Diccionari nàutic

Arbre més gran d'una embarcació, que sosté la vela principal.

Part inferior d'un arbre de dues o més peces.

Arbre principal de la nau, generalment el més alt.

Arbre que es troba en segon lloc començant des de la popa, en una fragata, en una bricbarca de quatre pals o de cinc pals.

Arbre sense veles.

Residus d'origen vegetal escopits de la mar.

Vel de dimensions considerables, sovint plegable i de malla espessa, que s'empra en el Cantàbric per a la captura de peixos pelàgics.

Art de pesca format per un cercle de fins a sis metres de diàmetre, cosit a la boca d'una bossa de malla molt espessa i suspès d'un cordill per diverses bolines, que, degudament encebat, s'usa per a agafar peixos i crancs.

Part de la trajectòria aparent d'un astre sota l'esfera celeste.

Fenomen meteorològic consistent en l'aparició d'un arc lluminós format pels colors de l'espectre solar, vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat, produït per la reflexió i la refracció dels raigs solars en les gotes de pluja.