raïm de guineu
raïm de guineu
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca raïm de guineu, n m
- ca herba de la creu, n f sin. compl.
- es hierba de París
- es uva de raposa
- fr parisette
- fr raisin de renard
- nc Paris quadrifolia
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Homeopatia>
Definició
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, rizomatosa que creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus. Totes les parts de la planta, sobretot les fulles, contenen glicòsids tòxics (paristifnòsid i paridòsid), asparagina, àcids (cítric, màlic i fosfòric), una resina, i probablement alcaloides. Fou emprat, en l'antigor, com a antídot de metzines i contra la follia. Els homeòpates el prescriuen en determinats trastorns nerviosos i contra la tos productiva, l'afonia i els reumatismes. Les baies de la planta entraven en la composició de filtres de l'amor de l'Edat Mitjana. A dosis altes provoca trastorns digestius (vòmits, diarrea), ansietat, alteracions pupil·lars (midriasi, seguida de miosi) i del pols (taquicàrdia, seguida de bradicàrdia) i efectes curaritzants.
