Matèries primeres i minerals... crítics, estratègics o fonamentals?

Tant la transició ecològica com la transformació digital estan provocant l’augment de la demanda de certes matèries primeres, i es preveu que en els pròxims anys aquest augment en alguns casos pugui ser exponencial. El coure, el silici, el cobalt, el níquel o el magnesi, per exemple, són algunes de les matèries que la indústria catalana necessitarà en grans quantitats per al desenvolupament tecnològic i l’impuls definitiu de les energies renovables, però a causa de la manca de disponibilitat serà imprescindible recórrer a la importació. Són, per tant, matèries primeres crítiques: matèries de gran importància per a l’economia que alhora poden presentar risc d’abastament. 

Sovint en contextos informatius es parla també de minerals crítics, però cal tenir en compte que no són exactament el mateix. Les matèries primeres crítiques poden ser elements químics metàl·lics (com el liti o el titani), elements químics no metàl·lics (com l'heli o el fòsfor), minerals (com el grafit o la barita), o bé roques o agrupacions de minerals (com la bauxita o la roca fosfatada). Els minerals crítics, per tant, només són una part de les matèries primeres crítiques.   

Aquestes matèries primeres considerades crítiques no presenten unes característiques químiques comunes, sinó que depenen de la situació geopolítica i per això les llistes d’exemples varien d’un lloc a un altre. En el marc de la Unió Europea, en un reglament publicat el 2024 s'identifiquen trenta-quatre matèries primeres crítiques del context geopolític europeu. A partir d'aquestes, hi ha una altra llista encara més específica amb les disset matèries primeres crítiques que es consideren especialment estratègiques perquè s'espera que la seva demanda creixi de manera exponencial i presentin un risc d'abastament encara més elevat.   

Tot i que arran d’algunes traduccions d’aquest reglament de vegades s’utilitza la denominació matèria primera fonamental, no es considera adequada perquè l’adjectiu fonamental només suggereix la importància econòmica i no les dificultats d'abastament. 

A continuació es llisten les trenta-quatre matèries primeres crítiques identificades el 2024 per la Unió Europea (amb negreta les que són especialment estratègiques). Entre aquestes matèries hi ha les terres rares, que són un grup de minerals que estan en l’ordre del dia de la política internacional i apareixen sovint en informacions dels mitjans de comunicació. Us recomanem la lectura de l’apunt Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu per a conèixer algunes curiositats sobre aquest terme i entendre millor quin concepte hi ha a darrere. 

Trobareu les fitxes terminològiques d’aquests termes al portal Terminologia de les ciències de la Terra o al Cercaterm.