Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "quadrilió" dins totes les àrees temàtiques

quadripol quadripol

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  quadripol, n m
  • es  cuadripolo
  • en  quadrupole

<Química > Química analítica>

Definició
Sistema format per dos dipols, elèctrics o magnètics, com a conseqüència del qual el moment dipolar és nul.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en  

<Física > Electromagnetisme>

Definició
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  quadripol, n m
  • es  cuadripolo, n m
  • en  quadrupole, n

<Electrònica>

Definició
Xarxa d'elements ideals d'un circuit, proveïda de quatre borns, que forma un circuit equivalent lineal i que en inserir-lo en un circuit complet n'afavoreix la resolució per anàlisi lineal.
quadrivium -i [la] quadrivium -i [la]

<Dret romà>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  quadrivium -i [la], n m

<Dret romà>, <Història del dret>

Definició
Quadrivi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('cruïlla [de quatre camins]')
  • A l'edat mitjana, conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
    En llatí, el mot quadrivium, -i és neutre.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  quatret, n m
  • es  cuatrillo

<Música>

Definició
Grup de quatre notes iguals que té la mateixa durada de tres notes del mateix valor.
quintilió quintilió

<Matemàtiques > Aritmètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  quintilió, n m
  • es  quintillón, n m
  • fr  quintillion, n m
  • it  quintilione, n m
  • pt  quintilião, n m
  • en  nonilion, n
  • en  quintillion, n
  • de  Quintillion, n f

<Matemàtiques > Aritmètica>

Definició
Milió de quadrilions (1030 ), d'acord amb l'escala llarga.

Nota

  • La denominació anglesa nonilion correspon a l'escala curta, que és la utilitzada tradicionalment als Estats Units i als països d'influència nord-americana. En aquesta escala, quintilió equival a un trilió, és a dir a 1018.
raïm de guineu raïm de guineu

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • ca  panses de guineu, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de Paris, n f alt. sin.
  • ca  herba Paris, n f alt. sin.
  • ca  raïms de guineu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de París, n f var. ling.
  • nc  Paris quadrifolia L.

<Botànica > liliàcies>

raïm de guineu raïm de guineu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • ca  panses de guineu, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de Paris, n f alt. sin.
  • ca  herba Paris, n f alt. sin.
  • ca  raïms de guineu, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de París, n f var. ling.
  • nc  Paris quadrifolia L.

<Botànica > liliàcies>

raïm de guineu raïm de guineu

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Homeopatia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • es  hierba de París
  • es  uva de raposa
  • fr  parisette
  • fr  raisin de renard
  • nc  Paris quadrifolia

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Homeopatia>

Definició
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, rizomatosa que creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus. Totes les parts de la planta, sobretot les fulles, contenen glicòsids tòxics (paristifnòsid i paridòsid), asparagina, àcids (cítric, màlic i fosfòric), una resina, i probablement alcaloides. Fou emprat, en l'antigor, com a antídot de metzines i contra la follia. Els homeòpates el prescriuen en determinats trastorns nerviosos i contra la tos productiva, l'afonia i els reumatismes. Les baies de la planta entraven en la composició de filtres de l'amor de l'Edat Mitjana. A dosis altes provoca trastorns digestius (vòmits, diarrea), ansietat, alteracions pupil·lars (midriasi, seguida de miosi) i del pols (taquicàrdia, seguida de bradicàrdia) i efectes curaritzants.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • ca   n m sin. compl.
  • es   n f
  • es   n m
  • en   n
  • sbl  

<Química > Química física>

Definició

Nota