Diccionari nàutic

Art d'ham i cordill que forma una espècie d'arc de ballesta.

Corda gruixuda que porten a proa les embarcacions de mitjana, destinada a sostenir el balanç de l'antena.

Instrument antic utilitzat per a mesurar l'altura dels astres, consistent en una barra d'un metre de llargària aproximadament i diverses barres més curtes, perpendiculars a la principal, els extrems de les quals portaven una pínnula que permetia visualitzar l'horitzó.

Peix de cos oval i comprimit, de pell gruixuda, aspra i dura, boca petita amb dents còniques i grosses, primera aleta dorsal amb una grossa espina erèctil seguida de dues espines molt més petites.

Lloc de la coberta d'una galera, a un costat i l'altre al llarg de la cambra de voga, on se situava la gent de guerra durant els combats.

Nus molt emprat per a fermar sobretot una amarra o qualsevol altre cap a una bita o a un pal.

Aparell sense motor que consisteix, en essència, en un receptacle que conté un gas més lleuger que l'aire (hidrogen, heli, etc.) que s'eleva en aquest a causa de la força ascensional i que sol anar proveït d'una barqueta per a portar tripulants o instruments.

Baló lliure no tripulat utilitzat per a enregistrar dades de l'atmosfera.

Embarcació malaia del segle XIII, de poc port i inferior al jonc.

Embarcació pirata de les Moluques, que solia anar ben armada i amb molta tripulació.