Diccionari nàutic

Corda disposada com si estigués cosida a la buguera, que va del centre de l'embarcació a popa, i que serveix per a lligar els caps de la tenda que els pescadors paren damunt de l'embarcació per a poder treballar a aixopluc.

Àrea llarga i estreta de gel flotant d'1 km o menys d'amplària, de fragments petits separats de la massa principal de gel i desplaçats pel vent, la mar de fons o el corrent.

Cinta que correspon exteriorment a la coberta principal.

Peça circular de la cinta que abraça el carxot de proa, a la part de la qual s'uneix la cinta principal a la seva segona per mitjà de la sobrecinta.

Cinta gruixada que, formant bossell, es col·locava més avall de la clau d'un vaixell de fusta.

Cinta que correspon exteriorment a la coberta principal.

Instrument utilitzat per a mesurar terrenys, que consisteix en una cinta graduada d'acer o de plàstic amb fils de coure o de niló.

Cinta que correspon exteriorment a la coberta principal.

Instal·lació que serveix per a transportar mercaderies en trajectes generalment curts, que té una cinta sense fi que fa la translació i que roda entre corrons.

Ratlla grossa que de vegades fan els núvols a la posta de sol.