corrosió
corrosió
Geomorfologia
- ca corrosió, n f
- es corrosión
- fr corrosion
- en corrosion
Geomorfologia
Definició
Meteorització química o dissolució superficial de les roques causada per la humitat o l'aigua.
cos negre
cos negre
Climatologia
- ca cos negre, n m
- ca radiador integral, n m sin. compl.
- ca radiador perfecte, n m sin. compl.
- es cuerpo negro
- fr corps noir
- fr radiateur intégral
- en black body
- en full radiator
Climatologia
Definició
Cos que és capaç d'emetre la màxima radiació per unitat de superfície i de temps d'acord amb una determinada temperatura.
cosmopolita
cosmopolita
Biogeografia
- ca cosmopolita, adj
- es cosmopolita
- fr cosmopolite
- en cosmopolitan
Biogeografia
Definició
Dit del tàxon que es desenvolupa gairebé arreu del món.
Nota
- Són cosmopolites moltes plantes aquàtiques, les males herbes i, en general, les plantes i els animals la distribució dels quals està relacionada amb la presència i les activitats humanes. L'home també és una espècie cosmopolita.
costa
costa
Geomorfologia
- ca costa, n f
- ca litoral, n m
- es costa
- es litoral
- fr côte
- fr littoral
- en coast
- en littoral
- en shoreline
Geomorfologia
Definició
Faixa de terra en contacte amb el mar.
coster
coster
Geomorfologia
- ca coster, n m
- ca vessant, n m/f
- es ladera
- es vertiente
- fr versant
- en slope
- en versant
Geomorfologia
Definició
Superfície del relleu inclinada amb un pendent comprès aproximadament entre 2º i 40º.
cota
cota
La Terra
- ca cota, n f
- es cota
- fr cote
- en spot height
La Terra
Definició
Número que en els mapes i els plànols indica l'altitud d'un punt sobre el nivell del mar o respecte a un altre de referència.
cova
cova
Geomorfologia
- ca cova, n f
- ca caverna, n f sin. compl.
- ca gruta, n f sin. compl.
- es caverna
- es cueva
- es gruta
- fr caverne
- fr grotte
- en cave
- en cavern
Geomorfologia
Definició
Cavitat subterrània més o menys profunda, de desenvolupament més aviat horitzontal, generalment originada per processos càrstics.
cràter
cràter
Geomorfologia
- ca cràter, n m
- es cráter
- fr cratère
- en crater
Geomorfologia
Definició
Boca de sortida dels materials eruptius d'un volcà, que sovint constitueix una depressió originada per una explosió o un enfonsament.
cràter meteorític
cràter meteorític
Geomorfologia
- ca cràter meteorític, n m
- es cráter de meteorito
- fr cratère d'impact
- fr cratère de météorite
- fr cratère météoritique
- en impact crater
- en meteorite crater
- en meteoritic crater
Geomorfologia
Definició
Depressió de la superfície terrestre produïda per l'impacte d'un meteorit.
crató
crató
Geomorfologia
- ca crató, n m
- es cratón
- fr craton
- en craton
Geomorfologia
Definició
Sector molt extens de l'escorça terrestre que ha arribat a un grau notable d'estabilitat i que ha estat poc deformat des de fa temps.
Nota
- Conceptualment engloba els escuts i els massissos.
