Aquesta setmana parlem d’un grup de virus transmesos principalment per rosegadors que ja fa dies que és notícia. Es tracta del #termedelasetmana hantavirus.
Aquesta família de virus infecta de manera natural alguns rosegadors silvestres, que són el seu reservori i conviuen amb els virus sense quedar afectats per cap malaltia. Ocasionalment, com que tenen potencial zoonòtic, els hantavirus poden infectar les persones, sobretot a través de la inhalació de partícules contaminades procedents d’orina, femtes o saliva d’aquests animals, particularment en espais tancats. Els símptomes inicials són inespecífics i poden incloure febre, mal de cap, dolor muscular, mal de panxa, nàusees i vòmits. Sovint apareixen entre una i vuit setmanes després de l’exposició, de manera que sovint es fa difícil relacionar els símptomes amb l’exposició prèvia. Tot i que aquestes infeccions són poc freqüents, en alguns casos poden evolucionar cap a complicacions serioses per a la salut. Per exemple, són malalties greus o mortals causades per hantavirus en els éssers humans la síndrome cardiopulmonar per hantavirus (HCPS) o la febre hemorràgica amb síndrome renal (HFRS).
Des del punt de vista lingüístic, hantavirus es pronuncia amb la hac muda i, per tant, s’adapta a la fonètica habitual de la llengua. Tot i que Hantan és un topònim de Corea del Sud, hantavirus és un nom llatinitzat que es pot adaptar a la pronúncia natural en català sense hac aspirada. Es tracta d'un cas similar a herpesvirus, que a l'origen ve del grec amb aspiració.
Si voleu aprofundir en els principals conceptes relacionats amb els virus i els seus mecanismes d’interacció amb els hostes, les poblacions i els ecosistemes, us recomanem consultar el Diccionari de virologia. I pareu atenció a les xarxes, que aviat publicarem una infografia sobre termes de bioseguretat i biocontenció.
