plana
plana
- ca plana, n f
Definició
Ribot per a polir emprat pels mestres d'aixa, pels boters.
planar
planar
- ca planar, v intr
- es planear
Definició
Navegar evitant al màxim la resistència a la fricció de l'aigua a fi d'augmentar la velocitat de l'embarcació.
planar
planar
- ca planar, v intr
- es planear
Definició
Nedar entre dues aigües mantenint l'horitzontalitat per observar el fons.
planassa
planassa
- ca planassa, n f
Definició
Elevació de terra plana, especialment al fons de la mar.
planatge
planatge
- ca planatge, n m
- es planeo
Definició
Navegació en què s'evita al màxim la resistència a la fricció de l'aigua a fi d'augmentar la velocitat de l'embarcació.
plàncton
plàncton
- ca plàncton, n m
Definició
Conjunt de microorganismes vegetals o animals que viuen en suspensió en aigües dolces o marines.
plàncton
plàncton
- ca plàncton, n m
Definició
Conjunt de microorganismes vegetals o animals que viuen en suspensió en aigües dolces o marines.
planctònic -a
planctònic -a
- ca planctònic -a, adj
Definició
Relatiu o pertanyent al plàncton.
planejar
planejar
- ca planejar, v tr
- es aparar
Definició
Fer plana o llisa la superfície d'una peça de fusta passant-hi la plana, el ribot, la garlopa o treballant-la amb la planejadora o màquina d'obrar o planejar.
planeta
planeta
- ca planeta, n m
- ca planeta primari, n m sin. compl.
Definició
Astre opac que gira al voltant del Sol o d'un altre estel descrivint òrbites el·líptiques.
