tirar l'àncora
tirar l'àncora
- ca fondejar, v tr
- ca ancorar, v tr sin. compl.
- ca sorgir, v tr sin. compl.
- ca tirar àncores, v tr sin. compl.
- ca tirar l'àncora, v tr sin. compl.
- es fondear
Definició
Practicar la maniobra necessària perquè la nau quedi subjectada al fons amb seguretat.
tirar l'art
tirar l'art
- ca tirar l'art, v intr
Definició
Estirar les cordes de l'art des de terra per anar arrossegant l'ormeig fins que arriba a la costa.
tiravira
tiravira
- ca tiravira, n f
Definició
Corda que serveix per a ajudar a fer força quan el cóp d'un ormeig de pesca és molt feixuc i no es pot acabar de voltar per excés de pes quan ja és a l'orla.
tiró
tiró
- ca tiró, n m
Definició
Cadena llarga i gruixuda que s'enganxa a la braga quan ha de treure una embarcació a terra.
tisora
tisora
- ca tisora, n f
- es tijera
Definició
Càbria formada per dues perxes disposades en angle i unides per un extrem per mitjà d'una trinca portuguesa o altre sistema.
tisores
tisores
- ca tisores, n f pl
- ca estisores, n f pl sin. compl.
Definició
Instrument de tallar que consisteix en dues làmines tallants amb mànecs, entrecreuades i unides en el punt d'entrecreuament per un piu, al voltant del qual poden girar.
tisores
tisores
- ca tisores, n f pl
- ca estisores, n f pl sin. compl.
- es tijeras
Definició
Suport que sosté la botavara quan la vela no és hissada.
tità
tità
- ca tità, n m
Definició
Grua per a aixecar grans pesos.
titani
titani
- ca titani, n m
- sbl Ti
Definició
Metall de transició, pulverulent, d'un gris d'acer, infusible.
to
to
- ca to, n m
Definició
Art de pesca que consisteix en 4 o 5 nanses unides amb una corda.
