clima del sòl
clima del sòl
Ciència del sòl
- ca clima del sòl, n m
- es clima del suelo
- fr climat du sol
- en soil climate
Ciència del sòl
Definició
Clima intern del sòl, que resulta de l'acció de factors climàtics generals i de condicions locals relacionades amb l'aeració del sòl.
Nota
- En la classificació Soil Taxonomy el clima del sòl és un element caracteritzador de les diferents unitats, i queda definit per la combinació del règim d'humitat i del règim de temperatura del sòl.
clima marítim
clima marítim
Climatologia
- ca clima marítim, n m
- es clima marítimo
- fr climat maritime
- en maritime climate
Climatologia
Definició
Clima propi de les regions adjacents al mar, caracteritzat per petites oscil·lacions tèrmiques diürnes i anuals i una humitat relativa elevada.
clima mediterrani
clima mediterrani
Climatologia
- ca clima mediterrani, n m
- es clima mediterráneo
- fr climat méditerranéen
- en Mediterranean climate
Climatologia
Definició
Clima caracteritzat per una temperatura relativament elevada, tant a l'estiu com a l'hivern, estius secs i precipitacions més o menys freqüents durant la primavera i la tardor.
clima oceànic
clima oceànic
Climatologia
- ca clima oceànic, n m
- ca clima atlàntic, n m sin. compl.
- es clima atlántico
- es clima oceánico
- fr climat atlantique
- fr climat océanique
- en Atlantic climate
- en oceanic climate
Climatologia
Definició
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada, caracteritzat pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscil·lació tèrmica anual molt petita, l'existència d'estacions intermèdies molt ben definides, pluges abundants i repartides al llarg de l'any i humitat i nuvolositat elevades.
climatologia
climatologia
Climatologia
- ca climatologia, n f
- es climatología
- fr climatologie
- en climatology
Climatologia
Definició
Ciència que estudia el clima, especialment els factors que el determinen, els seus elements, la distribució sobre la superfície terrestre i la influència sobre els éssers vius.
clímax
clímax
Biogeografia
- ca clímax, n f
- ca comunitat climàcica, n f sin. compl.
- ca comunitat clímax, n f sin. compl.
- es clímax
- es comunidad clímax
- fr climax
- fr communauté climacique
- en climax
- en climax community
Biogeografia
Definició
Comunitat vegetal més o menys estable, en equilibri dinàmic amb les condicions ambientals existents, que representa l'estadi final d'una successió ecològica.
climograma
climograma
Climatologia
- ca climograma, n m
- es climagrama
- es climograma
- fr climagramme
- fr climatogramme
- fr climogramme
- en climagram
- en climatic diagram
- en climogram
- en climograph
Climatologia
Definició
Diagrama en què són representats els valors mensuals de dos elements meteorològics, de manera que unint les coordenades dels dotze mesos s'obté una corba que permet estudiar les variacions associades a ambdós elements.
clina
clina
Biogeografia
- ca clina, n f
- es clina
- fr cline
- en cline
Biogeografia
Definició
Canvi gradual en els caràcters fenotípics dels individus pertanyents a un mateix tàxon en l'àrea de distribució que ocupen, que és el reflex de variacions en determinats factors ecològics.
clisèrie
clisèrie
Biogeografia
- ca clisèrie, n f
- es cliserie
- fr clisère
- en clisere
Biogeografia
Definició
Successió de diferents associacions vegetals determinades per la variació del clima en sentit latitudinal o altitudinal.
Nota
- En seria un exemple el pas de la tundra a l'estepa a través de la taigà, els boscs mixts i els boscs caducifolis, tant a Rússia com al Canadà, o la que als Pirineus va dels boscs perennifolis mediterranis fins als prats alpins.
clusa
clusa
Geomorfologia
- ca clusa, n f
- es valle transversal
- fr vallée transversale
- en transverse valley
Geomorfologia
Definició
Vall oberta transversalment en relació amb la direcció de les capes més resistents a l'erosió en una zona de plegament o que forma una cuesta.
