corda de déntol
corda de déntol
- ca corda de nero, n f
- ca corda de déntol, n f sin. compl.
Definició
Ormeig consistent en una corda resistent, que porta un suro al capdamunt perquè sigui fàcilment visible i trobable quan s'ha de llevar, i una pedra grossa al capdavall perquè rodi al fons.
corda de la campana
corda de la campana
- ca corda de la campana, n f
- es cuerda de la campana
Definició
Corda que va lligada al batall o a la tremuja d'una campana i que en ésser estirada la fa sonar.
corda de molta
corda de molta
- ca corda de molta, n f
Definició
Corda gruixuda.
corda de nero
corda de nero
- ca corda de nero, n f
- ca corda de déntol, n f sin. compl.
Definició
Ormeig consistent en una corda resistent, que porta un suro al capdamunt perquè sigui fàcilment visible i trobable quan s'ha de llevar, i una pedra grossa al capdavall perquè rodi al fons.
corda de nusos
corda de nusos
- ca corda de nusos, n f
- es cuerda de nudos
Definició
Corda en què s'han fet nusos equidistants per poder-s'hi enfilar.
corda de poca mena
corda de poca mena
- ca corda de poca mena, n f
Definició
Corda prima.
corda de seguretat
corda de seguretat
- ca aferrall, n m
- ca agafador, n m
- ca corda de seguretat, n f sin. compl.
- es aferrador
- es agarrador
- es agarre de seguridad
- es asa
Definició
Nansa de corda situada aproximadament a 30 cm de proa i de popa, que serveix per a agafar la canoa en cas de bolcada.
corda de tracció
corda de tracció
- ca corda de tracció, n f
Definició
Corda de gran resistència que, fixada per un extrem a una embarcació ràpida i per l'altre a un esportista o al seu mitjà de sosteniment, li permet de desplaçar-se damunt de la superfície de l'aigua o per l'aire.
corda de tres caps
corda de tres caps
- ca corda de tres caps, n f
Definició
Corda que es compon de tres cordills o fibres reunides formant espiral.
corda del bau
corda del bau
- ca corda del bau, n f
Definició
Recta que uneix els extrems d'un mateix bau.
