Ranao sin. compl.
- en Maranao
- en Hiloona sin. compl.
- en Lanon sin. compl.
- en Maranaw sin. compl.
- en Ranao sin. compl.
- es maranao
- es ilanun sin. compl.
- es lanao sin. compl.
- es maranaw sin. compl.
- es ranao sin. compl.
- eu maranaoera
- eu hiloona sin. compl.
- eu lanon sin. compl.
- eu maranao sin. compl.
- eu maranaw sin. compl.
- eu ranao sin. compl.
- fr maranao
- fr hiloona sin. compl.
- fr lanon sin. compl.
- fr maranaw sin. compl.
- fr ranao sin. compl.
- gl maranao
- gl hiloona sin. compl.
- gl lanon sin. compl.
- gl maranaw sin. compl.
- gl ranao sin. compl.
- gn maranao
- gn hiloona sin. compl.
- gn lanon sin. compl.
- gn maranaw sin. compl.
- gn ranao sin. compl.
- it maranao
- it hiloona sin. compl.
- it lanon sin. compl.
- it maranaw sin. compl.
- it ranao sin. compl.
- pt maranao
- pt hiloona sin. compl.
- pt lanon sin. compl.
- pt maranaw sin. compl.
- pt ranao sin. compl.
- zh 马拉瑙语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definició
Els maranao són un dels grups etnolingüístics que viuen a l'illa de Mindanao i un dels majors grups de les Filipines que professen l'Islam. El terme maranao significa 'gent del llac' i reben aquest nom perquè el seu territori tradicional se situa a la regió del llac Lanao, el més gran de Mindanao i el segon de les Filipines.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).
El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els maranao s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
La llengua maranao és la novena llengua en nombre de parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 de parlants nadius), el cebuano (15.150.000), l'ilocano (6.000.000), el híligaynon (5.600.000), el bikol (4.500.000), el waray (2.500.000), el pampanga (2.000.000) i el pangasinan (1.150.000-2.000.000).
El maranao és la llengua dominant a la província de Lanao del Sud, on es concentren entre 450.000 i 550.000 parlants. A més, és una de les dues llengües predominants entre la població musulmana de les Filipines, juntament amb el magindanao.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb l'ilaum i el magindanao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
lapalapa
lapalapa
Aïllada, Amèrica > Bolívia
- ca leco
- ca lapalapa sin. compl.
- ca leko sin. compl.
- ca ripa sin. compl.
- cod buruwa
- ar ليكوية
- cy Leco
- cy Lapalapa sin. compl.
- cy Leko sin. compl.
- cy Ripa sin. compl.
- de Leco
- de Lapalapa sin. compl.
- de Leko sin. compl.
- en Leco
- en Lapalapa sin. compl.
- en Leko sin. compl.
- en Rik'a sin. compl.
- en Ripa sin. compl.
- es leco
- es lapalapa sin. compl.
- es leko sin. compl.
- es ripa sin. compl.
- eu lekoera
- eu lapalapa sin. compl.
- eu leco sin. compl.
- eu leko sin. compl.
- eu ripa sin. compl.
- fr leco
- fr lapalapa sin. compl.
- fr leko sin. compl.
- fr ripa sin. compl.
- gl leco
- gl lapalapa sin. compl.
- gl leko sin. compl.
- gl ripa sin. compl.
- gn leko
- gn lapalapa sin. compl.
- gn leko sin. compl.
- gn ripa sin. compl.
- it leco
- it lapalapa sin. compl.
- it leko sin. compl.
- it ripa sin. compl.
- ja レコ語
- ja リパ語 sin. compl.
- ja ラパラパ語 sin. compl.
- nl Leco
- nl Lapalapa sin. compl.
- nl Leko sin. compl.
- nl Ripa sin. compl.
- pt leco
- pt lapalapa sin. compl.
- pt leko sin. compl.
- pt ripa sin. compl.
- ru Леко
- ru Рипа sin. compl.
- ru Лапалапа sin. compl.
- sw Leco
- sw Lapalapa sin. compl.
- sw Leko sin. compl.
- sw Ripa sin. compl.
- tmh Talikut
- zh 勒克
- zh 勒科 sin. compl.
- zh 里帕 sin. compl.
- zh 拉帕拉帕 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Bolívia
Definició
L'any 1988 es va considerar extingida, però l'any 1994 un lingüista va trobar alguns parlants, ja grans, amb els quals va treballar per ampliar la poca informació de què disposàvem sobre aquesta llengua.
