kibwyo
kibwyo
Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània
- ca mbugu
- ca kibwyo sin. compl.
- ca ma'a sin. compl.
- ca mbougou sin. compl.
- ca wa maathi sin. compl.
- ca wama'a sin. compl.
- cod ma'á
- ar مبوغو
- cy Mbugu
- cy Kibwyo sin. compl.
- cy Mbougou sin. compl.
- cy Wa maathi sin. compl.
- cy Wama'a sin. compl.
- de Mbugu
- de Kibwyo sin. compl.
- de Ma'a sin. compl.
- de Mbougou sin. compl.
- de Wa Maathi sin. compl.
- de Wama'a sin. compl.
- en Mbugu
- en Kibwyo sin. compl.
- en Ma'a sin. compl.
- en Mbougou sin. compl.
- en Wa Maathi sin. compl.
- en Wama'a sin. compl.
- es embugu
- es kibwyo sin. compl.
- es ma'a sin. compl.
- es mbougou sin. compl.
- es mbugu sin. compl.
- es wa maathi sin. compl.
- es wama'a sin. compl.
- eu mbuguera
- eu kibwyo sin. compl.
- eu ma'a sin. compl.
- eu mbougou sin. compl.
- eu mbugu sin. compl.
- eu wa maathi sin. compl.
- eu wama'a sin. compl.
- fr mbugu
- fr kibwyo sin. compl.
- fr ma'a sin. compl.
- fr mbougou sin. compl.
- fr wa maathi sin. compl.
- fr wama'a sin. compl.
- gl mbugu
- gl kibwyo sin. compl.
- gl ma'a sin. compl.
- gl mbougou sin. compl.
- gl wa maathi sin. compl.
- gl wama'a sin. compl.
- gn mbugu
- gn kibwyo sin. compl.
- gn ma'a sin. compl.
- gn mbougou sin. compl.
- gn wa maathi sin. compl.
- gn wama'a sin. compl.
- it mbugu
- it kibwyo sin. compl.
- it ma'a sin. compl.
- it mbougou sin. compl.
- it wa maathi sin. compl.
- it wama'a sin. compl.
- pt mbugu
- pt kibwyo sin. compl.
- pt ma'a sin. compl.
- pt mbougou sin. compl.
- pt wa maathi sin. compl.
- pt wama'a sin. compl.
- tmh Tambugut
- tmh kibwyo sin. compl.
- tmh Ma'a sin. compl.
- tmh mbougou sin. compl.
- tmh wa maathi sin. compl.
- tmh wama'a sin. compl.
- zh 姆布古语
- num Sistema aràbic
Llengua mixta de base cuixítica i bantu, Àfrica > Tanzània
Definició
Els parlants de mbugu viuen dispersos a les muntanyes Usambara (Tanzània), on viuen també parlants de shambaa i de pare (totes dues llengües bantú). De fet, els mbugus parlen generalment suahili (llengua nacional), shambaa (llengua dominant de la regió) i/o pare.
El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:
- El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.
- El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.
No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.
No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.
El ma'a o mbugu és sovint considerat una llengua mixta. Es poden distingir dues varietats de mbugu:
- El kimbugu cha kawaida ('mbugu normal, usual'), similar, tant des d'un punt de vista gramatical com lèxic, al pare, una llengua bantú.
- El ma'a o kimbugu cha ndani ('mbugu interior'), una llengua mixta, que comparteix la mateixa gramàtica del pare (llengua bantú), però que presenta un elevat nombre d'arrels lèxiques no bantú, una part important de les quals és d'origen cuixític. Hi ha autors que consideren el mbugu interior un registre lèxic del mbugu normal.
No està gaire clar l'origen de la varietat kimbugu cha ndani. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre parlants de la varietat kimbugu cha kawaida amb l'objectiu de distingir-se dels seus veïns bantú.
No s'ha de confondre el nom mbugu amb mbugwe, el qual fa referència a una llengua bantú lingüísticament propera al rangi.
kidigo
kidigo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca digo
- ca chidigo sin. compl.
- ca kidigo sin. compl.
- de Chidigo
- de Digo sin. compl.
- de Kidigo sin. compl.
- en Digo
- en Chidigo sin. compl.
- en Kidigo sin. compl.
- es digo
- es chidigo sin. compl.
- es kidigo sin. compl.
- eu digo
- eu chidigo sin. compl.
- eu kidigo sin. compl.
- fr chidigo
- fr digo sin. compl.
- fr kidigo sin. compl.
- gl digo
- gl chidigo sin. compl.
- gl kidigo sin. compl.
- it digo
- it chidigo sin. compl.
- it kidigo sin. compl.
- nl Digo
- nl Chidigo sin. compl.
- nl Kidigo sin. compl.
- pt digo
- pt chidigo sin. compl.
- pt kidigo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definició
El digo es parla als dos costats de la frontera entre Tanzània i Kenya. El seu territori tradicional se situa entre Mombasa (Kenya) al nord i Tanga (Tanzània) al sud.
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
kidjaluo
kidjaluo
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca luo
- ca dholuo sin. compl.
- ca kavirondo sin. compl.
- ca kidjaluo sin. compl.
- ar لوو
- cy Luo
- cy Dholuo sin. compl.
- cy Kavirondo sin. compl.
- cy Kidjaluo sin. compl.
- de Luo
- de Dholuo sin. compl.
- de Kavirondo sin. compl.
- de Kidjaluo sin. compl.
- en Luo
- en Dholuo sin. compl.
- en Kavirondo sin. compl.
- en Kavirondo Luo sin. compl.
- en Kidjaluo sin. compl.
- en Nilotic Kavirondo sin. compl.
- es lúo
- es dholuo sin. compl.
- es kavirondo sin. compl.
- es kidjaluo sin. compl.
- eu luoera
- eu dholuo sin. compl.
- eu kavirondo sin. compl.
- eu kidjaluo sin. compl.
- eu luo sin. compl.
- fr luo
- fr dholuo sin. compl.
- fr kavirondo sin. compl.
- fr kidjaluo sin. compl.
- gl luo
- gl dholuo sin. compl.
- gl kavirondo sin. compl.
- gl kidjaluo sin. compl.
- gn luo
- gn dholuo sin. compl.
- gn kavirondo sin. compl.
- gn kidjaluo sin. compl.
- it luo
- it dholuo sin. compl.
- it kavirondo sin. compl.
- it kidjaluo sin. compl.
- pt luo
- pt dholuo sin. compl.
- pt kavirondo sin. compl.
- pt kidjaluo sin. compl.
- tmh Taluot
- tmh Dholuo sin. compl.
- tmh kavirondo sin. compl.
- tmh kidjaluo sin. compl.
- zh 卢奥语
- num Sistema aràbic
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup ètnic luo (que s'autodenomina joluo) està establert principalment a Kenya, on constitueix un dels grups majoritaris (aproximadament el 12% de la població total), juntament amb el kikuiu (20%) i el luyia (14%). Els luos també viuen al nord de Tanzània, concretament a l'est del llac Victòria, a prop de la frontera amb Kenya. Els luos han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els subes (la majoria dels membres de la qual, per exemple, són bilingües suba-luo), els swetes, els sizakis, els kuryes i els surwes.
Generalment. els parlants del luo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i del 40% de la població de Kenya.
El luo és lingüísticament proper a les llengües shilluk, dinka, alur, acholi, lango, padhola.
El terme dholuo significa 'gent luo'.
Generalment. els parlants del luo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i del 40% de la població de Kenya.
El luo és lingüísticament proper a les llengües shilluk, dinka, alur, acholi, lango, padhola.
El terme dholuo significa 'gent luo'.
kidoe
kidoe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca doe
- ca dohe sin. compl.
- ca kidoe sin. compl.
- de Doe
- de Dohe sin. compl.
- de Kidoe sin. compl.
- en Doe
- en Dohe sin. compl.
- en Kidoe sin. compl.
- es doe
- es dohe sin. compl.
- es kidoe sin. compl.
- eu doe
- eu dohe sin. compl.
- eu kidoe sin. compl.
- fr doe
- fr dohe sin. compl.
- fr kidoe sin. compl.
- gl doe
- gl dohe sin. compl.
- gl kidoe sin. compl.
- it doe
- it dohe sin. compl.
- it kidoe sin. compl.
- nl Doe
- nl Dohe sin. compl.
- nl Kidoe sin. compl.
- pt doe
- pt dohe sin. compl.
- pt kidoe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic doe se situa a la costa nord de Tanzània, a la regió de Pwani. De fet, el terme pwani significa 'costa' en suahili.
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kidzem
kidzem
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca babanki
- ca kedjom sin. compl.
- ca kejeng sin. compl.
- ca kejom sin. compl.
- ca kidzem sin. compl.
- ca kidzom sin. compl.
- cod nga-kejom
- de Babanki
- de Kedjom sin. compl.
- de Kejeng sin. compl.
- de Kejom sin. compl.
- de Kidzem sin. compl.
- en Babanki
- en Kedjom sin. compl.
- en Kejeng sin. compl.
- en Kejom sin. compl.
- en Kidzem sin. compl.
- en Kidzom sin. compl.
- es babanki
- es kedjom sin. compl.
- es kejeng sin. compl.
- es kejom sin. compl.
- es kidzem sin. compl.
- es kidzom sin. compl.
- eu babanki
- eu kedjom sin. compl.
- eu kejeng sin. compl.
- eu kejom sin. compl.
- eu kidzem sin. compl.
- eu kidzom sin. compl.
- fr babanki
- fr kedjom sin. compl.
- fr kejeng sin. compl.
- fr kejom sin. compl.
- fr kidzem sin. compl.
- gl babanki
- gl kedjom sin. compl.
- gl kejeng sin. compl.
- gl kejom sin. compl.
- gl kidzem sin. compl.
- gl kidzom sin. compl.
- it babanki
- it kedjom sin. compl.
- it kejeng sin. compl.
- it kejom sin. compl.
- it kidzem sin. compl.
- it kidzom sin. compl.
- nl Babanki
- nl Kedjom sin. compl.
- nl Kejeng sin. compl.
- nl Kejom sin. compl.
- nl Kidzem sin. compl.
- pt babanki
- pt kedjom sin. compl.
- pt kejeng sin. compl.
- pt kejom sin. compl.
- pt kidzem sin. compl.
- pt kidzom sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definició
El babanki es parla principalment a dos pobles situats al sud-oest del Camerun: Kejom-Ketinguh, nom que significa 'sota la pedra' i Kejom-Keku, 'al bosc'.
L'autodenominació del poble babanki és kejom i el nom que utilitzen per a referir-se a la seva llengua nga-kejom. La denominació babanki els va ser aplicada pel poble bali (o mungaka).
Dins de la comunitat babanki, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (utilitzat com a llengua franca a la regió) o l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el babanki o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el babanki en les seves explicacions.
El babanki forma part del grup de llengües ring central, que inclou el bum, el mmem, l'oku o kuo i el kom (la més propera lingüísticament i geogràficament al babanki).
L'autodenominació del poble babanki és kejom i el nom que utilitzen per a referir-se a la seva llengua nga-kejom. La denominació babanki els va ser aplicada pel poble bali (o mungaka).
Dins de la comunitat babanki, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (utilitzat com a llengua franca a la regió) o l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el babanki o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el babanki en les seves explicacions.
El babanki forma part del grup de llengües ring central, que inclou el bum, el mmem, l'oku o kuo i el kom (la més propera lingüísticament i geogràficament al babanki).
kidzom
kidzom
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
- ca babanki
- ca kedjom sin. compl.
- ca kejeng sin. compl.
- ca kejom sin. compl.
- ca kidzem sin. compl.
- ca kidzom sin. compl.
- cod nga-kejom
- de Babanki
- de Kedjom sin. compl.
- de Kejeng sin. compl.
- de Kejom sin. compl.
- de Kidzem sin. compl.
- en Babanki
- en Kedjom sin. compl.
- en Kejeng sin. compl.
- en Kejom sin. compl.
- en Kidzem sin. compl.
- en Kidzom sin. compl.
- es babanki
- es kedjom sin. compl.
- es kejeng sin. compl.
- es kejom sin. compl.
- es kidzem sin. compl.
- es kidzom sin. compl.
- eu babanki
- eu kedjom sin. compl.
- eu kejeng sin. compl.
- eu kejom sin. compl.
- eu kidzem sin. compl.
- eu kidzom sin. compl.
- fr babanki
- fr kedjom sin. compl.
- fr kejeng sin. compl.
- fr kejom sin. compl.
- fr kidzem sin. compl.
- gl babanki
- gl kedjom sin. compl.
- gl kejeng sin. compl.
- gl kejom sin. compl.
- gl kidzem sin. compl.
- gl kidzom sin. compl.
- it babanki
- it kedjom sin. compl.
- it kejeng sin. compl.
- it kejom sin. compl.
- it kidzem sin. compl.
- it kidzom sin. compl.
- nl Babanki
- nl Kedjom sin. compl.
- nl Kejeng sin. compl.
- nl Kejom sin. compl.
- nl Kidzem sin. compl.
- pt babanki
- pt kedjom sin. compl.
- pt kejeng sin. compl.
- pt kejom sin. compl.
- pt kidzem sin. compl.
- pt kidzom sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Ring, Àfrica > Camerun
Definició
El babanki es parla principalment a dos pobles situats al sud-oest del Camerun: Kejom-Ketinguh, nom que significa 'sota la pedra' i Kejom-Keku, 'al bosc'.
L'autodenominació del poble babanki és kejom i el nom que utilitzen per a referir-se a la seva llengua nga-kejom. La denominació babanki els va ser aplicada pel poble bali (o mungaka).
Dins de la comunitat babanki, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (utilitzat com a llengua franca a la regió) o l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el babanki o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el babanki en les seves explicacions.
El babanki forma part del grup de llengües ring central, que inclou el bum, el mmem, l'oku o kuo i el kom (la més propera lingüísticament i geogràficament al babanki).
L'autodenominació del poble babanki és kejom i el nom que utilitzen per a referir-se a la seva llengua nga-kejom. La denominació babanki els va ser aplicada pel poble bali (o mungaka).
Dins de la comunitat babanki, la llengua s'empra amb normalitat a la llar, l'església i en altres àmbits públics. En les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, generalment utilitzen el pidgin anglès del Camerun (utilitzat com a llengua franca a la regió) o l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el babanki o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el babanki en les seves explicacions.
El babanki forma part del grup de llengües ring central, que inclou el bum, el mmem, l'oku o kuo i el kom (la més propera lingüísticament i geogràficament al babanki).
kifipa
kifipa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca fipa
- ca cifipa sin. compl.
- ca fiba sin. compl.
- ca icifipa sin. compl.
- ca kifipa sin. compl.
- ar فيبا
- cy Fipa
- cy Cifipa sin. compl.
- cy Fiba sin. compl.
- cy Icifipa sin. compl.
- cy Kifipa sin. compl.
- de Fipa
- de Cifipa sin. compl.
- de Fiba sin. compl.
- de Icifipa sin. compl.
- de Kifipa sin. compl.
- en Fipa
- en Cifipa sin. compl.
- en Fiba sin. compl.
- en Icifipa sin. compl.
- en Kifipa sin. compl.
- es fipa
- es cifipa sin. compl.
- es fiba sin. compl.
- es icifipa sin. compl.
- es kifipa sin. compl.
- eu fipera
- eu cifipa sin. compl.
- eu fiba sin. compl.
- eu fipa sin. compl.
- eu icifipa sin. compl.
- eu kifipa sin. compl.
- fr fipa
- fr cifipa sin. compl.
- fr fiba sin. compl.
- fr icifipa sin. compl.
- fr kifipa sin. compl.
- gl fipa
- gl cifipa sin. compl.
- gl fiba sin. compl.
- gl icifipa sin. compl.
- gl kifipa sin. compl.
- gn fipa
- gn cifipa sin. compl.
- gn fiba sin. compl.
- gn icifipa sin. compl.
- gn kifipa sin. compl.
- it fipa
- it cifipa sin. compl.
- it fiba sin. compl.
- it icifipa sin. compl.
- it kifipa sin. compl.
- pt fipa
- pt cifipa sin. compl.
- pt fiba sin. compl.
- pt icifipa sin. compl.
- pt kifipa sin. compl.
- tmh Tafipat
- tmh Cifipa sin. compl.
- tmh fiba sin. compl.
- tmh icifipa sin. compl.
- tmh kifipa sin. compl.
- zh 菲帕语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).
Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kigiwo
kigiwo
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vemgo-mabas
- ca ghuduvun sin. compl.
- ca kigiwo sin. compl.
- ca mabas sin. compl.
- ca maya sin. compl.
- ca vemgo sin. compl.
- cod ghuduvun
- cod kigiwo
- de Vemgo-Mabas
- en Vemgo-mabas
- en Ghuduvun sin. compl.
- en Kigiwo sin. compl.
- en Mabas sin. compl.
- en Maya sin. compl.
- en Vemgo sin. compl.
- es vemgo-mabas
- es ghuduvun sin. compl.
- es kigiwo sin. compl.
- es mabas sin. compl.
- es maya sin. compl.
- es vemgo sin. compl.
- eu vemgo-mabas
- eu ghuduvun sin. compl.
- eu kigiwo sin. compl.
- eu mabas sin. compl.
- eu maya sin. compl.
- eu vemgo sin. compl.
- fr vemgo-Mabas
- gl vemgo-mabas
- gl ghuduvun sin. compl.
- gl kigiwo sin. compl.
- gl mabas sin. compl.
- gl maya sin. compl.
- gl vemgo sin. compl.
- it vemgo-mabas
- it ghuduvun sin. compl.
- it kigiwo sin. compl.
- it mabas sin. compl.
- it maya sin. compl.
- it vemgo sin. compl.
- nl Vemgomabas
- pt vemgo-mabas
- pt ghuduvun sin. compl.
- pt kigiwo sin. compl.
- pt mabas sin. compl.
- pt maya sin. compl.
- pt vemgo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El vemgo-mabas és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i lamang, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la vemgo-mabas de la banda camerunesa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
La llengua vemgo-mabas ha estat considerada dialecte del lamang en alguns estudis lingüístics. Tanmateix, la intel·ligibilitat entre vemgo-mabas i lamang és massa baixa per considerar-les varietats d'una mateixa llengua. Són freqüents els casaments interètnics de vemgo-mabas i lamangs, de manera que molt sovint els membres d'una comunitat coneixen la llengua de l'altra.
El vemgo-mabas consta de dos dialectes principals: el vemgo, parlat a les planes de Nigèria, i el mabas, de les muntanyes del Camerun; el dialecte mabas inclou la subvarietat vizik de les muntanyes nigerianes. Convé aclarir que els termes vemgo i mabas són els emprats en l'àmbit administratiu, però no coincideixen amb les denominacions dels mateixos parlants: el grup vemgo anomena la seva llengua ghuduvun i el mabas, kigiwo.
Les llengües dominants per a les comunicacions interètniques de la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) són el haussa a Nigèria i el ful al Camerun. Sembla que els joves mostren certa preferència pel haussa en detriment de la llengua pròpia, tendència que podria representar un primer pas cap a la substitució del vemgo-mabas a Nigèria. A més, a les escoles de Nigèria l'alfabetització es duu a terme en anglès, mentre que al Camerun és en francès.
kigogo
kigogo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gogo
- ca chigogo sin. compl.
- ca cigogo sin. compl.
- ca kigogo sin. compl.
- cod chigogo
- cod cigogo
- cod kigogo
- ar غوغو
- cy Gogo
- cy Chigogo sin. compl.
- cy Cigogo sin. compl.
- cy Kigogo sin. compl.
- de Gogo
- de Chigogo sin. compl.
- de Cigogo sin. compl.
- de Kigogo sin. compl.
- en Gogo
- en Chigogo sin. compl.
- en Cigogo sin. compl.
- en Kigogo sin. compl.
- es gogo
- es chigogo sin. compl.
- es cigogo sin. compl.
- es kigogo sin. compl.
- eu gogoera
- eu chigogo sin. compl.
- eu cigogo sin. compl.
- eu gogo sin. compl.
- eu kigogo sin. compl.
- fr gogo
- fr chigogo sin. compl.
- fr cigogo sin. compl.
- fr kigogo sin. compl.
- gl gogo
- gl chigogo sin. compl.
- gl cigogo sin. compl.
- gl kigogo sin. compl.
- gn gogo
- gn chigogo sin. compl.
- gn cigogo sin. compl.
- gn kigogo sin. compl.
- it gogo
- it chigogo sin. compl.
- it cigogo sin. compl.
- it kigogo sin. compl.
- pt gogo
- pt chigogo sin. compl.
- pt cigogo sin. compl.
- pt kigogo sin. compl.
- tmh Tagugut
- zh 哥戈语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic gogo constitueix aproximadament el 4% de la població de Tanzània.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.
Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.
Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).
El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.
Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kigweno
kigweno
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca gweno
- ca kigweno sin. compl.
- ca ugweno sin. compl.
- ar غوينو
- cy Gweno
- cy Kigweno sin. compl.
- cy Ugweno sin. compl.
- de Gweno
- de Kigweno sin. compl.
- de Ugweno sin. compl.
- en Gweno
- en Kigweno sin. compl.
- en Ugweno sin. compl.
- es güeno
- es kigweno sin. compl.
- es ugweno sin. compl.
- eu gwenoera
- eu gweno sin. compl.
- eu kigweno sin. compl.
- eu ugweno sin. compl.
- fr gweno
- fr kigweno sin. compl.
- fr ugweno sin. compl.
- gl gweno
- gl kigweno sin. compl.
- gl ugweno sin. compl.
- gn gueno
- gn kigweno sin. compl.
- gn ugweno sin. compl.
- it gweno
- it kigweno sin. compl.
- it ugweno sin. compl.
- pt gweno
- pt kigweno sin. compl.
- pt ugweno sin. compl.
- tmh Tagwenut
- tmh Kigweno sin. compl.
- tmh ugweno sin. compl.
- zh 格维诺语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Actualment la llengua gweno es troba pràcticament extingida, ja que tots els membres del grup ètnic gweno parlen la llengua asu i un alt percentatge d'aquests membres parlen també suahili. Les causes principals d'aquesta substitució són, d'una banda, la promoció del suahili que fa el govern de Tanzània, i de l'altra, la immigració de parlants d'asu al territori gweno. Cap a l'any 1840 es va produir l'arribada de parlants d'asu al territori gweno. Els asus van anar dominant gradualment els gwenos, també en l'aspecte lingüístic, ja que la llengua asu va ser afavorida pels missioners des del 1900.
El gweno s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El gweno s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
