Back to top
  • ca  botafió de ris, n m
  • ca  ris, n m sin. compl.

Definició
Cadascun dels petits caps que pengen arrenglerats a ambdues cares de la vela i que serveix per disminuir-ne la superfície quan fa molt de vent.
  • ca  botafora, n f
  • ca  caçaescota, n f sin. compl.

Definició
Botaló de popa de les barques de mitjana que permet caçar l'escota de la vela mitjana.
  • ca  botall, n m

Definició
Barril petit propi de les barques per transportar l'aigua dolça o el vi.
  • ca  botaló, n m
  • ca  batallol, n m sin. compl.

Definició
Masteler del bauprès.
  • ca  tangó, n m
  • ca  botaló, n m sin. compl.

Definició
Perxa situada als costats del vaixell, que permet amarrar-hi els bots de servei quan està fondejat.
  • ca  botaló, n m
  • ca  batallol, n m sin. compl.

Definició
Petit arbre que surt gairebé horitzontal de la proa d'una embarcació i que és retràctil.
  • ca  botaló d'ala, n m

Definició
Botaló que es munta als penols de les vergues per aparellar les ales.
  • ca  botaló de floc, n m

Definició
Botaló que perllonga el bauprès unit per la part de dalt mitjançant tamborets.
botaló de petifloc botaló de petifloc

  • ca  botaló de petifloc, n m

Definició
Botaló que perllonga el botaló de floc unit per la part de dalt mitjançant tamborets.
  • ca  estamenera, n f
  • ca  botana, n f sin. compl.

Definició
Peça de fusta que va pernada al medís i puja pel costat de l'embarcació fins a la coberta per formar la carcassa del buc.

Nota

  • Juntament amb el medís, compon la quaderna d'una embarcació.