Diccionari nàutic

Estructura sòlida que constitueix la base de les altres peces, més lleugeres, d'un motor o d'una màquina de vapor, entre altres.

Conjunt de bancs fets de fustes travesseres que van de babord a estribord en els bots o per dins de l'orla en les embarcacions menors, i que serveixen de seient als remers.

Bastiment d'algunes màquines, especialment de les màquines eina, que en constitueix el suport i l'element d'ancoratge a terra.

Banc llarg sense braços ni respatller.

Peça horitzontal de l'interior del buc destinada a aguantar el pla.

Banc de popa d'una embarcació menor, que se situa entorn del folre interior.

Embarcació xinesa de tres rems per banda i molt poc calat, bastant dèbil a causa d'una manca de cura en la seva construcció.

Tira de xarxa que, formant parell amb una altra, prolonga lateralment l'embut d'un art de bou.

Costat d'una embarcació, on es collen els portants.

Cadascuna de les dues meitats simètriques en què queda dividida una embarcació per la línia de crugia.